El preu de la terra de conreu va baixar per primer cop en dues dècades

El preu de la terra de conreu va baixar per primer cop en gairebé dues dècades a comarques de Girona el 2013 segons les últimes dades que es coneixen. Després de la punxada de la construcció els conreus havien estat refugi d’inversors (en molts casos eren terres lligades a subvencions) i això havia abocat els preus a una escalada que semblava no tenir fi i que dificultava enormement l’entrada de joves pagesos a la professió. Els arrendaments també han baixat o s’han estancat. De tota manera, el descens és anecdòtic i tot podria tornar a pujar en breu degut als moviments especulatius que hi podria haver a dins del propi sector per compensar la retallada de les ajudes.

camp

Ha estat un descens global molt moderat (1’5%) i una mica més important en els camps de secà (2%) que en els de regadiu (1%), els que es paguen més cars. Segons les dades de la Generalitat de Catalunya obtingudes a partir de taxacions de mercat, la mitjana de preu de les terres de regadiu s’ha fixat als 21.500 €  per hectàrea (uns 200 € menys que el 2012) mentre que les de secà a uns 8.170 € (uns 160 menys que l’any anterior).

El sector considera sobredimensionats a l’alça aquestes xifres (entre pagesos, el preu per hectàrea d’un camp de regadiu ha oscil·lat entre els 13.500 € i els 18.000 € si tenia canal de reg inclòs) però sí que confirma la tendència a la baixa després d’uns anys d’una escalada de preus molt forta. En el cas dels arrendaments, els preus que remenen els pagesos i els de l’administració casen bastant i es situen als 150 euros per hectàrea en els camps de secà (igual que el 2012) mentre que els de regadiu han caigut lleugerament per sota dels 300 euros. Aquests són preus de terres que tenen dret a subvenció.

De tota manera, aquesta desacceleració de preus podria ser de curta durada perquè amb la reforma de la política agrària comuna les ajudes es retallen (es parla d’un 15%) però segueixen associades a la terra i això podria fer que hi hagi moviments interns per acaparar. És el que opina Quim Sunyer, president del sindicat JARC a Girona, que diu que es podria haver evitat canviant la manera de repartir aquestes ajudes. Segons Sunyer seria tan senzill com restringir les ajudes “al que està donat d’alta i cotitza a la seguretat social agrària” i no a qui acapara terres però es dedica a una altra cosa com camps de golf, empreses d’altres sectors, professionals liberals caçaprimes…

Aquest criteri, diu Sunyer, fa que hi hagi molta gent que tingui dret al pastís de la subvenció europea i el resultat és que “aquí per una hectàrea de cereal de blat es cobra molt menys que a França, Alemanya o Anglaterra”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s