Tresors a quatre passes: Sants Romans de Sidillà (Foixà)

Ho tenim al costat de casa i ens ho deixarem perdre. Una de les esglèsies més antigues de Catalunya que es conserven està caient a trossos enmig d’un bosc de pins que està situat al terme municipal de Foixà -a pocs metres de la presa de Colomers- en un indret que només uns pocs coneixen.

Es tracta de l’esglèsia de Sants Romans de Sidillà (oralment també se l’anomena Sants Romans de les Arenes, Olivet de Sans Romans així com Sidillà, Sedillà, Cidillà i en els documents medievals consta com a Sicilianum, Ciziliano, Ceziliano, Cidiliano o Sidilianum), d’arquitectura pre-romànica i de la que se’n té constància per primer cop el 1065 (Catalunya Romànica, VIII, pàgs 213-214).

Així està. Foto: R.M.
Així està. Foto: R.M.

Està situada al costat del que podria ser l’antic poblat de Sidillà (hi ha un bon grapat de parets que permeten apreciar perfectament l’estructura d’algunes cases), que podria datar del segle VII i que fou abandonat entre el segles XIII i XIV; no se sap si perquè la pesta va matar tots els seus habitants, per l’avanç de la duna litoral o per la decisió del comte d’Empúries de desviar el curs del Ter.

Apuntalament. Foto: R.M.
Apuntalament. Foto: R.M.

L’esglèsia és d’una sola peça, té l’absis trapezoïdal i les parets estan construides amb mamposteria i morter de calç, segons explica un plafó situat a l’entrada oest del temple. Durant anys i panys va quedar tapada per la sorra però el 1973 va tornar a veure la llum quan es van començar a extreure àrids de la zona. Algú en va netejar l’entorn i en va apuntalar el centre amb unes bigues de fusta que encara aguanten però tot això es va fer sense cap mena de control arqueològic i no se sap si durarà molt o poc.

Malgrat el descontrol, se sap que durant aquests treballs de neteja s’hi van trobar restes de ceràmica romana dels segles V i VI, altres de medievals i també ossos que fan deduïr que hi hauria hagut un cementiri.

Parets. Foto:R.M.
Parets. Foto:R.M.

Es tracta d’un lloc que val la pena visitar però, per fortuna (no hi ha cap mena de control ara mateix) costa molt de trobar (malgrat un parell de cartells que n’assenyalen la direcció a dins del nucli de Foixà) i difícilment us en sortireu a la primera si no hi aneu amb un pràctic de la zona. A mi me’n va parlar per primer cop en Joan Puntí (@joanpunti) aquest dissabte i ahir mateix, al tard, hi vam anar. Us deixo quatre retratus més aquí a sota perquè us en feu una idea.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s