Molts particulars demanen un permís d’obres per fer reformes a casa i, a vegades, allò que ha aprovat l’Ajuntament i el que s’acaba fent s’assemblen com un ou amb una castanya. Salvant les distàncies, és, més o menys, el que ha fet l’Ajuntament d’Ullastret amb la reforma del carrer de fora la muralla. El resultat, a ulls del Departament de Cultura, és un nyap urbanístic doble -hi ha dues coses a corregir- que no pensa deixar passar. No li farà tornar a aixecar tot el carrer però sí que li demana que ho corregeixi.
La Comissió de Patrimoni va donar el vist i plau al projecte que Ullastret va presentar per reformar el carrer que dóna la volta a la muralla del nucli antic i la Generalitat li va donar una subvenció però l’acabat no satisfà gens el Departament de Cultura. Allà on hi havia d’anar una capa d’asfalt i un recobriment granulat del carrer hi ha aparegut una doble capa d’asfalt que, segons els tècnics, genera un impacte visual molt fort; inadequat per un nucli històric.
El director dels serveis territorials de Cultura, Antoni Baulida, ha deixat clar que no els demanen que ho aixequin de nou perquè això val molts diners però sí que ho reformin.
No és l’única correcció que haurà de fer Ullastret. Cultura també ha demanat que es canviïn tots els obstacles que han posat arran de muralla per impedir que els cotxes s’hi aparquin per uns altres de més discrets.
Temps de flors
La Comissió de Patrimoni, en canvi, sí que ha donat el vist i plau a la petició del Bisbat de Girona i l’Ajuntament per cobrir amb terra unes restes arqueològiques d’època romana i carolíngia dels soterranis de la Catedral per poder obrir l’estança per al temps de flors. Una part de les restes quedaran a la vista.
També s’ha aprovat la conversió d’una part de l’estació de tren de Puigcerdà en hotel de 3 estrelles i de la casa de l’ermità de Sant Antoni (Sant Joan de les Abadesses). En aquest últim cas, es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional que s’haurà de descatalogar perquè els estudis arqueològics han determinat que la talaia que s’intuïa que hi havia hagut (i que motivava la seva protecció) mai va existir.
Girona A cop de post 
Totes, absolutament tots els dictamens de la comissió de patrimoni cultural (i d’altres comissions) necessiten un seguiment, estar-hi al damunt i vetllar pel seu compliment estricte, perquè és ben sabut que, al final, el promotor acabarà fent allò que li rotarà, perquè no hi ha ningú que el controli i que certifiqui que l’obra o la modificació proposada s’ha fet seguint el projecte aprovat. Parlem d’Ullastret, però podem parlar -i no en pocs casos- de Peratallada, o de Girona o de qualsevol nucli històric.