Viena en quatre dies

estatues del parlamentViena és una ciutat per anar-hi sense nens però si no podeu deixar-los enlloc o, simplement, us els voleu emportar, seguiu llegint. Aquí no hi trobareu una guia; es tracta d’una experiència concreta d’un viatge de 4 dies a la capital d’Austria amb una nena de 6 anys. La nostra és, en general, tranquil·la (tot i que té incontinència verbal i un punt de pallassa), li agrada conèixer coses noves, provar aliments i s’avé a gairebé tot. Anirem dia per dia.

Dilluns

Arribem a Viena a les 13:00 i, a l’hotel, a les 14:00. De l’aeroport al centre hi ha 16’ en CAP (tren ràpid, de color verd) i uns 30’ en tren convencional (OBB, de color vermell, línia S7). Un consell; feu-vos la Viena Card. Dóna dret a viatjar gratis en tramvia, bus i metro durant 24, 48 o 72 hores i et fan descomptes en molts dels llocs que s’han de visitar. Vam agafar la de 72 hores i ens va costar 19’90 per cap. La nena, com que té 6 anys, no pagava (és gratis fins els 15 anys).

Ens vam allotjar a l’Stralight Suiten Renngasse. Si sou amants de les comoditats i feu molta despesa d’hotel no us l’aconsello però si sou dels que patrulleu tot el dia i només necessiteu un lloc on dutxar-vos i relaxar-vos un moment abans de reprendre la marxa és perfecte. No té cap excés però tampoc cap mancança I és molt cèntric (a 5-10’ caminant del Hofburg). A la nostra habitació s’hi podia fer ball i la Lola tenia llit i tele pròpia. El lavabo era nou. El bufet matinal no era molt ampli però era molt correcte: fruita, iogurts, sucs, llet, pa de diverses maneres, formatges, pernil dolç, ous, bacon, cereals…

Vam començar atacant des de la sortida i a les 15:00 ja estàvem entaulats en un antre a pocs metres de l’hotel, a la Wipplingenstrasse (no sabíem a quina hora dinaven els austríacs i temíem fer tard) on, tot i que els propietaris ja feien sobretaula (dinen a partir de les 12:30), ens van atendre molt amablement.

Aquí vam degustar la primera delícia culinària, el wienner schnitzel. Es tracta de vedella arrebossada amb patates fregides i sol anar acompanyat d’un trosset de llimona. És a dir, carn arrebossada. He llegit que és un plat originari de Milà i que el va introduir al país el mariscal Radetzky (sí, el de la marxa) durant el segle XIX.  Abans de passar per l’ou i el pa ratllat, la carn és picada amb una massa per amorosir-la i es cou amb mantequilla clarificada. Vam escoltar com la maltractaven mentre ens fotíem una gerra de cervesa (la Lola, aigua picant). Te’n posen molt (2 trossos fins però enormes) i no cal demanar-ne un per barba a menys que no sigueu molt triperus. També vam menjar xucrut (col fermentada).

Graben desemboca a Stephansdom
Graben desemboca a Stephansdom

Amb la panxa plena vam dedicar la tarda a passejar pels voltants de la Stephansdom, la plaça de la catedral de Sant Esteve, centre neuràlgic del rovell de l’ou del casc antic. Està connectada amb Graben i amb Kärtnerstrasse, dues avingudes (la primera curta i la segona bastant llarga) a les que hi acabareu confluint cada dos per tres.

La Mozarthaus (situada en un carreró a pocs metres de la catedral) va ser la nostra primera entrada i, realment, cal una mica d’imaginació per entendre l’univers del creador de la flauta màgica. Prescindible. Després, la lògica ens hauria d’haver portat a la catedral però ja era tard i ho vam deixar per un altre dia. Vam donar unes quantes voltes pels carrers adjacents i vam trobar el primer dels cafès que, sabíem, havíem d’inspeccionar: el Demel.

La Sacher i l'Strudel amb caffe fredo del Demel
La Sacher i l’Strudel amb caffe fredo del Demel

Diu la llegenda que la Sisí hi passava tardes menjant pastís de gerds. Si hagués trobat les dependentes que ens van servir a nosaltres s’hagués tallat les venes abans de ser assassinada. Lloc molt autèntic, fosc, recarregat, amb abundància de vellut granatós i amb mostradors daurats i motius de formes alambicades però amb dependentes encantades de conèixer-se a si mateixes i fardant d’una història i d’un bagatge gairebé noble que, evidentment, no s’hagués forjat si hagués estat per elles. Allà la Lola hi va descobrir la Sachertorte i va desestimar l’apfelstrudel. La Sacher era molt bona però en vam menjar de millors però l’apfelstrudel es va situar al nº1 del rànquing i ja no el va abandonar en tot el viatge. Aquestes dues coses, un apfetlsaft i dos caffe fredo van costar 21’50 €. Tenint en compte on estàvem i el que aquí arribes a pagar per veritables porqueries, no ens va semblar car.

El centre de Viena és un lloc eminentment comercial però a diferència del que passa aquí, on la franquícia s’ho ha quedat gairebé tot, allà hi ha una bona colla de comerços d’èpoques passades que s’han posat al dia i que, aparentment, sobreviuen amb molt bona salut. Per entretenir la Lola, la vam proveïr d’una càmera de fotos. Algunes de les instantànies que va fer són sorprenents.

La National Bibliotek apareix just després de creuar la porta del Hofburg
La National Bibliotek apareix just després de creuar la porta del Hofburg

Vam rematar la jornada arribant-nos fins a Michaelerplatz (on hi ha la porta principal al Hoffburg i l’accés a l’Spanische Hofreitschule, el Sisi Museum, la Nationalbibliotek, Heldenplatz i, passat el Burgring, el Museu d’Història Natural i l’inici del Museums Quartier) però en comptes d’endinsar-nos-hi, vam tirar cap a l’esquerra per Reitschulgasse fins al teatre Albertina, a tocar de l’Òpera però aquesta la vam deixar per un altre dia perquè feia fred i calia anar a comprar un jerseiet d’urgència (els dos primers dies feia vent i, cap al tard, refrescava). La Lola va rematar la jornada degustant un hotdog d’un dels molts xiringuitus de carrer que hi ha escampats per tota la ciutat. Ens havíem llevat a les 5:40 i vam decidir que ja n’hi havia prou.

Un frankfurt en pa perforat.
Un frankfurt en pa perforat.

Dimarts

Tocava visitar el Schörnbrunn, un palau del segle XIX al que molts coneixen com el Versalles vienès i en el que hi van viure personatges imprescindibles per conèixer la història recent d’aquest país del centre d’Europa: l’arxiduquesa habsburg Maria Teresa, l’emperador Francisco José I o la seva dona, Sisí. S’hi va mitjançant la línia 4 del metro i té parada pròpia.

L’entrada ens va costar 39 € (tarifa familiar) i no ens va semblar car perquè hi vam estar gairebé 4 hores. Vam començar visitant les estances del palau. Ens van explicar que Francisco José I s’aixecava molt aviat i no anava a dormir fins que havia liquidat tots els assumptes del dia, que Sisí era progre, esportista (primera dama que feia gimnàstica per mantenir-se en forma), bulímica, cocainòmana (potser no ho vam entendre bé?) i que dedicava dues hores al dia a pentinar una cabellera d’1’70 mts. Com veieu, tot és informació imprescindible per viure. També ens van explicar que, tot i que en les recepcions manava la cuisine francesa, en la intimitat, els Habsburg dedicaven més de 3 hores al dia a menjar cuina tradicional austríaca, amb àpats que anaven dels 3 als 6 plats. Evidentment, com us podeu imaginar, la Sisí, rares vegades els acompanyava.

El Schloss Schörnbrunn. Foto: Lola M.
El Schloss Schörnbrunn. Foto: Lola M.

A la sala on Kennedy i Kruschov es van entrevistar el 1961 (una estança llarga i rococó des de la punta de qualsevol de les 70 espelmes de cadascuna de les aranyes que la il·luminen fins al detall més mínim de l’angelet daruat que decora algun dels molts miralls) la Lola va fer el comentari de la visita: “és perfecte per anar-hi en patinet!”.

La Glorietta, vista des del Schörbrunn
La Glorietta, vista des del Schörbrunn

Quan la mossa ja es feia pesadeta (hi ha moltes sales, molta gent i moltes visites de japonesos i americans que colonitzaven, literalment, l’espai) vam sortir als jardins. Vam inspeccionar el jardí privat del príncep hereu i, sobretot, els jardins que ascendeixen des del palau mateix fins a la Glorietta (+/- 1 km). A la dreta del trajecte hi ha un zoo (en vam prescindir) i uns laberints que van servir perquè la criatura s’esbargís una mica. Des de la Glorietta és on es poden fer les millors fotos del palau i fer-se una idea de la distribució de la ciutat.

La pluja ens va sorprendre de retirada (quatre gotes) i vam tornar cap al centre a buscar un lloc per dinar lluny de l’artèria principal de Kärtnerstrasse. Vam entrar en un restuarant molt senzill de cuina austríaca a Selerstäte. Sense cap estridència però sense cap carència, vam menjar molt bé i per molt poc preu. Hi havia menús (sopa + plat complet + postres) de 6’90, 7’90 i 8’90 € i si tiraves de carta tampoc es disparava. Vam menjar sopa de verdures, gulasch, porc amb xucrut i la Lola va agafar un plat combinat amb vedella, salsa d’espinacs i un timbal de patates amb all, pebre i pesto que era espectacular.

A la tarda vam anar al Prater en tramvia i, un cop allà, vam pujar al Lilliputbahn, que ens va deixar al peu del Prater Riesenrad, la famosa noria escenari d’un dels passatges més famosos de la pel·lícula El Tercer home. El tren petit és pràctic per moure’s per l’espai i té un recorregut circular que també et deixa a la porta de l’estadi de futbol, Ernst Happel (abans es coneixia com El Prater).

La icona del Prater, Riesenrad.
La icona del Prater, Riesenrad.

Vam pujar a la nòria (8 € els aduts i 4 € els petits amb Viena Card) i vam tenir la sort de disposar d’un vagó exclusiu per nosaltres sols. La volta dura uns 10’ i des de dalt es divisa tota la ciutat. Un espectacle. Després va venir una sessió de cadiretes voladores (les light; n’hi ha una que volen a 30 metres d’alçada) i vam acabar pujant la Lola a un carrusel tirat per cavalls de veritat, dels que pixen i caguen.

Sí, era el petit i només costava 1'90. Us imagineu aquí?
Sí, era el petit i només costava 1’90. Us imagineu aquí?

Volíem completar l’experiència menjant Stelze (codillo) al restaurant Schweizerhaus (un dels que millor ho toquen) però l’hora no ens anava bé i ho vam posar a la llibreta dels pendents. Vam compensar-ho amb un núvol de sucre petit (ja veureu la seva petitesa a la foto) que la Lola feia temps (anys) que reclamava provar.

El dia anterior havíem preguntat a la Lola una cosa bàsica quan es va a Viena: -“vols que anem a l’Òpera a veure una actuació?” Ja ha vist concerts a la tele i li agrada tot tipus de música però la seva resposta va ser contundent: “no crec que aguanti”. Si us agrada l’òpera o, simplement, considereu que a Viena s’hi ha d’anar, mentalitzeu la criatura abans de marxar (aquí vam fallar) o no pregunteu. Nosaltres vam optar per la pregunta perquè no hi ha res més emprenyós pels pares (i pels dels costats), que una criatura avorrint-se en un espai tancat on el silenci és el valor apreciat.

Pantalla gegant. No és el mateix però serveix per consolar-se.
Pantalla gegant. No és el mateix però serveix per consolar-se.

Així que vam matar el cuquet fent una activitat que, suposo, només es pot fer a Viena; veure una òpera en pantalla gegant a la plaça Herbet Von Karajan, just al davant de l’Stats Oper. No és el mateix però també va ser una experiència veure La Traviatta asseguts a terra (hi ha cadires però l’aforament és molt petit i de seguida estan plenes). Al final, van caure quatre gotes i com que hi va haver esbandida, fins i tot vam poder seure.

El dia es va acabar en un restaurant italià on vam pagar la factura més alta de tot el viatge (tampoc res de l’altre món) pel pitjor menjar de tot el viatge. Estirats al llit vam calcular que havíem caminat uns 10 quilòmetres. Va ser normal, doncs, que la nena no mirés ni un segon la tele (“a veure si aprenc alemany!”, va respondre quan li vam dir que, malhauradament, els dibuixos animats eren tots en alemany).

Dimecres

Una de les cares de Messerchmidt / nuevosmediosberber.blogspot.com
Una de les cares de Messerchmidt / nuevosmediosberber.blogspot.com

Per si no n’havíem tingut prou amb el Schörnbrunn, el dimecres tocava visitar un altre palau, el Belvedere. Hi vam pujar en tramvia (nº 71), fent transbordament a Rennweg (vam agafar l’O). És una visita menys exigent i nosaltres ho vam matar anant directament a la part del palau que té el famós quadre de Klimt, el petó (Upper Belvedere). Ens van agradar molt i ens va sorprendre la modernitat de les cares de Frances Xaver Messerschmidt (s.XVIII).

Havíem tensat massa la corda i aquí la Lola se’ns va plantar just a la sala important del museu, on s’exposa el quadre del petó de Klimt, i la vam haver de condemnar-la als racons de les sales (allà s’hi estava quieta) per poder-les veure amb un mínim de tranquilitat. El Prater no havia estat suficient per calmar les seves ànsies d’activitat. La situació va millorar passejant pels jardins i, encara més, quan ens vam entaular en un restaurant que, diria, comparteix paret amb el recinte del Belvedere; el Salm Braeu.

Accés al Belvedere.
Accés al Belvedere.
Stelze. D'aquí en vam menjar dos adults i una criatura.
Stelze. D’aquí en vam menjar dos adults i una criatura.

Allà hi vam menjar un Stelze espectacular, kartofelnsalat, sopa de cervesa (excepcional) i cervesa vermella Marzen. Sumeu-hi una amanida de pollastre, bon ambient i una mòdica factura de 45 €. En alguns llocs us preguntaran, directament, si voleu deixar propina al cambrer i sou lliures de fer el que us vingui de gust. No pressionen.

Façana de l'Ajuntament
Façana de l’Ajuntament

Tips com calaputs, vam decidir anar a fer baixar el dinar amb una passejada pels jardins del Hofburg, per la Theresien Platz (on hi ha el museu d’història natural i la porta al Museums Quartier), per davant del Parlament, la Universitat, el Rathaus (l’ajuntament, preciós. Llàstima que al davant hi estaven muntant una fira i tota la zona estava acordonada) i la Votiv Kirche.

Eren poc menys de les 4 i vam decidir anar a fer una aturada tècnica a l’hotel per reprendre a marxa a la tarda. Una horeta estirats al llit, dutxa, i com nous. A punt per atacar el Museus Quartier i els districtes 6 i 7, on hi ha carrerons pintorescos, la zona comercial de Mariahilferstrasse i edificis típics del Secesion.

Escarxofats
Escarxofats

Vam entrar a la Theresien Platz i ens vam estirar als seients blaus i grocs que hi ha colocats estratègicament a la plaça per conversar, prendre un gelat o una cervesa o, simplement, deixar passar el temps contemplant les façanes del Leopold Museum, el Kunst Halle o el Numok. Després vam sortir per un lateral i vam enfilar Burgasse amunt per fer el badoc a Gutenberggasse o Spittelberggasse fins a connectar amb Mariahilferstrasse, un potent eix comercial que porta dels afores cap al centre, a tocar de l’Stats Oper. Vam comprar gelat de taronja i xocolata en una de les gelateries de més solera de la capital austríaca i ens ho vam menjar tot buscant el cafè Sperl. En la seva atmosfera de taverna ens vam prendre un parell de cervesotes i un apfelsaft i vam arribar a la conclusió que és normal que, en establiments tan càlids com aquells, la història de la filosofia agafés volada.

Un cafè acollidor amb personal molt amable.
Un cafè acollidor amb personal molt amable.

La jornada es va acabar amb tres bratwurts a Kärtnerstrasse abans d’anar a dormir.

Dijous

Només teníem temps fins a quarts de dues (l’avió sortia a les 17:20) i vam decidir llevar-nos ben d’hora per complir amb alguns pendents.

A poques passes de l’hotel teníem l’esglèsia de Maria am Gestade, que queda perfectament incrustada en el teixit de carrerons d’aquesta zona, i tampoc s’ha de caminar gaire per poder arribar a Judenplatz, on hi ha el monument de la britànica Rachel Whiteread, que commemora la matança dels jueus vienesos a mans de Hitler. És un cub extremadament sobri que simula una llibreria, amb llibres que tenen el llom cap a dins, recollint les històries personals que es van perdre. Vam haver-li d’explicar a la Lola què va ser l’holocaust i va quedar impressionada.

Molt sobri. A la base es recorden els noms dels camps de concentració que tots teniu al cap.
Molt sobri. A la base es recorden els noms dels camps de concentració que tots teniu al cap.

Acte seguit, vam anar a la catedral i vam pujar al campanar, a fer fotos panoràmiques. La pujada és eterna però un cop a dalt, val la pena. Un cop a baix, teníem ruta definida; l’Spanische Hofreitschule (Hofburg). No vam poder anar a l’espectacle però sí al treball matinal, que dura de 10 a 12:30. Amb Viena Card costa 12 € als adults i és gratis pels menors de 7 anys. La Lola va quedar impressionada amb el treball que es fa amb els cavalls (vam estar-hi més d’una hora) i va arribar a la conclusió que volia ser amazona (ella va dir “geneta”). Tot el treball es fa amb música de valsos vienesos.

No es poden fer fotos. Aquesta la vam fer abans de saber-ho
No es poden fer fotos. Aquesta la vam fer abans de saber-ho

I com us podeu imaginar, no podíem marxar sense anar a un altre clàssic: el cafè Central, un dels més elegants de la ciutat. Com a l’Sperl, el servei és infinitament més agradable que el del Demel. Vam poder triar, a dit, els pastissets en un mostrador i, evidentment, la Lola es va demanar una porció de Sachertorte, jo un apfelstrudel i la Mar un melangé (cafè amb llet) i un pastís que portava gerds, formatge i una base negra que, com a mínim, tenia coco (Mohntorte). Amb una canya i un apfelsaft, vam pagar 23’90 €. La sacher, evidentment, exel·lent.

Mostrador del Cafè Central.
Mostrador del Cafè Central.

Ja no ens quedava més temps. Vam anar caminant fins a l’hotel, vam recollir les maletes i vam agafar la línia U4 de l’Ubahn a Schottenring (la notra parada de capçalera) cap al node de comunicacions de l’estació de Wien Mitte a Landstrasse on, novament, ens vam acostar a l’aeroport amb la línia S7 de l’OBB.

Conclusions finals

-Setembre és un bon mes per anar-hi però novembre o desembre ha de ser espectacular.

-Empapeu-vos del mapa de la ciutat abans d’anar-hi perquè anireu més a la idea. També és aconsellable una visita panoràmica al arribar.

-Intenteu portar un bon plànol de transport públic. Vam ser incapaços de trobar-ne un que inclogués tren, tamvia, bus i metro.

-Si sou dels que teniu por que us esquilin en cafès d’alta volada, no tingueu por. Sabates còmodes. És una ciutat per trepitjar carrer.

-No us embaleu a l’hora de demanar el menjar; els plats són molt generosos.

-Encara que sigui estiu, jaqueta prima i impermeable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s