Futbol d’abans / Argentina 2 Anglaterra 1 (1/4 F mundial de Mèxic 86)

És un d’aquells partits estigmatitzats. Per una acció pol.lèmica -el gol de Maradona amb la mà conegut com ‘la mà de Déu’- i per una de les millors obres d’art que s’ha pogut contemplar mai sobre un camp de futbol, el segon gol en el que el pibe marca a porta buida completant una jugada que arrenca al mig del camp, que acaba gairebé en la mateixa boca de gol i en el que ha deixat pel camí a tants britànics com li han sortit al pas, inclòs el porter. Hi va haver alguna cosa més? Va ser un partit vibrant? Va cometre més errors considerables l’àrbitre? Eren alguns dels interrogants que volia respondre. He visionat la retransmissió que va fer la BBC. Només puc dir que va ser sublim i exquisida.

Argentina 2 Inglaterra 1

La primera meitat la podeu passar amb FF si voleu. Joc combinatiu d’Argentina, per moments delicat i preciosista (sobretot quan es troben Valdano i Maradona) i joc defensiu no exempt de moments puntuals de duresa per part d’Anglaterra.

Només us rescato tres comentaris bàsics del narrador. Una de les primeres coses que es planteja és com la FIFA ha donat un partit de tanta càrrega política (la guerra de les Malvines ha passat fa 4 anys) a un àrbitre tunissià poc acostumat a grans partits (serà clau). També reconeix que la victòria d’Anglaterra només pot produir-se si Shilton demostra que és el millor porter del món. Ho veu com l’única manera d’aturar Maradona. Així mateix, constata que Hoddle, segurament el jugador de més talent del conjunt que entreva Bobby Robson, és una “ombra” del que ha estat en d’altres partits.

La segona part és divertida. Maradona salta més i reacciona abans que Shilton a un globus defensiu cap endarrera de Hodge i marca el primer gol, aparentment de cap. Només fins a la tercera repetició el narrador adverteix que el que protesten els jugadors anglesos no és un fora de joc si no unes mans de Maradona. Quatre minuts més tard d’aquesta acció Maradona es redimeix amb el món i fa un gol antològic. Rep la pilota al mig del camp, fa una ruleta sobre si mateix per treure’s de sobre un parell de defensors i enfila la porteria pel flanc esquerre. Dribla i supera jugadors anglesos que semblen hologrames i també deixa assegut a terra un Shilton que encara deu bullir d’ira.

El narrador diu això, textualment: “si el primer gol era il.legal, aquest és el millor gol del campionat”. Un narrador de la part ‘perjudicada’ no pot ser més sublim. Un altre comentari sobre Maradona arran d’una acció en la que el pibe es deixa caure a terra per guanyar temps: “és un actor, és brillant, però també és un actor”. Minuts abans havia dit: “per ser honestos, no tenim cap jugador amb la llum de Maradona, capaç de marcar, d’assistir…de liderar”. I uns minuts després afegeix: “un observador imparcial no pot negar que Argentina hi ha posat més imaginació (observeu la ironia) i ha buscat amb més insistència el gol. Potser no és mereix el 2-0 peró un gol més que Anglaterra sí”.

Els canvis de Bobby Robson, però, fan efecte i l’entrada de John Barnes al flanc esquerre sembla trobat l’únic forat d’una Argentina que, ben bé, només pateix els últims 20 minuts. Però quin patir. Lineker envia al fons de la xarxa, amb el cap, una centrada de Barnes als 81′. Era la primera rematada del que fou pitxitxi del torneig. I quan quedaven un parell de minuts pel final (no ho sé ben bé perquè abans no s’ensenyava el temps que afegiria l’àrbitre), un defensa treu del cap una pilota que Lineker ja estava a punt d’enviar a dins, sobre la mateixa ratlla de gol.

Un partit memorable en el que et planteges si un assistent més atent i un pèl més de fortuna anglesa no haguessin pogut canviar el signe…Vull pensar que Maradona se n’hauria inventat una altra (llei del mínim esforç) i hauria resolt la papereta.

Observareu que Anglaterra, en tota la primera meitat, amb prou feines passa del mig del camp i que tots els seus atacs són a partir de la pilotada llarga del central Butcher (no sé com Lineker no es va desesperar). També podreu observar l’elegància en la conducció de pilota de Valdano o Enrique i la imprevisibilitat del joc de Maradona. Als que no l’hàgiu pogut veure mai us sorprendrà per la manera d’atacar la pilota, pel seu esprint curt amb la pilota al peu i per una elasticitat totalment disonant amb el seu cos poc elegant (diguem-ho així)… només se’l podia definir com ho va fer Victor Hugo Morales, “barrilete cósmico”.

FITXA TÈCNICA

Argentina 2: (18) Pumpido, (2) Batista, (5) Brown, (19) Ruggieri, (9) Cuciuffo, (7) Burruchaga, (14) Giusti, (12) Enrique, (16) Olarticoechea, (10) Maradona, (11) Valdano ENT: Carlos Bilardo

Canvis: Carlos Tapia (20) entra per Burruchaga als 75′

Anglaterra 1: (1) Shilton, (2) G.Stevens, (6) Butcher, (14) Fenwick, (3) Sansom, (16) Reid, (4) Hoddle, (18) Hodge, (17) T. Steven, (20) Beardsley, (10) Lineker ENT: Bobby Robson

Canvis: Waddle (11) entra per Reid als 64′ i Barnes (19) entra per Steven als 74′

Àrbitre: Ali Bennaceur (Tun)

Gols: (51′) Maradona / (55′) Maradona / Lineker (81′)

Anuncis

Una resposta a “Futbol d’abans / Argentina 2 Anglaterra 1 (1/4 F mundial de Mèxic 86)

  1. oscar

    D’aquest equip d’Anglaterra avui ´són noticies dos components: el primer l’entrenador Sir Bobby Robson mort fa dos anys, i que avui li dedicaven tota la jornada disputada ha Anglaterra. El segón el defensa de l’Arsenal Samson que aquest dilluns passat es coneixia que dormia al carrer per haver perdut tot el patrimoni.. Gran partit històric i una nova derrota dels three lions , però que en aquella época eren una potencia futbolística..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s