Més poma i més gran

Les pomeres de Mas Badia són de museu. Foto: R.M.
Les pomeres de Mas Badia són de museu. Foto: R.M.

La producció de Poma de Girona s’ha disparat aquest any i això té una part bona i una que no ho és tant. La bona és que, amb un 30% més de gènere, menjarem un producte d’un calibre superior i una qualitat molt alta a un preu, segurament, més ajustat que l’any passat. La dolenta és que no només ha pujat aquí (llevat de França, tots els productors importants han experimentat puges considerables) i els agricultors tindran més dificultats per colocar la fruita a un preu competitiu. I tot això es pot agreujar pel bloqueig de les exportacions a Rússia. No perquè el mercat rus sigui molt important per Girona sinó perquè els exportadors naturals d’aquest país suposaran una competència més directa si els tanquen la porta est.

El president de Poma de Girona, Venanci Grau, ha explicat que Itàlia i França tenen més quota compromesa a Rússia que no pas Catalunya però el que pot desestabilitzar el mercat és Polònia, el principal productor europeu amb diferència i que envia un 5% de les seves pomes cap a Moscou. Si Rússia el veta, diu Grau, el seu moviment natural serà anar a col·locar gènere a l’arc mediterrani, on hi ha bona part del mercat exterior gironí. També s’exporta als Emirats Àrabs, sudamèrica, centreamèrica i Àfrica però és a Itàlia o França on va la part principal del 30% de la collita que es ven a fora; bàsicament les varietats més apreciades com la Royal Gala. El 70% restant –principalment Golden- es ven a la península ibèrica. Més a Espanya que no pas a Catalunya, on Lleida és predominant perquè té més ben agafat el mercat de Barcelona.

Un altre aspecte positiu, segons els entesos, és que el gust de la poma que es fa a Polònia o Alemanya casa poc amb el que ens agrada als mediterranis.

La Golden cada cop ha de tenir menys pes específic i les vermelles i Gala gairebé doblen producció.
La Golden cada cop ha de tenir menys pes específic i les vermelles i Gala gairebé doblen producció.

De tota manera, la situació encara no és alarmant, diu el president de Poma de Girona, perquè el gènere s’aguanta millor que, per exemple, els préssecs o les nectarines i confien que el conflicte es resolgui abans de què la poma comenci a cremar a les càmeres.

També juguen amb l’avantatge que una de les alternatives per proveir-se que té Rússia, la poma de l’hemisferi sud, encara no estarà en estoc fins al març. Suposant que Rússia agafés aquesta via, argumenta, fins el març hi hauria possibilitats de negoci i després podria ser que una part d’aquesta poma que ve de l’hemisferi sud abanonés el nostre mercat més pròxim i s’obrissin noves possibilitats. Ja sabem que, de poma xilena, n’hi ha molta als nostres súpers.

Com veieu, és una història de vasos comunicants que pot agafar moltes direccions. El que ja està variant és la comercialització de la Poma de Girona que es ven aquí. Venanci Grau no ha donat xifres però ha dit que cada cop subministren més producte a supermercats i disminueix el gènere que va a majorista. Segons Grau, és una tendència positiva perquè la major part de la venda d’aliments, agradi o no, es fa en aquests espais i perquè “és un client que aprecia la qualitat i el producte estable”. De tota manera, la principal dificultat per tractar-hi és que “demanda una gran capacitat logística per subministrar en molt poc temps”. Segons Grau, els productors de Poma de Girona “estan fent molts esforços” per satisfer aquestes necessitats.

Cada cop més xarxa

El director de l’Estació Experimental de Mas Badia (IRTA), Josep Maria Pagès, ha explicat que la pedregada del 20 juliol ha tingut menys impacte en la producció que la de l’any passat perquè el 48% de la superfície de pomeres del Baix Ter ja està coberta amb xarxa antipedra. De fet, Girona és la zona de Catalunya on aquest sistema per protegir la collita està més estès.

De xarxa antipedra n'hi ha de molts colors. Foto: R.M.
De xarxa antipedra n’hi ha de molts colors. Foto: R.M.

Venanci Grau confia que d’aquí a poc temps ja s’arribi al 80%. El creixement vindrà a partir de les noves plantacions perquè l’agricultor considera que no té sentit fer una forta inversió en unes pomeres que estan arribant al final del seu cicle productiu. Ara mateix, segons Grau, gairebé totes les noves plantacions ja es munten amb xarxa perquè és una necessitat: “amb el que costen de fer els clients, no en podem deixar cap de penjat perquè, en cinc minuts, perdem el 30% d’una collita”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s