Llafranc, Cambridge i Northumberland es repartiran les cendres de Tom Sharpe

L’escriptor britànic afincat a Llafranc, Tom Sharpe, ha mort als 85 anys deixant la seva autobiografia inacabada. La família ha agraït que hagi pogut estar fins ben atès i a l’últim moment al poble que el va enamorar fa més de 20 anys. El funeral serà diumenge i una part de les seves cendres s’escamparan a Llafranc.

Recordatori d'una exposició del Sharpe fotògraf.
Recordatori d’una exposició del Sharpe fotògraf.

La vídua de Tom Sharpe, Nancy, diu que l’escriptor estava enamorat del sol i del Mediterrani. Emocionada, ha explicat que la família estava molt tranquila perquè l’autor de la saga Wilt ha pogut morir tranquil·lament al número 6 del carrer Homer de Llafranc on vivia des que, a mitjans dels 90, es va establir definitivament en aquesta localitat de la Costa Brava. Ha dit que l’hagués horroritzat haver hagut de passar els últims dies en un hospital entre desconeguts.

Al seu costat hi ha estat, fins a última hora la doctora i secretària personal, Montserrat Verdaguer, que ja el va salvar de morir d’una peritonitis el 2006 quan, a les 3 de la matinada, el va carregar al cotxe i el va portar fins el Trueta perquè l’operessin. Ha explicat que tenia diabetes des de feia molt de temps i que els últims dies ja ni podia caminar i tenia moltes dificultats per respirar.

Verdaguer, que s’encarregava de passar a l’ordinador els escrits a màquina de l’autor londinenc i posar ordre al seu procés de creació caòtic, diu que deixa una autobiografia inacabada de la que ja n’havia escrit 30.000 paraules però que el seu ritme d’escriptura havia baixat.

Molt diferent de com quan va aterrar a la Costa Brava, a principis dels 90, i va passar 4 hiverns d’intensa activitat literària a l’hotel Llevant. La seva directora, Carme Farrarons, diu que va ser un amor a primera vista. Qualifica Sharpe d’home capaç d’actuar com un outsider però, a la vegada, d’interessar-se per la vida social del seu entorn més immediat i ha recordat com, després d’intenses jornades de treball marcades pel so de la seva màquina d’escriure i del jazz que sonava als seus auriculars, es deixava caure pel hall o la terrassa per explicar “si li havia costat agafar el fil o no”, per relatar “coses de la seva vida” i per “interessar-se per la vida dels altres”. També ha recalcat que no tenia un no per resposta quan algú li demanava una entrevista, “ja fos un estudiant d’institut, el periodista més famós o el de la revista més insignificant”.

Ha dit que, després d’esmorzar i passejar una mica, la seva jornada de treball era llarguíssima. També ha confirmat que li agradava el whisky i fumar puros.

Sharpe havia admès que la saga Wilt era literatura per guanyar diners però també ha escrit textos compromesos com els que, a Sudàfrica, on s’hi va traslladar els anys 50, el van portar a la presó per criticar l’apartheid.

El funeral per Tom Sharpe serà aquest diumenge a un quart de 9 del matí a Palafrugell i l’oficiarà una pastora anglicana afincada a Madremanya. Les seves cendres s’escamparan per Llafranc i per les localitats britàniques de Cambridge i Norththumberland.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s