L’hort de la Sínia i la vil·la romana d’Els Munts

tartana part cisterna
Una de les 9 cisternes que recollien aigua a la Vil·la d’Els Munts

Aquest dissabte vam gaudir d’una experiència difícil de pagar amb diners. Vam visitar l’Hort de la Sínia, a tocar de la (no)desembocadura del riu Gaià, i la vil·la romana d’Els Munts, a Altafulla, fent un recorregut que ens va portar des de l’actualitat fins als orígens. El trajecte valia la pena, sobretot, pels guies que vam tenir; el responsable de l’Hort de la Sínia, Joan Vives i la responsable de col·leccions i recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada.

El punt de trobada va ser la gasolinera d’Altafulla. Vam arrencar envoltats de camions i cotxes i vam anar caminant fins a l’Hort de la Sínia, situat a pocs metres de l’N-340, la línia del tren convencional i la de l’AVE i molt a prop d’uns terrenys que Endesa volia convertir en una central. Allà hi vam conèixer un projecte global que va des del lloguer de parcel·les per fer horta ecològica fins a la bioconstrucció i que inclou un zoològic de fauna autòctona, una depuradora biològica o una zona spa natural i a l’aire lliure.

Parcel·les llogades per horts familiars
Parcel·les llogades per horts familiars

El seu responsable, Joan Vives, ens va explicar com, després d’escapar de la feina del camp, va tornar, aviat farà 20 anys, per engegar aquest projecte d’educació ambiental en la finca dels seus pares. En un lloc amb molta pressió humana (al costat hi ha un càmping) i al costat del riu Gaià, és un espai on es proposa un retorn a les pràctiques d’un passat relativament immediat però aplicant-hi un criteri sostenible, bones dosis de realisme i coneixement científic punter.

El riu no pot desembocar al mar
El riu no pot desembocar al mar

Després d’inspeccionar les varietats aromàtiques del seu hort dels sentits vam enfilar per la riba del Gaià entre àlbers, oms, freixes i tamarius fins a la desembocadura, a la platja que s’estén entre Altafulla i el castell de Tamarit. És un Espai d’Interès Natrual i Reserva de Fauna Salvatge en el que s’hi fan actuacions periòdiques per mantenir-ho en condicions. Tècnicament, el riu mor en una no-desembocadura perquè, segons Vives, es necessiten pluges de més de 100 litres per metre quadrat perquè aquest riu escanyat pugui superar el desnivell que ha creat la platja i difícilment Repsol permet alliberar prou cabal de la presa d’El Catllar per aconseguir-ho la resta de dies. Ara mateix, el riu subsisteix amb un acord amb la petroliera que permet disposar d’un cabal ecològic perquè la fauna i la vegetació no morin. A tocar del mar, l’associació ambiental la Sínia lluita per recuperar-hi la vegetació sorrenca que el ‘progrés’ va esbrossar.

Després de constatar que el Gaià va ser un dels motius que van portar els romans a establir-se en aquesta zona, enfilem cap a Altafulla per la platja. Vam captar la senzillesa de les botigues de mar d’Altafulla –els antics magatzems dels pescadors convertits ara en apartaments i restaurants a primera línia de mar- des de sobre des del búnquer de la Roca de Gaià, un dels punts de vigilància que Franco va fer construir després de la guerra per vigilar els enemics del nou estat.

L'embarcador i frigidarium d'Els Munts
L’embarcador i frigidarium d’Els Munts

N’hi ha un altre que està construït directament sobre restes romanes a el Mirador de la platja o Fortí d’Altafulla, on s’hi aprecien restes de l’embarcador de la vil·la romana d’Els Munts. Segons Pilar Sada, la zona era el frigidarium (piscina d’aigua freda) de Caius Valerius Avitus, una mena de governador civil romà del segle I dc que va ser enviat des de Sòria per sufocar una revolta contra l’imperi i fer sentir tot el poder de Roma a Tarraco.

La residència és un vestigi d’un alt valor perquè conserva una important zona termal, el triclinium, la residència i el mitreu més gran conegut del món romà. Una vil·la amb uns inicis agrícoles però que ben aviat es va convertir en símbol del poder de Roma a províncies. Hi ha constància que el 122 dc, l’emperador Adrià hi va fer una estada (hi ha documentades obres fetes de pressa i corrents poc temps abans de la seva estada que ho constaten) i té parts fetes amb materials exportats que només s’utilitzaven en edificis imperials. Al selge III va patir un important incendi i en segles posteriors va ser expoliat però, malgrat tot, encara es poden apreciar els rastres del seu ric passat.

La zona termal al fons
La zona termal al fons

Se’n va tenir constància per primer cop al segle XVI però no es va començar a excavar fins el 1960 i no es va treballar a la zona de la residència fins els anys 90. De la mà de Pilar Sada vam conèixer l’Hortus (un projecte per recuperar com era un hort romà), les particularitats de la zona residencial de la vil·la o la importància del seu mitreu (lloc de culte a Mitra, una religió persa que va conviure amb el cristianisme des del selge I ac fins al IV dc).

També vam saber d’un projecte fet per l’IRTA per documentar la flora de la zona que permetria entendre, encara més, com era l’espai quan els romans van decidir establir-s’hi. De moment, el document descansa en algun calaix esperant moments millors.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s