Els creuers deixaran més de 2 milions d’euros a Palamós i Roses

Els creuers deixaran 2’2 milions d’euros a Palamós i Roses aquesta temporada. Són els càlculs que ha fet públics la Generalitat basant-se en un estudi del sector. S’estipula que cada passatger gasta 62 € de mitjana i que la meitat dels tripulants també baixen a donar negoci. El secretari de Territori i Mobilitat diu que esperen fer un salt endavant portant creuers americans i reitera que l’únic obstacle perquè Palamós tingui un Punt d’Inspecció Fronterer i sigui porta d’entrada a l’espai Schenguen és la voluntat política de Madrid. 

Dos creuers que coincideixen a Palamós

Els números surten d’un estudi de l’associació internacional de creuers (Clia Europe) del 2012. Segons aquest treball, cada passatger es gasta una mitjana de 62 € en excursions, restaurants, compres i desplaçaments i la despesa dels tripulants és de 21 €. Està ponderat tenint en compte que només la meitat dels tripulants acaben baixant a terra.

Des de l’any passat, Palamós i Roses es promocionen sota una mateixa marca, Costa Brava Cruise Ports, amb l’objectiu de captar noves navilieres i fidelitzar les que ja venen i aquesta temporada hi ha confirmades 43 escales entre Palamós i Roses que signifiquen 32.800 passatgers i 15.350 tripulants.

El secretari de territori i mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, diu que Palamós i Roses ja són una realitat sòlida en el sector del creuer i que el creixement passa per un mercat americà que ja tenen molt treballat: “hem anat 2 cops a Miami per treballar amb les companyies i la predisposició que hem trobat és molt important. Fa un parell de setmanes van venir in situ a veure les instal·lacions i els llocs on els seus clients poden anar a menjar”.

Un altre factor per consolidar Palamós és tenir un punt on firmar els visats d’aquells passatgers que entren per primer cop a l’espai Schenguen. Font diu que si el govern de l’estat hi dóna el vist i plau, la Generalitat muntarà l’oficina a la que s’hi podrien desplaçar, quan convingués, personal de l’aeroport de Girona o de La Jonquera.

És la mateixa estratègia que volen seguir per al Punt d’Inspecció Fronterer per a mercaderies. L’administració catalana diu que té l’espai disponible i la partida de 300.000 € per fer les obres i que només caldria traslladar-hi el personal quan fos necessari.

El servei de control de mosquits també perseguirà coloms, rates i puces

El Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter també combatrà les plagues de coloms, rates, puces o escarbats dels 14 municipis als que ja donen servei. És una mesura per abaratir costos. El seu responsable diu que ho aniran assumint “gradualment” a partir de l’hivern.

Ara mateix, els 14 municipis que formen part d’aquest servei de control de mosquits mancomunat afronten la lluita contra altres plagues urbanes com el colom, les rates o les puces per separat. Això fa que els costos siguin superiors als que hi hauria si es fes de manera coordinada.

El director del servei, Eduard Marquès, diu que, de moment, han fet el primer pas, que és crear la unitat de control de plagues urbanes i ara s’ha d’analitzar quines necessitats té cada municipi i quin pressupost farà falta per atendre-les.

Marquès diu que caldrà contractar personal però, malgrat tot, assegura que els ajuntaments s’estalviaran diners i que hi haurà una part de la feina que ja es podria assumir incorporant-la a les seves rutines habituals actuals. La intenció és anar assumint el control de les noves plagues gradualment a partir de l’hivern.

Ara mateix formen part del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter els municipis de Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, l’Armentera, l’Escala, Bellcaire, Ullà, Torroella de Montgrí i l’Estartit, Pals, Begur, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura, Palau-Sator i Platja d’Aro.

Un Sant Jordi al poble del patró

Sant Jordi al poble que porta el nom del patró. Hem venut llibres, roses per obsequiar i roses per menjar, hem mort el drac, hem escoltat el so de la cobla i els que en saben, han ballat sardanes. Amb finalitats solidàries també venem espases que no fan sang i armadures que protegeixen poc. També hi havia vermut, no us penseu.

sardana i llibres

armadures i espases

el so de la cobla

un cavaller temible

un drac ferotge

roses per regalar

roses per menjar

llibres

Tornen a demanar la cessió d’edificis de la base d’El Pení de Roses per al Cap de Creus

El Congrés ha aprovat demanar al govern que incorpori al Parc Natural del Cap de Creus els edificis de la base aèria d’El Pení de Roses (inaugurada el 1953) que ja no tinguin un ús militar. És una petició que ja es va fer a finals de 2012 i el govern ha tornat a dir el mateix: que ho farà quan pugui i ja ha avançat que no serà aquest any. De moment és un titular de premsa, un apunt radiofònic i una entrada al bloc. Veurem si va més enllà i si quan es fa, els edificis no són una ruïna.

B(V)eure Empordà. La DO crea tres rutes d’enoturisme

La DO Empordà segueix apostant per l’enoturisme. Ha ideat tres rutes per l’Alt i el Baix Empordà que casen la visita als cellers amb atractius turístics com el Cap de Creus, les Gavarres, les Medes o el Museu Dalí i les ha posat sobre un mapa que uneix el beure amb el veure. N’han editat 40.000 exemplars en quatre idiomes que es repartiran en oficines de turisme i hotels. 

La Denominació no té dades sobre l’impacte de l’enoturisme a l’Alt i el Baix Empordà  -es planteja començar a comptar les visites als gairebé 50 cellers que en formen part com ja fan altres DO, com la de Ribera de Duero- però sí que té clar que cal apostar-hi fermament.

De moment, han creat un mapa amb els cellers i la informació bàsica per poder-los visitar i han assenyalat els diferents punts d’interès turístic i gastronòmic del seu voltant. També hi ha informació sobre els vins empordanesos i s’oferiex la possibilitat d’ampliar informació mitjançant codis QR.

Això ha donat peu a crear tres rutes. El camí del vi de l’Empordà va de Roses a Capmany, el del vi i el suro va de Calonge a Cruïlles i n’hi ha un tercer que fa d’enllaç i que transcorre entre Cruïlles i Roses. El responsable de promoció de la DO Empordà, Xavier Albertí, diu que tot i que hi ha cellers que reben molts francesos, el principal client al que s’adrecen és el de Barcelona –un dels reptes de la DO és la seva penetració a la capital catalana-. Segons Albertí, es tracta d’un client “d’un alt poder adquisitiu que estiueja aquí i el que volem és que quan torni a Barcelona segueixi consumint vins de l’Empordà”.

A part dels cinquanta cellers, també es promocionen les visites al Parc del Cap de Creus, l’Albera, les Gavarres, les Medes o el Museu Dalí de Figueres, el del Suro de Palafrugell o les ruïnes d’Empúries. S’han editat 40.000 exemplars en català, castellà, francès i anglès que es distribuiran a les oficines de turisme i als punts informatius dels hotels.

El Thétis seguirà buscant ‘tresors’ arqueològics submergits i esquivant la crisi un any més

Cap de Vol, Port de la Selva. Foto: CASC

Per tercer any consecutiu, el Thétis, el barco del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) només navegarà tres mesos aquest estiu; la meitat que abans de la crisi. La Conselleria de Cultura va decidir reduir la campanya arqueològica a la mínima expressió l’any 2011 i aquest 2013 no serà diferent. A falta de perspectives millors i davant l’amenaça constant de noves tisorades, el director del CASC, Gustau Vivar, celebra mantenir aquests 90 dies per seguir buscant tresors arqueològics (que no monedes d’or!) al Delta de l’Ebre, Roses i Port de la Selva.

Delta de l’Ebre

Serà la primera parada. La data encara no està concretada però serà “a principis d’estiu”, segons Vivar, perquè és quan es donen les millors condicions per seguir coneguent els secrets que guarda un vaixell de guerra anglès del segle XIX descobert el 2008. Es tracta d’una embarcació de 40 metres d’eslora situada a no més de 8 metres de profunditat que es conserva sencera i que a la tardor torna a quedar sepultada –i protegida- sota els sediments que porta el riu.

Restes del vaixell trobat al Delta. Foto: CASC

En campanyes anteriors s’ha aconseguit obtenir gran quantitat del material –botes, pólvora, bales- que transportava a la popa (on es concentren les dependències del capità i els oficials) i ara falta acabar d’inspeccionar la proa; més enfonsada. Ha de permetre conèixer millor el funcionament dels exèrcits de l’època napoleònica.

Roses

Els treballs del Thétis a Roses serviran per seguir inventariant l’extens catàleg de jaciments arqueològics submergits –més de 60-, un “treball qualitatiu” per anar afinant una de les cartes arqueològiques més riques de tot Catalunya. Malgrat tot, Vivar està convençut que les aigües de la badia encara amaguen un dels principals cromos que li falten al litoral gironí; un vaixell grec. “Entre la badia de Roses i Empúries n’hem de trobar algun tard o d’hora” -afirma Vivar- “no pot ser d’altra manera”.

En paral·lel, els responsables del CASC també ultimen una exposició que es podrà visitar a finals d’estiu a la Ciutadella en la que s’ensenyaran les troballes fetes al Triunfante, un vaixell de guerra amb 68 canons descobert anys enrera.

Port de la Selva

La última parada d’aquesta curta i intensa campanya arqueològica subaquàtica 2013 es farà a la zona de Cap de Vol, on l’any passat es va aconseguir determinar que el vaixell trobat el 1978 a25 metres de profunditat no era un producte de factories més documentades i estudiades com les de la península itàlica o Marsella sinó una nau de la indústria naval dels íbers, de la que se’n sabia molt poca cosa. Contrastaran les dades amb les que obtinguin de dues embarcacions més que tenen localitzades aprop.