Un misteri romà resolt a Begur

Resolt un petit misteri romà, a Begur. La campanya arqueològica subaquàtica de 2014 a Aiguablava (Cap de Begur) ha permès desxifrar el contingut de bona part de les àmfores que formen el Monte Testaccio de Roma, un turó artificial creat entre els segles I i III després de crist a base d’abocar-hi àmfores trencades. Es tracta de l’Oleum Dulce d’Andalusia.

Oleum Dulce. Foto: R.M.
Oleum Dulce. Foto: R.M.

En realitat, el Monte Testaccio era un abocador on els estibadors hi llençaven les àmfores que arribaven al port de Roma després de buidar-les.

Se sabia que la majoria de les àmfores portaven oli, que quasi totes arribaven des de la Bètica, des d’Andalusia, però fins que no s’ha trobat al fons de la cala d’Aiguablava (Begur) una àmfora amb la inscripció ‘Oleum Dulce’ ningú podia assegurar quines àmfores anaven plenes d’aquest preuat oli citat en molts llibres de receptes però sense que mai (fins ara) se n’hagi trobat una referència tan ben identificada.

Gustau Vivar, director del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), diu que s’havien trobat moltes àmfores amb la inscripció O.D. però mai se n’havia trobat cap on, amb lletra vermella, es desenvolupessin les inicials: Oleum Dulce. En to de broma, Vivar diu que “per entendre Roma haurem de passar per Aiguablava”, en referència al munt de trossos d’àmfora sense identificar del Monte Testaccio.

El que no es pot negar, en tot cas, és que Aiguablava es confirma com el refugi perfecte dels vaixells que remuntaven la costa mediterrània carregats d’oli andalús, vi de Tarragona, d’Àfrica o de Grècia.

Ho confirma el fons marí de la cala, un autèntic abocador d’àmfores, olles, monedes i plats dels nostres avantpassats. Hi descansen, com a mínim, tres vaixells. L’Aiguablava V (finals del s.II inicis I aC) portava, que se sàpiga, 87 àmfores d’oli (ara sabem que era Oleum Dulce). L’Aiguablava I (finals del s. I aC) en portava 76 de vi. L’Aiguablava VI (finals del s. II dC) va naufragar a només 3 metres de fondària i portava un carregament més heterogeni que fa pensar que era un distribuïdor de productes de tota la costa mediterrània.

I per què el fons d’Aiguablava és un jaciment tan ric en àmfores, monedes i copes de vidre? Doncs perquè ofereix protecció de tramuntana i de llevant i era lloc de refugi obligatori per tots els que transitaven per aquella Costa Brava.

Un fons, per cert, que ha estat habilitat amb rèpliques d’àmfores com les que s’han extret perquè gent equipada amb tub, ulleres i peus d’ànec pugui sentir-se arqueòleg per una estona.

A Aiguablava també s’hi ha trobat un fragment d’una copa de vidre del segle II dC, un cistell per pouar aigua i un anell decorat amb un segell fet de pasta de vidre que és més petit que una ungla i que s’està restaurant als soterranis del CASC, a Pedret (Girona). També hi havia un dupondi, una moneda del 166 dC amb el cap de l’emperador Marc Aureli resistint el pas del temps.

Vaixell ibèric

Trossos de quilla. Foto: R.N
Trossos de quilla. Foto: R.N

En aquesta campanya arqueològica 2014 s’ha acabat de catalogar a Cap de Vol, a la costa altempordanesa, el primer vaixell d’una indústria naval desconeguda, la ibèrica. Segons Vivar, tot i que es tracta d’una embarcació molt poc marinera (té una quilla molt discreta) això té una explicació; servien per navegar a mar però també en llacunes, un aspecte interessant sobre tot si tenim en compte que alguns indrets d’aquella Costa Brava eren com ara la Camarga francesa o l’albufera de València.

El vaixell de Cap de Vol ha estat forografiat en 3D per un dels robots autònoms de la UdG i Vivar diu que amb la informació tan al detall que han obtingut atacaran un segon vaixell ibèric trobat a prop de Port de la Selva. Contrastant les dues naus volen intentar resoldre alguns dels molts interrogants que encara tenen.

La campana del Deltebre. Foto: R.M.
La campana del Deltebre. Foto: R.M.

L’any que ve, els esforços (a part de Port de la Selva) es centraran al vaixell Deltebre I, una embarcació militar britànica enfonsada al Delta el 1813. S’ha trobat la campana de bronze, cordes i la reserva de sílex que servia per fer disparar les escopetes.

Més info…

Anar a fer submarinisme i trobar-se una àncora romana.

El vaixell medieval del Born, a mig restaurar.

El temporal de St Esteve del 2008 ha fet aflorar nous jaciments submarins.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s