Això és el que es veu quan t’enfiles a un globus aerostàtic i puges fins a mil metres d’alçada; el Montgrí ajaçat i les Medes en remull.
Feia gairebé un any que teníem els bitllets reservats però no trobàvem mai el moment. Si haguéssim anat una mica més a la idea potser ens hauríem estalviat veure aquests tons marronosos que s’observen a la part dreta de la imatge…
I que aquí s’aprecien molt millor. La imatge de sobre ens mostra com les flames de l’últim incendi que hem hagut de patir es van aturar al nord de Colomers i aquí a sota com van volar per sobre de la presa i el Ter i es van extendre fins al nucli de Foixà. Gran classe de geografia per la Lola i per la Mar i presa de consciència immediata de com en som de fràgils.
Però anem per parts. Si no ho heu fet mai, això de volar, va de la següent manera. Et citen al punt de sortida a una hora no tant intempestiva com m’imaginava; les 7. Nosaltres vam triar sortir de Colomers, on el globus és una indústria.
I si no teniu gana, us en fan agafar. Us imagineu qui va obrir la boca del globus perquè hi entrés, primer l’aire fred i després el calent? Sí, demanen voluntaris. La lona s’omple amb no més de 20 minuts de bufera.
L’aire calent és el que posa dreta la cistella, el que fa que el globus s’enlairi i el que ajuda a conduir-lo. L’invent dels germans Montgolfier només pot anar amunt o avall a buscar les corrents que ens interessen però us asseguro que un pilot ben parit pot fer filigranes.
Després de quatre nocions molt bàsiques, sobretot de cara a l’aterratge… gas a fondo i cap amunt!
I filant molt prim! El camp de sortida no és pas gaire gran i la falera per volar més important del que us podeu arribar a imaginar.
Es pot ser molt bucòlic a primera hora del matí…
Amb unes condicions immillorables, de seguida vam situar-nos. A la dreta del camp, Colomers, i a l’esquerra, el Ter.
I a disfrutar. Vam deixar Jafre a un costat, vam agafar la carretera que va de Verges a La Bisbal, saludant Parlavà, Fonolleres, Ultramort i, sí, divisant Matajudaica al fons…
I vam tocar sostre! Per anar més amunt ja havíem de demanar permís als controladors de l’aeroport de Girona. No és conya. És per evitar ensurts amb algun avió de Ryanair, una possibilitat cada cop més improbable, tot s’ha de dir.
Però allà dalt no es mou res. La sensació és de suspensió total. Fins i tot ens van venir a saludar.
I això del globus ha evolucionat molt. Està carregat de càmeres per poder ventar retratus tan ben parits com aquest.
I per oferir detalls de la tecnologia punta amb la que ens movíem. I anar cremant propà…
El dia que vulguin fer passar el Tour de França per Casavells… ja tenim els pagesos entrenats! Per si no s’aprecia, sota les rodes del tractor hi ha dibuixat un HOLA a cop de rampí que va ser escrit en poc més d’un minut.
Segur que coneixeu el nucli antic d’Ullastret. L’acaben de declarar Bé Cultural d’Interès Nacional i nosaltres ho vam celebrar passant arran de campanar.
Una hora i mitja després i mentre buscàvem un camp d’userda tallada i rampinada per no fer malbé gaire res, vam tenir temps per aquesta bonica panoràmica.
I per acabar, la mainada ho va celebrar amb uns ‘caballitus’
A Colomers hi treballen tres empreses diferents. Nosaltres vam anar amb Kon-tiki.
Girona A cop de post 