Foc que atura foc

Utilitzar el foc com a vacuna contra els grans incendis. És -molt resumit- el que proposa un grup d’investigadors del camp forestal per evitar situacions com la que va passar a l’Alt Empordà l’estiu del 2012; una burilla mal apagada en un voral a La Jonquera va acabar abrasant 14.000 hectàrees i conduint tres persones a la mort. Proposen no tenir pressa per apagar determinats focs quan les condicions meteorològiques garanteixin que no es sortirà de mare per així eliminar l’excés de massa boscosa que tenim. És una feina que ni els treballs forestals, els ramats pasturant o les cremes controlades poden fer al ritme que requereix el país. I menys, en crisi. Els resultats s’han publicat a la revista Plos ONE i abans de què els salteu a la jugular, ja adverteixen que del dit al fet hi ha un tros i que se n’ha de parlar amb molta calma i coneixement. Però queda dit.

Foto: Adrià Regós
Foto: Adrià Regós

Perquè us en feu una idea d’on estem heu de saber que –a grans trets- el 60% de Catalunya és massa boscosa (la mitjana europea és del 25%) i augmenta cada any perquè fa molt temps que vivim d’esquenes al bosc i la majoria de les inversions que hi fem no són productives sinó ‘per evitar que’. I no donem l’abast. Per exemple, la majoria de la gran trinxada de la nevada del 2010 encara és allà on la neu la va deixar. L’altre gran problema és que és una massa molt contínua i això fa que les flames tinguin combustible en abundància per avançar sense control i que la feina dels dels bombers hagi de ser més heroica. I diuen que anirà a més perquè, amb el canvi climàtic, les condicions meteorològiques cada cop seran més extremes. Tots sabem que passem d’èpoques llargues sense ploure a pluges torrencials i que encadenem molts dies amb una humitat per sota del 30%, temperatures per sobre de 30º i vents per sobre de 30 km/h. I aviat agafarem artrosi de tant creuar els dits.

Els investigadors ja adverteixen que no es tracta d’anar a calar el foc sinó d’aprofitar els focs que ja es generen per avançar molt més en aquesta feina de neteja i de creació d’espais lliures de vegetació en les grans extensions de verd que tenim. Evidentment, destaquen, això només és possible quan es donin unes condicions meteorològiques que facin que els bombers puguin apagar les flames quan convingui i sense posar en risc béns ni persones.

No es pot negar que és un mètode difícil d’aplicar perquè hauria de quedar molt clar quan es pot fer i fins a quin límit però en altres parts del món sí que s’apliquen “mètodes de control sobre el règim d’incendis” per “intervenir sobre les masses forestals arbrades a gran escala”, segons detalla al blog del CREAF un dels firmants, Lluís Brotons.

El que sí que adverteixen que és urgent treure del mig molta més massa boscosa del que s’aconsegueix ara amb els recursos que hi destinem perquè si no, els grans incendis s’aniran succeint de manera cíclica i el seu impacte és molt superior al que tenen la suma de petits incendis encara que, al final, la superfície arrassada sigui la mateixa.

L’estudi l’han fet A. Regós, N. Aquilué, J. Retana, M. De Cáceres i Ll. Brotons del Centre de Recerques Ecològiques i Aplicacions (CREAF), el Centre Tècnic Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Advertisements

Una resposta a “Foc que atura foc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s