Qui diu que els pastors s’acaben?

Encara que potser us pugui sorprendre, en ple segle XXI queden joves disposats a ser pastors. Però ho volen ser d’una alta manera, trencant motllos, canviant conceptes i maneres de fer. A Catalunya fa sis anys que funciona una escola de pastors i en aquest temps hi ha estudiat un centenar de persones; 13 de les comarques de Girona.

Foto: Escola de Pastor
Foto: Escola de Pastor

He parlat amb alguns d’ells perquè m’expliquin les seves motivacions, les seves il·lusions, els problemes que tenen per tirar endavant el seu somni i les satisfaccions que n’obtenen. El treball cooperatiu, la venda sense intermediaris i el producte de valor afegit són pensaments compartits i la dificultat per accedir a la terra on implantar corrals o portar el ramat a engegar és el principal obstacle.

L’Anna Plana és una navatenca de 29 anys que ha trobat amor i feina a Llessui (Sort, Pallars Sobirà) després de passar per l’escola de pastors. Té un ramat de 225 ovelles de raça ripollesa i xisqueta (les dues autòctones del país) per vendre’n els xais però l’any vinent vol que siguin 300 i calcula que ha d’acabar tenint-ne entre 500 i 600 perquè li surtin els números.

Ara mateix, ven els xais als carnissers de la zona però té clar que, quan la producció estigui al pic màxim (hi ha ovelles que arriben a mitjanes de dues cries per any) creu que no tindrà més remei que anar a la comercialització habitual, on la majoria del benefici se’l queden els intermediaris. De tota manera, m’explica que els pastors que han sortit de l’escola s’estan organitzant per crear la seva pròpia xarxa de venda. Estan en converses via wattsapp i algunes de presencials també.

La feina no se li fa dura perquè li agrada “estar en contacte amb la natura i veure com els animals mengen i creixen”. El que li ha costat més és accedir a la terra, senzillament, perquè no n’hi ha. Ha hagut d’anar conformant-se “amb la que els altres no volien” i tot just s’ha pogut fer el corral aquest mes de juliol.

L’Anna està molt contenta de l’acollida que li han dispensat “els pastors grans”, la immensa majoria a Llessui. “L’altre dia no sabia com curar una ovella coixa, vaig demanar ajuda i un altre pastor es va presentar al corral i m’ho va ensenyar”, explica a tall d’exemple.

Posar menjar a dins. Foto: Escola de Pastors
Posar menjar a dins. Foto: Escola de Pastors

I és que, tot i els coneixements de veterinària, de maneig dels animals, d’alimentació “i de paperassa” que ensenyen a les aules de l’Escola de Pastors, la pràctica ho és tot. “Vaig aprendre més durant la primera setmana que vaig estar a casa d’un pastor gran de Llessui que tenia 400 ovelles, que durant tot un mes escalfant cadira”, diu en David Sanromà, un pastor d’Espinavell (Molló, Ripollès) de 38 anys originari de Barcelona a qui els estius que passava amb la família a la vall de Camprodon van deixar empremta.

Quatre números.
Quatre números.

“Passàvem tres mesos a muntanya, en els que jo voltava amb els fills dels pagesos i pastors i també vaig conèixer un pastor de cavalls, en Cisco, que es passava tres mesos a la muntanya de Rojà, a França”, relata. Va acabar rellevant-lo. Però a ell, el que l’encuriosia era “saber per què l’ovella ripollesa pràcticament havia desaparegut de la vall de Camprodón”. “Tothom em deia que n’hi havia hagut moltes” però “la gent va anar comprant vaques i eugues i pràcticament ja no en queden”.

Ara mateix, en David és pastor de temporada. Passa 5 mesos a Les Angles guardant ovelles i fins i tot ha fet campanya als Alps francesos. Sempre a l’altre costat de la frontera perquè “ens passen la mà per la cara, ho tenen claríssim… perquè tenen un govern que els recolza”. “Jo veig que els pagesos de la Catalunya Nord viuen amb 50 vaques i aquí el mínim són 100. Com pot ser això?”, es pregunta. “La venta directa, el Km0 fa molts anys que el practiquen i la seva gent sap apreciar aquest valor afegit”, argumenta.

Però malgrat aquest enamorament francès, en David Sanromà diu que els seu objectiu és muntar un ramat propi de ripollesa a la vall de Camprodon. Quan ho aconseguirà? “Fa quatre anys que busco terres però no n’hi ha. La política de subvencions lligades a la terra ha prostituït el sector, ha matat el pagès petit perquè qui més té, més rep d’Europa…”. I una altra vegada ens n’anem a França: “allà dius que busques un mas i en quinze dies te’n surten, i els joves tenen prioritat perquè tenen molt clar que són els que han de tirar el país endavant”.

Un ramat pasturant. Foto: Escola de Pastors
Un ramat pasturant. Foto: Escola de Pastors

El seu projecte encara no és una realitat física però el té al cap: “poques ovelles, ben cuidades i canviant la manera de vendre perquè no pot ser que després de pencar tant, tot s’ho mengin els intermediaris”. I també té clar que no vol sentir a parlar de les primes.

En canvi, és la congelació d’una ajuda que l’administració dóna per als joves que s’incorporen al camp el que, de moment, ha frenat en Prem Puig, un garrotxí de 33 anys que té corral a Mieres i que està en la fase de canviar la vuitantena d’ovelles actuals per d’altres de la raça lacaune (França) que són més aptes per fer formatge.

“Com que l’any passat no hi va haver pressupost per ajudes i com que només la pots demanar quan realment t’incorpores, alguns vam esperar a aquest any”, explica. Mentrestant, s’ha anat foguejant per no donar cap pas en fals: “el marge és tan petit que no et pots permetre el luxe d’equivocar-te!”.

Ell té el corral en una finca familiar però ha de comprar més terres i maquinària i compta que fins d’aquí a dos anys no tindrà benefici. La ramaderia no li ve de nou: “a casa, fa una vintena d’anys, havien tingut cabres i jo havia fet horta ecològica”. No s’hi embarca sol; l’acompanya una productora de formatges perquè “si vols fer massa coses, potser les fas malament”.

Formatges. Foto: Escola de Pastors
Formatges. Foto: Escola de Pastors

En Prem, com tots els altres, m’assegura que fer de pastor “és una vocació, no una feina” i “els que ho fan només per un interès econòmic no se n’acaben sortint” perquè és una feina dura. Quan va entrar a l’escola, diu que li van dir que “és una feina molt puta, el govern no ens ajuda i ens ho fa passar malament… però no hi podem fer res, ens agrada”. I és així.

Anuncis

2 thoughts on “Qui diu que els pastors s’acaben?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s