El CEAB busca noves fórmules de finançament

El CEAB

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes té garantits tots els llocs de treball el 2013. Això vol dir que podrà mantenir els sous dels 17 investigadors i més d’un centenar de treballadors. Una altra cosa serà el pressupost per projectes. La convocatòria de l’any passat encara no ha sortit i l’aposta de l’estat per la ciència aplicada els ho posa més difícil. El CEAB comença a buscar fórmules de finançament poc habituals.

El CEAB fa quatre anys que manté un pressupost que oscil·la entre els 3’7 i els 5 milions d’euros. Una part s’ho mengen els sous dels 17 investigadors i el centenar llarg de tècnics i personal de gestió i la resta es repartia, fins ara, en diners provinents de l’Estat o la Unió Europea per a grans projectes d’investigació i convenis amb empreses i administracions.

El director del CEAB, Daniel Martín, diu que el CSIC ha decidit mantenir tots els treballadors perquè és garantia d’investigació però el Pla Nacional de Recerca 2012 encara no ha sortit i quan surti s’apostarà més per la ciència aplicada que per la recerca bàsica, que és on és més fort el centre de Blanes.

El director del CEAB, Daniel Martín

Martín diu que si a això hi afegim que els estudis encarregats per administracions també s’han acabat, es veuen obligats a anar a buscar molts petits projectes als que, “en època de vaques grasses no hi prestàvem atenció”. Segons Martín, es tracta de “moltes petites fonts de finançament a nivell regional, local o internacional que no donen gaire diners però que, sobretot per investigadors novells que necessiten adquirir experiència en sol·licitud i gestió de projectes, els poden ser molt interessants”.

El CEAB ha decidit obrir una base de dades per recollir tots aquests petits projectes que surten a concurs per ajudar els seus investigadors a optar-hi. Martín diu que la bossa important de projectes és la que ve de la Unió Europea però els que vénen de l’estat podien arribar a representar un 15% de tot el pressupost. En l’última convocatòria de projectes estatals, el CEAB va presentar 5 projectes i en va guanyar 3.

Un estudi revela que l’esquelet de les esponges és obra dels bacteris

Investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes han descobert que l’esquelet de les esponges és el resultat d’una simbiosi entre bacteris. Fins ara, se sabia que els bacteris podien calcificar, però mai a l’interior d’animals. A partir d’aquesta troballa, s’obre una nova porta en les investigacions per determinar els mecanismes que van donar lloc a les diferents formes animals que coneixem avui en dia.

Que la simbiosi entre bacteris creava vida ja se sabia (la professora nordamericana Lynn Margulis ho va provar els 80), que tenien capacitat per calcificar externament ho proven els estromatòlits -unes estructures rocoses poroses que poden arribar a tenir grans dimensions i que contenen grans quantitats de fòssils- però mai s’havia descobert que hi hagués bacteris amb capacitat per calcificar a l’interior de cèl·lues animals i, per tant, que fossin els responsables dels seus esquelets. Els han descobert a dins d’esponges marines, els animals vius més primitius que es coneixen i serien els causants del seu rudimentari esquelet.

La investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, Iosune Uriz (que ha liderat l’estudi) diu que això obre una important porta per intentar entendre els mecanismes que van donar lloc a les formes animals actuals. De moment, puntualitza Uriz, que hi hagi més animals, al marge de les esponges, amb un esquelet d’origen bacterià només és una hipòtesi que s’hauria de seguir investigant. Els resultats d’aquest estudi (finançat pel PN R+D+I del govern central i cofinançat per la Generalitat) s’han publicat a la revista Evolution.

Temporal Sant Esteve del 2008, les conclusions finals, tres anys i mig després

El temporal de Sant Esteve del 2008 -en el que es van registrar onades de fins a 14 metres- va afectar més aquelles espècies del fons marí que vivien en espais sorrencs o inestables que no pas les que viuen en espais rocallosos. Els moviments de sediments van fer que espècies com les posidònies o les gorgònies així com determinats tipus d’algues ho passessin malament. Els danys van ser majors quan més lent és el creixement d’una espècie. També va provocar un augment de captures de determinats peixos o marsicos que es van desorientar en veure anorreat el seu espai vitual habitual. Són algunes de les conclusions d’un estudi que ha trigat tres anys i mig a veure la llum i que ha implicat una quarantena d’actors entre institucions i investigadors.

L’informe -el primer que dissecciona un temporal de la dimensió d’aquell- detalla l’impacte en les principals espècies i les més afectades van ser determinades comunitats d’algues, plantes com la posidònia oceàniques o espècies com les gorgònies. Segons l’investigador responsable de l’informe, Miguel Angel Mateo, aquelles espècies que viuen en fons sorrencs o en roques petites van patir molts més els efectes del temporal perquè les onades van provocar un important arrossegament de sediments i partícules. En alguns casos van ser els cops d’aquests sediments, en d’altres l’ensorrament de poblacions senceres, el desplaçament o el desarrelament el que va fer mal. Els efectes es van fer notar en fins 20 metresde profunditat, quan un temporal normal no impacta més enllà dels 5 o 10 metres negatius.

En algunes zones de les Medes o la costa del Montgrí, les garotes van desaparèixer en un 80% o determinades poblacions de gorgònies es van reduir en un 50% (encara que la mitjana va ser del 13%). A Fenals –detalla l’estudi- les posidònies es van reduir quasi a la meitat i en altres punts, algunes algues grans han estat substituïdes per noves espècies. En canvi, les esponges han desenvolupat elements de subjecció que les van fer resistir molt bé i l’afectació va ser d’un 6’6%. Alguna variant, fins i tot ha anat a més aprofitant espais que han quedat alliberats per la desaparició d’altres espècies. En general, van patir més aquelles espècies que estaven a majors profunditats.

Espècies com el musclo ventilador van patir una afectació major o menor en funció del seu hàbitat. Els que estaven a sotavent de la Meda Gran van quedar intactes mentre que els que habitaven a la zona del Salpatxot, molt més exposats a la tempesta, van pràcticament desaparèixer.

Una altra conclusió és que el temporal va destruir hàbitats sencers de peixos que es van veure desorientats. La població de llobarros d’aprop de les Medes va reduir-se fins a nivells de 1992 i també hi va haver un augment de captures de llagostes. “És evident -diu Mateo- que la tempesta no va provocar un esclat de població de llagosta, no es creen en unes setmanes. Hem de pensar que hi va haver una destrucció del seu hàbitat i que aquestes llagostes es van haver de moure i van ser més vulnerables. De fet, després d’aquest augment de captures posterior al temporal, hi va haver un descens bastant acusat en anys posteriors”. Mateo adverteix que caldria una investigació posterior per validar o desmentir aquesta hipòtesi.

En general, les espècies que són vulnerables a la pesca tradicional, van patir menys afectació que les que són objectiu de la pesca a gran escala. En el cas del Mero, l’estudi no es mulla en excés tot i que molts exemplars que estaven a l’àrea protegida de les Illes Medes van aparèixer a la zona del Molinet. No es té prou informació i, en tot cas, no es descarta que sigui la fluctuació d’aquest animal de costums, fins no fa gaire, desconeguts.

En aquest estudi hi han participat 45 investigadors diferents i ha trigat tres anys i mig a veure la llum.