260 truges al Tribunal Constitucional

L'entrada del Constitucional. Foto: tribunalconstitucional
L’entrada del Constitucional. Foto: tribunalconstitucional

El Tribunal Constitucional, el mateix òrgan judicial que es peta estatuts i avorta macrocostellades independentistes, ha acabat resolent el litigi per 260 truges que fa 7 anys que mantenen un ajuntament del Baix Empordà i un ramader del poble. Per ser precisos, el motiu de la controvèrsia no eren tant les truges o la seva olor –que potser també- sinó el cobert que les protegia de la pluja, el vent i la rosada, que el consistori volia fer desaparèixer amb les truges.

Al final, decisió salomònica; les truges fora però el cobert es pot quedar. Això després de passar pel Contenciós Administratiu de Girona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’anomenat Constitucional. Aquesta història ha passat en un poble concret però prefereixo no donar noms per estimular la vostra imaginació i perquè, en el fons, pot passar a qualsevol lloc. O no?

Diu la primera sentència que quan l’Ajuntament va decidir per unanimitat fer desparèixer els porcs i enderrocar la nau per falta de permís estava complint la llei però el TSJC va advertir que com que el consistori va cometre algun error de forma no calia tirar a terra el cobert i que prou maldecap era, pel ramader, desprendre’s de les truges. I el TC ha trigat dos anys i mig a dir que el que diuen els jutges del màxim tribunal català està ben dit (quina ironia, no?)

Com que els del Constitucional trigaven tant, l’Ajuntament i el ramader van pactar un termini per fer desaparèixer les truges, que venç, precisament aquest desembre. Ja no hi són, m’explica el ramader. Ara només es dedica a l’engreix de garrins amb les naus que li han quedat.

Em comenta que aquestes coses només passen als pobles i que si molestava que tingués la granja a tocar del nucli urbà… doncs parlant la gent s’entén. A la conversa hi flota en tot moment que aquest home està convençut que al darrera de l’actitud municipal hi ha alguna cosa més i, de fet, en els recursos que va presentar al·legava que era víctima de mobbing rural i de l’animadversió de l’alcaldessa.

El tribunal, però, ha deixat molt clar que l’alcaldessa només va actuar en defensa dels interessos del poble i no dóna prou valor –per poc objectiu- als testimonis presentats pel ramader, per molt que un hagués declarat que “Ultramort no és democràtic” (surt escrit en català a la sentència) i que l’altre fos un altre ramader que també va portar l’Ajuntament als tribunals per un cas similar i que, coses dels pobles, havia estat alcalde abans que l’actual màxima responsable del consistori i, per més inri, pel mateix partit. Un que comença per Convergència i que acaba per Unió.

Ara, em comenta, tothom fumut! Un es queda sense truges d’engreix i amb un cobert buit i el municipi segueix tenint granges a tocar del nucli urbà… si és que el cas no ressucita.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s