Ovelles, vaques i cabres disposades a menjar-se el que el foc arrassa

El col·lectiu Pastors i Pastores de Catalunya reclama tenir un paper actiu en la gestió de la cada cop més extensa massa forestal del país. Ara que les flames de l’últim incendi al peu de les Gavarres encara fumegen, han adreçat una carta pública a la “classe política” on asseguren que “és fals que no es pugui evitar la magnitud dels incendis que amencen estiu rere estiu -i ara ja tot l’any- milions d’hectàrees forestals”. Argumenten que gestionar el territori només amb “màquines” pot ser car però no ho és tant “si s’utilitza el sentit comú i una miqueta de voluntat política” i diuen que “ramats de cabres, d’ovelles, de vaques i d’eugues -i de races autòctones del país-” poden actuar “com a desbrossadores naturals, transformant la biomassa vegetal -allò que crema a l’estiu- en carn i llet de primera qualitat!”. Ara, amb prou feines es fan servir. En to sorneguer rematen l’escrit amb un “ja veieu quina aplicació més moderna, llàstima que no càpiga en cap telèfon d’última generació”.

Ajuntament de Terrasa
Ajuntament de Terrasa

La carta, titulada ‘Temps era temps, el foc s’apagava a l’hivern…’, lamenta que la dita de pagès que l’administració s’ha fet seva de què el foc “s’apaga a l’hivern” ara és literalment certa com ho demostra el foc que acaba de patir el Baix Empordà o el de fa dos anys a l’Alta Ribagorça i puntualitzen que les hectàrees cremades són alguna cosa més que “camps de futbol “(l’equivalència periodística més utilitzada).

La carta és una crítica als “discursets de la classe política”. “Quan el foc els comença a socarrar la corbata treuen a passejar pressupostos, congressos, estudis, seminaris, jornades, hidroavions” però això no evita que el bosc es cremi, denuncien. Pastors i Pastores de Catalunya recorda que “Catalunya no és un jardí, ni un camp de golf; és bosc” i creuen que recuperant la vella pràctica del pastoreig, el seu manteniment es podria fer amb pressupostos més ajustats que els que s’esgrimeixen ara però per això cal “voluntat política”.

Què reclamen?

Eduard Balsells és pastor, portaveu del col·lectiu i un dels pocs exemples de pastoreig a bosc, a Sant Boi ( hi ha experiències puntuals en d’altres punts). Posa en evidència que “tot i que tots els estudis reconeguin que els ramats són una eina molt útil en la gestió del bosc”, no hi hagi “ni una sola línia d’ajuts” per fomentar-ho i posa el dit a la llaga amb una pregunta que es respón ell mateix: “després de l’incendi de l’Alt Empordà, amb 14.000 hectàrees cremades, quants ramats es fan servir en la gestió del sotabosc? Ja t’ho dic jo… cap”.

Diu que quan el bosc és tan infranquejable que el sotabosc es confón amb els troncs dels arbres poca cosa poden fer-hi els ramats però “un cop s’han invertit importants sumes de diners per desbrossar-ho”, el ramat és una eina de manteniment molt més barata que “les màquines”.

Balsells diu que necessiten rebre algun tipus de compensació per assumir els costos de desplaçament dels ramats (perquè fan una feina) i per complementar l’alimentació perquè, “excepte les cabres, que podrien arribar a viure amb el que troben al bosc” la resta d’animals ho necessiten. Bàsicament,  però, el que voldrien són ajudes com “punts d’aigua o corrals” per donar assistència als ramats i als pastors.

Pastors i Pastores de Catalunya és un col·lectiu que, ara mateix, agrupa una quarantena de professionals -molts d’ells sortits de la recent creada Escola de Pastors- que es mantenen en contacte “mitjançant wattsapp o per Facebook” (alguns es coneixen personalment) i que han decidit reaccionar després de veure com les flames, novament, tornen a afectar Catalunya. Creuen que amb una aposta decidida de l’administració, a part de tenir el bosc més endreçat a menor cost, també s’ajudaria a fixar una professió, la de pastor, que també demana auxili.

Aquí teniu el manifest sencer. I si en voleu saber més, podeu clicar aquí i aquí.

TEMPS ERA TEMPS, EL FOC S’APAGAVA A L’HIVERN…

Temps era temps la gent de pagès tenia una dita que ironitzava sobre el concepte que l’administració entén per política forestal “el foc s’apaga a l’hivern! netejant els boscos!” (deien mentre ajudaven a apaivagar el foc)… ara resulta que és literal, el foc s’apaga a l’hivern, al Baix Empordà fa dos dies, o fa dos anys en ple hivern a l’Alta Ribagorça, o fa dos estius el ja històric incendi de l’ Empordà (14.000 hectàrees cremades! Que són quelcom més que 14.000 camps de fútbol…)

I quan el bosc es crema, alguna cosa crema dins nostre, perquè som pastors i pastores i convivim amb el bosc cada dia de l’any, faci tramuntana, fred pirinenc o turmenta de llevant… I ens crema per dins els discursets de la classe política que quan el foc els comença a socarrar la corbata treuen a passejar pressupostos, congressos, estudis, seminaris, jornades, hidroavions… però i el bosc?

El bosc es crema. El bosc es crema com un fet inevitable en un país de clima mediterrani d’estius llargs i secs… però és fals que no es pugui evitar la magnitud dels incendis que amenacen estiu rere estiu (i ara ja tot l’any!) milions d’hectàrees forestals. I és que, Catalunya no és un jardí, ni un camp de golf, és un bosc, i té decretades més de 200.000 hectàrees forestals amb alt risc d’incendi, i aquestes costen molt de gestionar (sinònim de netejar), i si es gestionen (amb professionals del bosc és clar) cal mantenir-les, i fer-ho és molt car si es fa amb maquinària, però no ho és tant o gens si s’utilitza el sentit comú i una miqueta de voluntat política. Tenim ramats de cabres, d’ovelles, de vaques i d’eugues (i de races autòctones del país!) que actuen com a desbrossadores naturals, transformant la biomassa vegetal (allò que crema a l’estiu) en carn i llet de primera qualitat! … ja veieu quina aplicació més moderna! Llàstima que no càpiga en cap telèfon d’última generació…

S’apagarà l’incendi (res més desitgem en aquests moments), i s’esvaïrà el fum… el silenci administratiu farà la resta, fins al proper foc, llavors a córrer tots de nou,a patir, i a esperar les declaracions del polític de torn. Nosaltres seguirem insistint, des de diversos racons de les contrades, des dels matollars del litoral, als alzinars de la Catalunya central, fins a les fagedes de la Garrotxa, i les pinedes del Pirineu… Seguirem pasturant, seguirem desbrossant, seguirem produint, perquè el bosc és vida!

Pastors i pastores de Catalunya

 

Anuncis

3 respostes a “Ovelles, vaques i cabres disposades a menjar-se el que el foc arrassa

  1. Retroenllaç: El col·lectiu Pastors i Pastores de Catalunya reclama tenir un paper actiu en la gestió dels boscos | Escola de Pastors de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s