Futbol d’abans / França 3 Alemanya 3 (4-5 a penals) (Semifinal Espanya 82)

Aquesta tarda França i Alemanya s’enfrontaran a Rio de Janeiro per decidir qui es classifica per les semifinals de Brasil 2014 i ha estat l’excusa perfecta perquè revisés un partit que feia temps que tenia al punt de mira; les semifinals que aquestes dues seleccions van disputar al Sánchez Pizjuan ara fa 32 anys (8 de juliol). Aleshores, l’estrella francesa era un tal Michel Platini i estava molt ben secundat per dos mosqueters de fina tècnica, Jean Amadou Tigana i Alain Giresse. Seria alguna cosa així com el trio Xavi-Iniesta-Cesc però Cesc no hauria jugat… Davant l’estilisme francès que acabaria triomfant a l’Euro que es jugaria al seu país dos anys després hi havia una Alemanya que havia transformat (desnaturalitzat?) el futbol total que la va portar a guanyar el mundial del 74 en un caos ordenat on tothom feia una mica de tot. Era menys estètica però sempre competitiva amb un incansable Littbarski, els generosos Breitner, Stielike i Briegel, un central per recordar, KH Foster, i un porter per oblidar, Harald Schumacher. Sí, en aquest partit és on és a punt d’enviar a l’altre barri a Battiston. Passa Alemanya però la història queda en deute amb França.

Diria que França dibuixa un 4-4-2 amb Genghini com a pivot defensiu per darrera de la tripleta Giresse-Platini-Tigana i, a dalt hi ha Six caigut a la banda esquerra i Dominique Rocheteau (18 mític) barallant-se amb el món. Alemanya planteja a Fischer com a home més avançat acompanyat per Littbarski, amb Magath clarament a l’esquerra i la resta (Breitner, Stielike, Dremler, Briegel, Kaltz…) poden aparèixer en qualsevol moment a qualsevol lloc. Al darrera, Karlheinz Förster i Bernd Förster (tots dos jugaven a l’Stuttgart!) garanteixen la seguretat.

Amorós vigilant Littbarski, a la pròrroga
Amorós vigilant Littbarski, a la pròrroga

Alemanya comença dominant i, abans d’avançar-se al marcador, Littbarski ja havia enviat una pilota al travesser (13′). Sorprèn que els jugadors alemanys són capaços d’arrencar des d’on sigui i superar amb tècnica individual una França que sembla més disposada a torejar que a oposar resistència física. Kaltz (20) us semblarà un lateral brasiler; Briegel (2) un portent físic, Breitner (3) només té un camí, la línea recta i Littbarski (7) és un petit Garrincha al que el lateral Amorós (2) li fa un marcatge a l’home que és efectiu només a estones… L’1-0 és l’exemple del que us dic; Breitner (podria haver-ho fet Briegel perfectament) rep a camp propi, trenca en diagonal, assisteix a Fischer, que no pot concretar perquè Ettori (porter francès) se li tira a sobre però Littbarski, des de la frontal, envia el rebot al fons de la xarxa.

Amb el gol en contra, França s’asserena. Us agradarà veure com s’entenen Tigana (generalment per l’esquerra), Platini (al mig i amb molt de recorregut vertical) i Giresse (generalment per la dreta). D’una pilota penjada a l’àrea des de 3/4 arriba el penal que els permet empatar. Platini despenja la pilota amb el cap i Bern Förster tira per terra Rocheteau quan ja li havia guanyat la posició de rematada. Platini enganya Schumacher des dels 11 metres.

Als 39′ ja s’observa la mala llet que gasta el porter Schumacher quan cau sobre Six (és l’ase dels cops i en fa cara) en una pilota dividida i aprofita per picar-lo davant la passivitat de l’àrbitre holandès Charles Corver, que ja li perdonarà l’expulsió a la 2a meitat. La recta final de la primera meitat és un partit jugat amb poques precaucions i amb ganes d’imprimir-hi ritme, impropi d’una semifinal. Fins i tot, quan un jugador del propi equip queda estès a terra, els companys segueixen jugant. Com ara!

2a part

Dècimes de segon abans de l'impacte criminal
Dècimes de segon abans de l’impacte criminal

La 2a part és, pràcticament, un monòleg francès. I això que tot li va a la contra. Als 50′ Genghini ha de deixar el lloc a Battiston, que només durarà 10′ al camp perquè Schumacher l’atropella en una de les accions més brutes de la història dels mundials. És una pilota llarga que Platini envia a Battiston i quan aquest acaba de rematar, Schumacher li cau a sobre i impacta al coll del jugador, que ha de ser retirat en llitera. És una agressió es miri com es miri i ni hi ha discupla del porter ni sanció de l’àrbitre. El comentarista ho té clar: “Schumacher… Il est fou!”. Abans ja havia fet notar que “el metro de l’àrbitre no medeix el mateix que el metro francès” davant la permisivitat amb les barreres alemanyes, situades a una distància que impedeix que Platini o Giresse treguin partit de les faltes.

Quan s’acosta el final del partit, Alemanya s’entona i té arribades que hauiren pogut estalviar la pròrroga… però Amorós envia una pilota al travesser al 90’…

Pròrroga

Gràcies a aquest desencert final arribem a la millor part del partit, la pròrroga, en la que cada equip marca dos gols. Ja us deia que juguen amb poques precaucions. Als 2′, una falta lateral treta per Giresse toca en la barrera i Màrius Tresor (un central modern), en una rematada que zidaneja bastant, envia la pilota al fons de la xarxa. La seva celebració, braços enlaire, és la segona més recordada del mundial, per darrera de la de Tardelli a la final.

Jupp Derwall, tècnic alemany, fa entrar Rummenigge, fins aquella tarda pitxitxi del mundial amb 4 gols. Un tal Paolo Rossi li ha pispat el títol anotant 2 gols contra Polònia en l’altra semi. Entra tard però serà clau. Abans, però, veurà com França, en ratxa, eixampla distàncies. Six arriba fins al vèrtex esquerre de l’àrea, el floten una mica i acaba enviant una passada a Giresse (el comentarista adverteix Six que ‘Giresse està sol!!’) que l’envia a dins amb l’exterior de la dreta, després de picar al pal.

Rummenigge a punt per desplaçar amb l'exterior de la dreta
Rummenigge a punt per desplaçar amb l’exterior de la dreta

Sembla que França ho té tot fet amb un 1-3 als 98′ però el gol anulat a Fischer un minut més tard ja presagia que els alemanys no es rendeixen. Abans d’arribar al descans, Rummenigge escurça distàncies rematant al primer pal i amb l’exterior de la dreta una passada des de l’esquerra de Littbarski. Complicat, no? Sí, però Rummenigge (fixeu-vos-hi) ho fa tot amb la dreta.

Alemanya hauria pogut empatar fins i tot abans d’afrontar els últims quinze minuts en dues pilotes que es passegen per l’àrea petita sense trobar rematador. França està rendida i el 3-3 es veu que caurà pel seu propi pes. Només reprendre’s el joc, Littbarski centra des de la línea de fons, el gegant Hrubesch la despenja i Fischer, en semixilena empata. “Extraordinari -diu el narrador francès- i dur per l’equip de França!”, que ja es veien a la final.

La qüestió, en aquest moment, és saber si Alemanya acabarà golejant o la resistència francesa aguantarà. I sí, aguanta. Tot i el desplegament alemany, que acaba afrontant els úlitms 10 minuts amb 4 davanters (Hrubesch, Rummenigge, Fischer i Littbarski). Al 115′ teniu una jugada per emmarcar. Littbarski és capaç de tirar un parell de túnels en un pam de terreny quan gairebé es porten dues hores de joc!

Penals

I arribem als penals. Deixeu-m’ho dir. Acollonants! Molt ben tirats per ser un 8 de juliol a Sevilla després de 120′ de toma i daca.

Inaugura Giresse enganyant Schumacher. Katlz, Amorós, Breitner (ja va marcar de penal en la final del 74′) i Rocheteau també marquen enredant el porter. Stielike xuta amb dubtes i Ettori atura. El narrador francès, escaldat, crida: “no s’ha acabat, no s’ha acabat, no s’ha acabat!” I no s’havia acabat perquè Six, que ja us he dit que fa cara d’ase dels cops, tira amb poca convicció i Schumacher li endevina la intenció… Littbarski envia la pilota a l’escaire, Platini fa el 4-3 canviant de pal respecte al penal que havia xutat a la 1a part i Rummenigge estableix el 4-4 ajustant a pal.

A partir d’aquí, qui falli està mort. I no haurem d’esperar gaire. Bossis, que ha fet un partit espectacular al lateral dret (número 4, mitges avall, un fideu…) l’esguerra posant-ho molt fàcil a Schumacher. Hrubsech -que ni corregeix la posició de la pilota que l’àrbitre ha posat al punt de penal- transforma el 5-4 i ho celebra amb uns saltirons ridículs per un tros d’armari com ell (fa panxeta, fins i tot?)…

Aquesta tarda em conformo amb la meitat i… Allez les bleus!

ALEMANYA 3 (5): (1) Schumacher (20) Katlz (4) KH Förster (5) Bern Förster (2) Briegel (15) Stielike (6) Dremmler (3) Breitner (14) Magath (7) Littbarski (8) Fischer

Canvis: Hrusbesch (9) entra per Magath als 73′ i Rummenigge (11) substitueix Briegel als 97′.

Entrenador: Jupp Derwall

FRANÇA 3 (4): (22) Ettori (4) Bossis (5) Janvion (8) Trésor (2) Amorós (9) Genghini (10) Platini (14) Tigana (12) Giresse (19) Six (18) Rocheteau

Canvis: Als 50′ Battiston (3) entra per Genghini i als 60′ Christian López (6) ha d’entrar per ell després de l’agressió de Schumacher

Entrenador: Michel Hidalgo

Àrbitre: Charles Corver / Estadi Sánchez Pizjuan (Sevilla) Hi ha xiulets i crits contra Alemanya a la 2a part.

Gols: Littbarski (18′) / Platini (26′ de penal) / Trésor (92′) / Giresse (98′) / (102′) Rummenigge / (108′) Fischer

Tanda de penals: 1-0 Giresse / 1-1 Kaltz / 2-1 Amorós / 2-2 Breitner / 3-2 Rocheteau / Stielike falla / Six falla / 3-3 Littbarski / 4-3 Platini / 4-4 Rummenigge / Bossis falla / 4-5 Hrubesch

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s