Paratge de Tudela

Vista des del Mirador.
Vista des del Mirador.

Avui us proposo una activitat que tots els metges de capçalera de la província haurien de receptar almenys un cop a l’any; visitar el Cap de Creus.

A mi m’agrada anar-hi quan hi ha tramuntana d’aquella que et travessa i et posa les fibres a to. Ho trobo terapèutic total però a les dones de casa els agarada més el solet que feia aquest diumenge.

La lluna? No, el mirador de Tudela
La lluna? No, el mirador de Tudela

Altres dies havíem anat directament al Far, havíem agafat algun corriol senyalitzat i ens havíem aturat a contemplar el mar asseguts des de qualsevol roca però aquesta vegada vam projectar una excursió pel Paratge de Tudela, l’espai que va ocupar durant més de 40 anys el club Med. L’aparcament (5 € per cotxe, 2 € per moto i 10 € per bus) estava tancat (per Setmana Santa era obert i durant l’estiu ho tornarà a estar) però hem trobat un forat pel cotxe en un voral i ens hi hem acostat.

Així era. Foto: gencat
Així era. Foto: gencat

La Lola (quasi 8 anys) no s’acabava de creure que allà hi havia hagut totes les cases que es veien a les fotos dels plafons explicatius. La feina de reconstrucció va ser excepcional. Recomano anar-hi equipat amb alguna guia que expliqui què hi trobem ara, què va ser el club Med i qui va ser Pelai Martínez, l’arquitecte que va decidir, dolorosament, assumir el disseny d’aquella ciutat de vacances en un entorn tan privilegiat abans de què algú altre amb menys sensibilitat pel territori perpetrés una barrabassada. Nosaltres hi vam anar amb la ‘Guia de descoberta del Paratge de Tudela-Cadaqués’ de Marta Puiguriguer.

Aquest camí acaba a Culip
Aquest camí acaba a Culip

Després de badoquejar des del mirador (perfecte pels ‘selfies’) hem enfilat el camí que acaba a Cala Culip jugant a trobar els animals que formen algunes pedres i també les fonts d’inspiració d’alguns quadres de Salvador Dalí com el Gran Masturbador o el Somni. Hi ha fites a terra que t’indiquen cap a on has de mirar. És un espectacle geològic constant. També hem retratat tot tipus de plantes i hem observat que, tot i la important feina feta els últims anys, encara hi ha molta planta invasora.

Culip, una cala amb història
Culip, una cala amb història

A Culip hem agafat un tros de GR per tornar fins a la carretera. És una ruta que, fet i fotut, fa poc més de 3 kms i, tot i que al tram final hi ha una mica de camí de cabres.

Com no podia ser d’altra manera, hem acabat al Far, un lloc privilegiat per fer una classe de geografia pràctica de l’Alt Empordà. Es veu Port Lligat, cala Jugadora, s’intueix la Badia de Roses, divises el Paní… Hem acabat dinant peix i coses amb curry al restaurant del Far. Cuina eclèctica. No tingueu pressa, demaneu el que toca en un lloc així i disfruteu de les vistes. Jo de vosaltres reservaria per assegurar al tanto.

Tot amb molta calma
Tot amb molta calma

Quan hem sortit, aquest home de la guitarra amenitzava la tarda amb sons achilloutats que convidaven a asseure’t en una taula de la terrasseta a rematar-ho.

A la tarda, ens hem deixat caure per un Cadaqués encara poc massificat. És molt pintoresc, feia temps que no hi anava i crec que ja en tinc ben bé prou per passar quatre o cinc anys més. Això sí, és molt pràctic si us voleu comprar un cotxe de gamma alta. En passen contínuament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s