L’Escala, Castelló i Sant Pere, lliures de nitrats

Zones vulnerables de nitrats. Generalitat de Catalunya
Zones vulnerables de nitrats. Generalitat de Catalunya

L’Escala, Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador s’han convertit en els tres primers pobles de Cataunya que han aconseguit netejar de nitrats els seus aqüífers. Això vol dir que, entre d’altres coses, podran tornar a consumir (si volen) aigües que des de fa molt de temps han estat objecte d’un marcatge constant. És només una batalla guanyada en la llarga guerra que afecta més d’un centenar de pobles a comarques de Girona i al 70% de la superfície agrícola útil catalana però pot suposar un punt d’inflexió. Una guerra que s’intenta guanyar amb un canvi en la manera de fer, bàsicament, al camp.

El 1998, la Generalitat va declarar l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany i una part del Gironès com a zones vulnerables per nitrats. Això volia dir que l’aigua no era apta pel consum i que calia revisar les pràctiques agràries per, amb el temps, arribar a netejar uns aqüífers que tenien més de 50 mil·ligrams de nitrat per litre d’aigua; la quantitat que l’OMS considera el llindar màxim.

El 2004, també van ficar a dins d’aquest sac la Garrotxa i una part de la Selva. Fet i fotut, un centenar de pobles (la meitat dels que hi ha a la demarcació) pendents de les anàl·lisi. La pregunta “a quant estem de nitrats?” va ser una expressió tan moda com ho ha estat, no fa tant, “com tenim la prima de risc?”.

La llista de pobles amb les aigües segrestades va anar pujant fins que, aquest 2014, l’Escala, Castelló i Sant Pere han aconseguit sortir-ne. Fixeu-vos que han passat 16 anys des que l’Alt Empordà va ser declarat zona vulnerable.

El subdirector general d’Agricultura, Joan Gòdia, diu que la notícia positiva és que, a poc a poc, els marcadors van sortint millor a molts punts (sembla que al Baix Ter els números també milloren) i això vol dir que aviat altres municipis podran seguir aquest camí. De tota manera, això no és una regla de tres perquè avui se’ns ha dit (amb menys bombo i plateret) que cinc poblacions de la província de Barcelona han entrat a la llista negra (o bruta). La guerra no està guanyada.

Com s’ha arribat fins aquí? Doncs, bàsicament, canviant la manera de treballar els camps. Tot i que l’abús de fertilitzants no és l’única causa que explica la contaminació per nitrats sí que és la més important. I, una vegada més, topem amb l’IRTA de La Tallada, que va començar a liderar el procés de canvi en les maneres de fer l’any 2001. Gràcies a la investigació i a la posada en pràctica de les novetats als camps del Baix Empordà, l’aportació de nitrat (bàsicament el mineral) s’ha anat reduint gairebé fins a la meitat i s’ha aprofitat millor el purí, aconseguint que se’n tiri el necessari i en el moment que toca. I tot això, mantenint la producció.

Això no és una cuba d'escampar purí sinó d'injectar purí.
Això no és una cuba d’escampar purí sinó d’injectar purí.

Però una cosa és dir-ho i l’altre és fer-ho. Per calcular el volum de nitrats i el moment adient calia saber primer, la concentració de nitrats d’aquelles dejeccions que s’havien d’escampar i les necessitats dels camps que les havien de rebre per casar una cosa amb l’altra. Ha estat imprescindible, en aquest cas, la utilització d’eines de detecció del percentatge de nutrients que porta cada cuba (cada cuba és un món, podríem dir) i eines per mesurar les necessitats de nutrients de cada camp (ara mateix, per exemple, es fa amb drons!). També s’ha escampat diferent el nitrat, abandonant els sistemes d’aspersió pels d’injecció. Això, a part de millorar l’eficacia de la fertilització, també estalvia les males olors als veïns.

Però no només s’ha canviat la manera d’escampar el suc. S’ha canviat l’alimentació dels porcs perquè, en les seves dejeccions, hi hagi menys nitrogen, fòsfor i zenc i s’ha invertit en sistemes de separació del sòlid i el líquid de les dejeccions.

L’atac del problema també ha requerit introduir millores en la manera de plantejar els conreus; intercalant cultius molt demandants de nitrogen amb altres que ho són menys, combinant arbres al mig de la parcel·la que poden absorvir lixiviats (els líquids que baixen terra avall) o arbusts als costats per evitar que aquests lixiviats acabin als cursos fluvials.

Des de fa un any i mig també hi ha en marxa una oficina tècnica d’assessorament, on tot aquest coneixement està sintetitzat i classificat i es proporciona a demanda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s