Deli Saavedra: “només el llop pot controlar el cabirol però se li poden posar barreres”

Foto: Francesc Muntada (IEC) http://ichn.iec.cat/
Foto: Francesc Muntada (IEC) http://ichn.iec.cat/

Controlar la població de cabirol només ho pot fer el llop però sí que es pot mitigar el seu impacte en les plantacions forestals posant-li barreres. És el que diu un dels principals especialistes en reintroducció d’espècies a Europa, el naturalista empordanès Deli Saavedra. Els propietaris forestals han demanat a l’administració que els ajudi a posar fre als danys que aquest animal reintroduït ara fa una vintena d’anys està causant a les seves plantacions.

El responsable de Rewilding Europe (entitat que es dedica a crear condicions per afavorir el retorn al medi natural d’espècies en regressió) diu que encara no es pot equiparar la problemàtica del cabirol amb la del senglar però sí que admet que, a poc a poc, la població d’aquest animal anirà augmentant. Això és degut a que aquí no té depredadors naturals com el llop o el linx i és molt complicat que n’acabi tenint en entorns tan humanitzats com el Montnegre-Corredor o la Selva, on es concentren moltes de les explotacions forestals més afectades. Abatre’l amb una escopeta també és difícil perquè viu emboscat i té una velocitat de reacció molt ràpida.

Però Deli Saavedra opina que hi ha maneres de dissuadir-lo posant “barreres d’olor” o “pastors elèctrics”; mesures en les que l’administració –que ha donat el vist i plau a la reintroducció- hauria d’estar al costat dels propietaris.

De tota manera, en una entrevista al programa Hora Girona de la Cadena SER, Saavedra ha advertit que, a part d’aquests efectes nocius, també cal tenir en compte els beneficis que el cabirol aporta al creixent turisme de natura i als boscos en els que habita.


Després de publicar aquest post, es va posar en contacte amb mi el naturalitsa Alfons Delgado (@alfonsdg) per fer-me algunes observacions que, crec, enriqueixen el tema. Aquí en teniu un extracte. La resposta sencera i documentada la trobareu a l’apartat de ‘comentaris’. També us convido a visitar el seu bloc i a seguir-lo a twitter.

Els depredadors naturals són un factor limitant de les seves espècies presa. En el cas del cabirol el més eficaç i conegut és el llop, malgrat que altres depredadors de casa nostra, com ara guilles i senglars, també depreden sobre aquesta espècie (sobretot sobre les cries de curta edat, que romanen allitats entre la vegetació herbàcia i tenen poca capacitat de reacció en els primers dies de vida). En indrets de la península ibèrica amb una densitat prou alta de llop (algunes zones del Cantàbric i de Castella-Lleó), el llop (*) és un factor limitant de les poblacions de cabirol, però es tracta de zones amb molt d’hàbitat, poc poblades i amb ecosistemes molt menys humanitzats.

A Catalunya, la presència del llop, tot i que constant, és pràcticament anecdòtica. Hauríem d’esperar dècades a que el llop es consolidés poblacionalment i pogués actuar com a depredador eficient. Tot i així, només representaria aquest paper allà on el medi es mantingués menys alterat, menys humanitzat, lluny de les àrees humanitzades on també viuen alguns cabirols, que serien els més problemàtics en quant a possibles danys a conreus i plantacions.

Els mitjans dissuasius, com ara tancats i marques d’olor de carnívors, són relativament costosos i no han resultat prou eficients, tot i que es poden utilitzar per protegir àrees concretes i de poca extensió temporalment.

(*) Avui, precisament, un treballador de l’estació de Núria, a 2000 metres, ha fotografiat petjades que es creia que podrien ser de llop. Finalment, els Agents Rurals han considerat que no són d’aquest animal.

Anuncis

Una resposta a “Deli Saavedra: “només el llop pot controlar el cabirol però se li poden posar barreres”

  1. Abans de prendre cap mesura s’ha de conèixer amb exactitud quina és la situació de l’espècie, basant-nos en estudis amb una metodologia científica. Les percepcions personals són, per definició, subjectives i alterades per molts condicionants. Si no es fa així, es pot errar en la manera d’actuar en busca d’una solució. De la mateixa manera, s’han de constatar els danys reals que poden comportar els hàbits d’aquesta espècie (Malmetre arbres pel fregament de les banyes em sembla extraordinari poc probable i plausible).

    És evident que tota fauna en un medi més o menys humanitzat comporta perjudicis a la propietat o als interessos humans, des de la mosca emprenyadora de casa fins als herbívors del bosc. El cabirol no és una excepció, i es tracta d’una espècie en evident expansió, tot i que les densitats de llurs poblacions són més aviat baixes, a excepció d’algunes zones concretes.

    Els depredadors naturals són un factor limitant de les seves espècies presa. En el cas del cabirol el més eficaç i conegut és el llop, malgrat que altres depredadors de casa nostra, com ara guilles i senglars, també depreden sobre aquesta espècie (sobretot sobre les cries de curta edat, que romanen allitats entre la vegetació herbàcia i tenen poca capacitat de reacció en els primers dies de vida). En indrets de la península ibèrica amb una densitat prou alta de llop (algunes zones del Cantàbric i de Castella-Lleó), el llop és un factor limitant de les poblacions de cabirol, però es tracta de zones amb molt d’hàbitat, poc poblades i amb ecosistemes molt menys humanitzats.

    A Catalunya, la presència del llop, tot i que constant, és pràcticament anecdòtica. Hauríem d’esperar dècades a que el llop es consolidés poblacionalment i pogués actuar com a depredador eficient. Tot i així, només representaria aquest paper allà on el medi es mantingués menys alterat, menys humanitzat, lluny de les àrees humanitzades on també viuen alguns cabirols, que serien els més problemàtics en quant a possibles danys a conreus i plantacions.

    Els mitjans dissuasius, com ara tancats i marques d’olor de carnívors, són relativament costosos i no han resultat prou eficients, tot i que es poden utilitzar per protegir àrees concretes i de poca extensió temporalment.

    Si es constata que realment es causen danys generalitzats i que existeix una problemàtica amb aquesta espècie, la solució ha de venir per una actuació que englobi la gestió de tot l’ecosistema que l’envolta, i no hauria d’estar dirigida únicament a incidir directament sobre l’espècie. Quan fa que es cacen i es prenen mesures per controlar les poblacions de senglar? Quins resultats han tingut?

    Els propietaris forestals defensen legítimament les seves propietats i drets i no han de recaure sobre ells ni despeses econòmiques extres ni responsabilitats. La fauna forma part del patrimoni natural de la societat. La solució, en cas de que se n’hagi de buscar una, hauria de ser consensuada i admesa per tots els estaments implicats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s