Futbol d’abans / Holanda 1 Alemanya 2 (Final Mundial 74)

Sovint parlem del passat sense coneixement de causa i repetim clixés manllevats que han arribat fins als nostres dies a còpia d’anar-se reproduint. Aquesta sèrie és per revisar veritats absolutes i per comprovar si tot el que ens han dit que era gra i tot el que ens han dit que era palla, certament ho era. No sé fins on podré arribar ni garanteixo cap tipus de periodicitat. Em guiaré pel pur plaer de tornar a veure partits ja contemplats en èpoques passades, en alguns casos, i de visionar autèntiques joies mai vistes, en d’altres. Començo per una final que m’atreu especialment, la del 74; l’any que vaig néixer. 

Holanda 1 Alemanya 2

Holanda arribava a la final com a favorita després de ‘reinventar’ el futbol. Allò que practicaven els holandesos va ser batejat com a ‘futbol total’ i es basava en un exel·lent tracte de la pilota i el moviment de tots i cadascún dels elements de l’equip, independentment de quina fos la seva posició de partida. Arribar a la final del mundial disputat al país del principal antagonista, Alemanya, constituïa una oportunitat única per acabar de conquerir els cors del món futbolístic. No van guanyar però la història posterior els ha recompensat amb escreix.

Hauria de revisar més partits d’aquella ‘taronja mecànica’ però la final del 74 no li acaba de fer justícia. La primera jugada del partit és el paradigma d’allò que proposaven (16 passades completes sense que cap jugador alemany aconseguís tocar la pilota i fer participar a pràcticament tot l’equip d’una acció que acaba amb un penal sobre Cruyff que transforma Neeskens) però en la resta del partit l’estil és abandonat més del que aquest romàntic hauria esperat.

S’havia consumit un sol minut de partit i semblava que Alemanya estava llesta però Holanda, incomprensiblement, s’adorm. Va de més a menys. Manté l’estil però només des d’un punt de vista estètic. Deixa d’atacar fins que ja és massa tard, deixa d’intimidar una Alemanya que, amb un estil menys vistós però més efectiu, acaba fent-se amo del partit.

Holanda hipnotitza; Alemanya és molt vertical. Holanda busca la perfecció de la jugada; Alemanya busca la porteria. Holanda és diletant, Alemanya és eficaç. Overath i Bekenbauer (Ale) llancen l’equip amb passades llargues, profundes i precises per extrems com Grabowski o Bonhoff, que eixamplen el camp amb precisió, reiteració i decisió; els laterals Vogts i Breitner també arriben fins a les últimes conseqüències cada vegada que pugen per la banda. Müller és un davanter potentíssim i aconsegueix controlar i rematar una gamma molt àmplia de passades.

En la final es produeix un efecte curiosíssim. Alemanya aconsegueix que Holanda s’oblidi del que sap fer bé (especula) i passi a fer un joc vertical i inproductiu mentre els locals, a poc a poc, acaben demostrant que són molt més que força. Podríem dir que hi ha una final del minut 0 a l’1 (d’Holanda), una de l’1 al 45 (d’Alemanya) i una altra de diferent a la segona meitat (inicialment d’Alemanya però finalment d’Holanda).

La final serveix per comprovar que quan Holanda torna a ser fidel al seu estil, avançada la segona meitat, torna a intimidar i també ensenya que el recular i tancar els espais aprop de l’àrea no és un invent de Mourinho. En línies generals, és una final que no decebrà a un espectador modern perquè el futbol que practicaven aquests dos equips s’assembla molt a l’actual i, de fet, hi ha jugadors que podrien, perfectament, ser titulars en formacions actuals de primer nivell. Observareu que el porter d’Holanda, Jongbloed, a part de lluïr el 8 a la samarreta, no porta guants i rememorareu aquelles cessions al porter en les que aquest podia recepcionar la pilota amb les mans. Us costarà veure a Cruyff. Apareix, realment, molt poc. En canvi, flipareu amb Bekenbauer.

 

Fitxa tècnica

Holanda 1: (8) Jongbloed, (12) Krol, (17) Rijsberger, (20) Suurbier, (2) Haan, (6) Jansen, (13) Neeskens, (14) Cruyff, (15) Rensenbrick, (16) Rep, (3) Van Hanegem. ENT: Rinus Michels

Canvis: R. Van de Kerkhov (10) substitueix Rensenbrick als 46′ i De Jong relleva Rijsberger al 68′.

Alemanya 2: (1) Maier, (2) Vogts, (4) Schwarzenbeck, (5) Beckenbauer, (3) Breitner, (12) Overath, (9) Grabowski, (14) Hoeness, (16) Bonhoff, (17) Hoelzenbein, (9) Gerd Müller. ENT: Helmut Schön

Canvis: No en va fer

Àrbitre: Jack Taylor (Anglaterra) / Estadi Olímpic de Munic.

Gols: (1′) Neeskens de penal / (25′) Breitner de penal / (43′) Müller

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s