Girona 0 Almería 1 / Podria haver estat pitjor

Foto: http://www.charlesdias9oficial.com

Cada minut que passa m’animo més. La derrota per 0-1 del Girona contra l’Almería en l’anada de l’eliminatòria definitiva del play off d’ascens a Primera no és un bon resultat –no es pot negar- però, vist com ha anat el partit, ens podem donar per ben pagats. Sí que és cert que potser hi ha hagut un penal sobre Jofre que l’àrbitre no ha vist o que si Felipe hagués marcat el penal que sí ha assenyalat Arias López a falta d’un quart d’hora pel final el rumb del partit hauria pogut canviar, de la mateixa manera que hagués anat diferent la cosa si Jandro no hagués recaigut de la lesió o si Acuña hagués accedit a la pretensió que tenia Rubi de fer-lo jugar d’inici… però és que l’Almería ha desaprofitat ocasions molt clares, gairebé sempre a la contra, que haurien pogut convertir el partit de tornada en un dispendi d’esforços i quilòmetres perfectament evitable.

La primera meitat ha estat marcada per un lleuger domini del Girona però sense arribar a generar ocasions clares, més enllà del possible penal i d’algun xut llunyà. En canvi, l’Almería ja ha avisat amb un parell d’accions de Soriano. En la primera, la seva rematada de cap, l’ha tret Tébar de sota dels pals i la segona, amb el peu, l’ha escombrat de la ratlla de gol Richy.

A l’inici de la segona part, el Girona ha fet la impressió que, decididament, anava a buscar el gol i Juanlu Hens ha enviat als núvols un exel·lent servei de David García des de l’esquerra. En l’acció següent –i després d’un córner executat pel Girona- Charles ha marcat. Ha culminat una contra de llibre amb un toc suau que ha superat la sortida de Becerra.

Ha estat una gerra d’aigua freda i el Girona no se n’ha refet fins als 61’. Felipe ha xutat des de fora de l’àrea i Esteban ha atrapat en dos temps. Ja amb Acuña al camp (ovacionat), el Girona ha semblat una mica més decidit però sense arribar a transformar-ho en un perill angoixant pel rival. Als 75’, l’àrbitre ha pitat penal per mans de Gunino i Montilivi ha despertat. Però Esteban ha aturat la pena màxima i tota la trempera ha decaigut amb la mateixa rapidesa que havia crescut.

Després han vingut els pitjors minuts del Girona. Completament abocat a l’atac, ha deixat espais a la seva esquena que li podrien haver costat molt car. Becerra ha tingut tres intervencions de mèrit, especialment en un xut d’Aleix Vidal que portava molta rosca. També ha pogut marcar Carlos Calvo en un xut en cursa que ha sortit fregant el pal i el mateix jugador ha rematat desviat amb el cap una pilota que li ha caigut al segon pal.

Està molt pelut però queda eliminatòria. El Girona en fa prou amb guanyar per forçar la pròrroga i si ho fa marcant 2 gols, pujarà. Ara bé, cal canviar la cara i aixecar l’ànim.

GIRONA 0: Becerra, Jose (Eloi 70′), Richy, Chus Herrero, David Garcia; Luso, Tébar, Juanlu Hens, Felipe (Ion Vélez 84′), Jofre (Acuña 57′) i Bordas.

ALMERIA 1: Esteban, Gunino, Pellerano, Trujillo, Christian, Verza, Corona (Mejía 62′), Aleix Vidal, Soriano (Calvo 69′), Iago Falqué i Charles (Jonathan 80′)

GOLS: Charles 49′

ÀRBITRE: Arias López. Va ensenyar targeta groga a Chus Herrero.

INCIDÈNCIES: 9.286 espectadors.

 

Acuña… què?

El tècnic del Girona, Rubi, ha explicat que ha intentat convèncer Acuña perquè jugués el partit (ha entrat des de la banqueta) però ha dit que no se n’ha sortit. Què ens està volent dir? Que s’ha tirat de la moto? Que no ha forçat per jugar per no exposar-se a una lesió que li frustri un traspàs més que cantat (el segueixen d’Anglaterra, Itàlia i Alemanya)? Una mica trist com a final.

Girona-Almeria / Si el futbol és just…

Acuña. Foto: GironaFC

Molt malament hauria d’estar Javier Acuña per no jugar demà contra l’Almería però l’estat físic del davanter paraguaià del Girona és, ara mateix, el secret més ben guardat pel cos tècnic per començar a lluitar l’ascens a Primera en el terreny psicològic. Diguem, doncs, que serà dubte fins a última hora. Qui ja sabem que no disputarà el partit, una vegada més, és el central Migue i tampoc arriba a temps el migcampista Toni Moral. Juanlu Hens, l’heroi del partit de tornada contra l’Alcorcón, també arrossega alguna molèstia física però, com a mínim, entrarà a la convocatòria. Sigui com sigui, sembla evident que Rubi farà algun canvi en l’atac per seguir rotant una plantilla carregada de minuts després d’una temporada eterna. Rubi està convençut que el factor físic pot aparèixer en qualsevol moment de l’eliminatòria i també té clar que és més important no encaixar cap gol a Montilivi que, fins i tot, guanyar.

Tot i el potencial de l’Almería i l’exigència de pujar que té des que va començar el curs, Rubi creu que l’eliminatòria està al 50%: “hi ha moltes ganes de pujar, estem convençuts que ho podem fer”. El conjunt andalús és l’únic que ha estat capaç de guanyar-li els dos partits de fase regular al Girona però això, per Rubi, no és determinant “perquè sempre han estat partits molt igualats”. A Montilivi, la derrota va arribar al temps de descompte i a Almería, Ocon Arraiz va ser un rival més no pitant un dels penals més clamorosos que ha sofert, segurament, qualsevol jugador del Girona aquest any.

Rubi a la sala de premsa de Montilivi. Foto: Girona FC

Com sempre, en aquests casos, hi ha multitud de factors a controlar. El primer, el físic: “tots estem justets, nosaltres menys perquè hem fet canvis però ens hem de convèncer que no estem tant justets”. Els números avalen la teoria de Rubi. L’Almería suma tres partits més de copa que el Girona a les cames dels seus jugadors, els 30 minuts de pròrroga contra Las Palmas i una gestió de grup més rígida durant el play off. Si el preparador del Girona ha utilitzat 18 jugadors en dos partits i només 6 han jugat tots els minuts, el tècnic de l’equip andalús, Javi Gracia, ha fet servir només 14 jugadors, ha calcat els 2 onzes inicials i té 7 titulars que han jugat els 210 minuts de play off que ja porten disputats.

Per acabar-ho d’adovar, l’Almería ha hagut d’afrontar un desplaçament llarg a Las Palmas i ara, novament, li toca desplaçar-se a l’altra punta de península. Els quilòmetres d’avió i les hores passades lluny de casa, vull creure que també sumen.

Factor físic al marge, Rubi creu que els petits detalls tornaran a marcar: “no podem tenir 10 minuts dolents que ens facin malbé l’eliminatòria”. “Atacarem, perquè volem guanyar, però sense tornar-nos bojos”, afegeix. Fins i tot la distribució dels partits (primer a casa i després a fora) agrada a l’entrenador. L’Almería ha estat un equip temible lluny del seu estadi però a Los Juegos del Mediterraneo ho ha passat malament. Per això, el tècnic del Girona proritza no encaixar cap gol a casa per sobre de la victòria: “si l’Almería no marca aquí, tots els resultats allà seran bons”.

La cita és demà a les 8 i des d’aquest migdia ja no hi ha entrades a la venda. Serà el tercer ple consecutiu de Montilivi. Quina serà l’actitud dels socis? Suport incondicional a l’equip, segurament, però no es descarta que hi pugui haver algun missatge cap a la directiva, que aquesta setmana ha decidit alliberar els seients de gol i preferent obligant-los a fer llargues cues i, en alguns casos, a perdre el seu seient.

Si voleu, podeu seguir el partit en directe a la Cadena SER: 98.5, 95.5 (Garrotxa) i 101.9 (Baix Empordà) de l’FM.

Font diu que les rodalies de Girona només funcionaran si van ben casades amb el bus

El secretari de Territori i Mobilitat diu que el nou servei de rodalies ferroviàries de Girona, que connectarà Blanes amb Figueres i Portbou, haurà d’estar molt ben connectat amb la xarxa de busos perquè realment funcioni. Ricard Font diu que el desplegament d’aquest servei començarà el 2014, serà progressiu i també ha de permetre atendre demandes concretes. 

Ricard Font

Font no ha volgut concretar la data d’inici de la posada en marxa del servei que enllaçarà Blanes amb Figueres i que també tindrà una certa continuitat fins a Portbou. S’ha limitat a dir que començarà a desplegar-se el 2014 i que el 2015 haurà de ser una realitat. Ara mateix, els detalls tècnics ja estan molt avançats, ha dit, però falta concretar aspectes com els trens o els maquinistes que Renfe haurà de contractar o mobilitzar per assumir aquest nou servei.

El que té clar Font és que les rodalies de Girona no solucionaran els problemes de mobilitat per si soles i que caldrà casar horaris i freqüències amb una potent xarxa de busos per connectar amb les diferents zones d’interès de la demarcació com la Selva, la Costa Brava o la Garrotxa. Font dibuixa un escenari on “l’AVE portarà gent a Barcelona, la mitja distància connectarà les principals ciutats com ho fa ara i una rodalia, una espina dorsal des del Maresme fins a Figueres que recollirà gent” i tot això haurà de “programar-se” amb la xarxa de busos per casar “horaris i temps”.

Amb tot, Font creu que el sistema de rodalies, malgrat tenir una demanda important de passatgers (no l’ha volgut quantificar), difícilment serà rendible. El secretari de Territori i Mobilitat diu que també hauran de ser capaços d’atendre demandes concretes que puguin aparèixer com ha passat amb el SunRail, un tren turístic que enllaça Figueres amb Portbou i que serveix per trasvassar turistes de la platja al centre comercial de Figueres i viceversa en poc temps.

El desplegament del servei de rodalies serà possible després que la Generalitat i Renfe firmessin el contracte de servei públic fins el 2015 que permet a l’administració fixar a la companyia objectius de qualitat en matèria de puntualitat, comoditat i neteja de trens i instal·lacions i informació a l’usuari que siguin mesurables i també imposar-li sancions.

Malgrat que es tracta d’un acord de mínims amb l’estat, Font diu que això no atura altres reivindicacions de la Generalitat com la pretesa estació de l’AVE a l’aeroport de Girona, que es segueix negociant.

Camps de pomeres que es reguen sols

Foto: IRTA

L’IRTA està ultimant un sistema intel·ligent perquè els camps de pomeres i els de presseguers arribin a regar-se sols en funció de les necessitats de la planta. Uns sensors capten el nivell hídric de la planta i la radiació del sol i un procediment informàtic s’encarrega de calcular la quantitat d’aigua que fa falta i activa el sistema de reg.

Tot el muntatge sencer només s’aplica en camps experimentals com el que l’IRTA té a Mas Badia però segons el cap del programa d’ús eficient de l’aigua, Joan Girona, hi ha productors que ja fan servir-ne algunes parts.

El muntatge complet descansa en dos tipus de sensors; els que calculen l’aigua que té a la seva disposició la planta en tot moment -ja sigui de pluja o del freàtic- i els que calculen l’aigua que perd per l’efecte de la radiació solar. Amb aquestes dades i un programa en el que s’hi han entrat prèviament les necessitats d’aigua que fan falta en cada moment, en funció “del moment de l’any, de la forma dels àrbres i de la càrrega que tenen”, el camp està preparat perquè el pagès només s’hagi d’ocupar d’anar a recollir els fruits.

Els resultats d’un camp regat automàticament s’han casat amb d’altres regats manualment i també controlats per sensors i les xifres, diu Girona, concorden. Segons el cap del programa d’ús eficient de l’aigua de l’IRTA, ja hi ha diferents companyies de programadors de reg que s’han interessat per incorporar aquest sistema.

Girona 3 Alcorcón 1 / A 180 minuts de fer el somni realitat

El Girona segueix lluitant pel seu somni, que és el de tots. Aquesta nit s’ha desfet de l’Alcorcón per 3-1 en un Montilivi entregat i ara només 180 minuts (o 210 si hi hagués una pròrroga) el separen de la lliga de les estrelles. Se les veurà amb l’Almería, un equip que aquest any li ha guanyat els dos partits de lliga però, en tots dos, el futbol ha estat injust amb el conjunt gironí. Vaja, que li deu alguna cosa. El Girona avui ha liquidat el partit a la contra. Acuña, als 6′, ha començat a encarrilar-lo aprofitant-se d’un error de la defensa i el porter de l’Alcorcón i abans del descans, el marcador ja reflectia un 2-0. El 3-0 també ha agafat l’equip madrileny en calces. Ni el 3-1, ja a les acaballes, ha pertorbat la festa d’un Montilivi que en vol més.

I això que el Girona ha hagut de serrar les dents de bon principi. L’Alcorcón ha sortit a atacar, tenia la pilota i ha embotellat el Girona, que ha estat incapaç d’encadenar tres passades seguides fins després de marcar. El gol, de fet, ha nascut d’una acció defensiva en la que Becerra ha sortit fora de l’àrea a tallar amb els peus una passada profunda que amenaçava amb deixar-lo sol davant d’Oriol Riera. La pressió d’Acuña ha fet que la parella de centrals i el porter es mengessin la pilota i el paraguaià ha acabat marcant a porta buida. El 17è gol d’aquesta temporada.

Era el minut 6 i el partit es posava de cara. Però als 12′, Acuña ha hagut d’abandonar el terreny de joc després de rebre un cop de cap del central Babin en una disputa. El davanter ha quedat grogui i Rubi ha donat entrada a Ion Vélez. Al Girona li ha costat molt entrar en contacte amb la pilota però quan ho ha aconseguit, ha estat capaç de crear ocasions molt clares.

Als 26′, Jandro ha deixat sol Juanlu Hens davant del porter, el cordobès ha volgut picar la pilota per sobre de Manu però l’execució ha deixat molt que desitjar. 5 minuts més tard, qui s’ha quedat sol davant del porter rival ha estat Ion Vélez gràcies a un servei de Felipe però el davanter navarrés, tècnicament, ha fet una passada més que un xut.

Quan semblava que el Girona podria penedir-se de tanta candidesa ha arribat el 2-0. Felipe ha habilitat Juanlu Hens a l’esquena de la defensa, el 17 del Girona s’ha acomodat la pilota a la cama dreta, ha driblat el porter i ha transformat tot i l’oposició de dos defenses. Era el 39′ i això obligava l’Alcorcón a buscar dos gols en menys d’una hora. Abraham, als 45′, ho ha provat de lluny però Becerra, amb algun problema, ha acabat fent-se amb el control de la pilota.

A la segona meitat, l’entrenador visitant, Pepe Bordalás, ha donat entrada a Dani Nieto però l’ex del Girona avui no ha estat decisiu. L’Alcorcón, com a la primera meitat, tenia la pilota i el control del partit però el Girona, ben posicionat, practicava la pesca d’espera i, als 60′, Jandro ha enviat una passada a Ion Vélez que el davanter no ha sabut gestionar. Manu li ha guanyat l’u contra u.

Dos minuts més tard, al 62′, Oriol Riera ha tingut la millor ocasió visitant. Becerra no ha pogut blocar un xut d’Abraham des de dins de l’àrea i Riera ha estampat el rebot en el cos de Richy, que ha fet d’escut humà.  Fins als 77′ no hi ha tornat a haver una bona opció visitant. Nieto ha entrat fins a dins de l’àrea, ha buscat el seu perfil bo, l’esquerre, però el xut ha sortit un parell de metres per sobre del travesser.

Passaven els minuts i els canvis i el Girona seguia resistint en defensa mentre esperava una passada a l’espai de Jandro o una conducció de Felipe que superés les cada cop més avançades línies grogues. Això ha passat als 79′ però la jugada ha nascut d’un moviment carregat d’elegància de Luso Delgado al mig del camp, que s’ha desfet d’un parell de rivals amb un moviment que ha recordat el Matamala dels millors temps, abans d’enviar la pilota en profunditat a Felipe. El petit atacant no ha estat gens gana i ha servit el gol a Juanlu Hens, que ha marcat a porta buida.

Montilivi ha fet l’onada, ha botat i ni tan sols s’ha immutat quan Sergio Mora ha pescat la pilota en un garbuix a dins de l’àrea i l’ha enviat al fons de la xarxa. Era el 86′ i no quedava temps material per la remuntada. De fet, Ion Vélez ha desaprofitat el 4-1 just abans d’arribar als 90′.

Dimecres vinent, penúltima estació cap a primera.

GIRONA 3: Becerra, Jose, Chus Herrero,  Hurtado (Richy 45′), David García, Luso, Tébar, Juanlu Hens, Jandro (Eloi 73′), Felipe i Acuña (Ion Vélez 12′)

ALCORCON 1: Manu, Nagore, Babin, Ruben Sanz, Camille, Abraham, Sergio Mora, Kike López (Nieto 45′), Fernando Sales (Sergi Enrich 72′), Juli i Oriol Riera (Urko Vera 68′)

GOLS: Acuña 6′ / Juanlu Hens 39′ / Juanlu Hens 79′ / Sergio Mora 86′

INCIDÈNCIES: 9.286 espectadors

ÀRBITRE:  Martínez Munuera. Ha ensenyat groga a Ion Vélez.

Girona-Alcorcón / Acuña dubte; Jandro disponible

Girona es prepara pel, de moment, partit més important de la història del Girona FC. Quan dic Girona, ho dic en sentit ampli: ciutat, comarques, club i afició. Amb el run run social i ambiental pujant de volum cada hora que passa l’únic element pertorbador, una setmana més, és la llarga llista d’espera del metge. Migue ja sap a hores d’ara que no podrà jugar, a Toni Moral només un miracle el posaria en disposició de vestir-se de futbolista i l’espera per Acuña s’allargarà ben bé fins diumenge mateix. El pitxitxi fa un pas endavant i un enrera en la seva recuperació. Unes vegades la font de dolor és al genoll, per la trompada que va rebre a Almeria (aquella que no va ser penal, segons l’àrbitre), i altres els isquios. Avui estava millor que ahir però no és garantia de res. Qui sí que és completament apte és Jandro i els interpretadors de Rubi han pujat les celles quan el tècnic ha respost amb un “és una possibilitat” quan li han preguntat si ha arribat el seu moment. 

Jandro

Si no hi ha cap contratemps més, el més normal és que, fins al doble pivot, surtin els mateixos jugadors que a Alcorcón. A partir d’aquí, Jandro podria fer-se un lloc a l’onze ocupant el de Toni Moral per dirigir el joc “alergre” que Rubi vol que el seu equip interpreti quan tingui la pilota o com a desencadenant d’algun contraatac letal quan l’Alcorcón tingui alguna fase de domini, que en tindrà. És evident que hi pot haver un moment que l’equip madrileny no tingui més remei que anar-se’n a l’atac però és difícil que Pepe Bordalás faci un plantejament gaire arriscat de sortida.

El tècnic del Girona ha demanat un esforç als aficionats perquè entenguin que, malgrat l’1-1 del partit d’anada, “no està tot fet” i menys davant d’un rival del que  no se’n refia “ni un pèl” i que “té molta grapa i esperit competitiu”. Espera que animin “des del primer minut”.

Després del partit disputat a Santo Domingo, els entrenaments han servit per destensar i només demà s’entrarà al detall del partit de diumenge. Rubi creu que haver tingut l’últim partit de fase regular per donar descans als més habituals (contra el Castilla) mentre el rival va haver de lluitar fins a l’últim moment per assegurar-se l’accés al play off és “un factor” físic que pot acabar jugant a favor del Girona en un moment determinat.

El que no li apassiona és el sistema de pròrroga (no hi ha penals) perquè si l’Alcorcón marqués al temps extra, obligaria el Girona a haver de fer dos gols. “És més interessant pel de fora”, opina l’entrenador del Girona.