London en 4 dies i amb nena

Dues icones british total: Churchill i el Big Ben
Dues icones british total: Churchill i el Big Ben

4 dies a London donen per molt i si, com ens va passar a nosaltres, el temps se’n riu de les previsions dels homes del temps (que marcaven fredota i plujota cada dia) podeu disfrutar-ho molt. Nosaltres vam arribar un dijous a mig matí i vam marxar un diumenge a la tarda. Anàvem amb la nena, que té quasi 8 anys, que tira molt i que no necessita NOMÉS haver de fer coses de nens. Dit això, us explico què vam fer i com ens va anar per donar-vos idees; tan del que s’ha de fer com del que no s’ha de fer.

Dijous

Com us deia vam arribar un dijous cap a les 11 després d’haver-nos llevat a les 4:30 per anar a El Prat (volàvem a les 7:30 i ens agrada vaguejar pels aeroports). La premisa era… tirem fins que la mossa aguanti. Teníem l’hotel a Euston, a prop de Saint Pancras station i Euston Station, del Brittish i de Camden.

Amb això aneu preparats. Val per metro i bus. Foto: National Geogràfic Muxach
Amb això aneu preparats. Val per metro i bus. Foto: National Geogràfic Muxach

El primer que vam fer a Saint Pancras va ser fer-nos la Travel Card de 7 dies per poder agafar Metro i Bus a discreció. Els nens no paguen i si estàs més de 3 dies, l’abonament de 7 queda amortitzadíssim. Heu de tenir en compte que amb aquest abonament fet en una estació (alerta, no val comprar-lo al metro perquè no té la fundeta del National Railcards… mireu la foto) tens 2×1 en llocs com per exemple el London Eye o la Torre de London. Cal portar una foto de carnet des de casa perquè el títol és personal.

Després de deixar el baggage, vam acostar-nos a Westminster. Vam sortir a Victoria Station (que també té una visita) i vam caminar per Victoria Street fins a Houses of Parlament, l’abadia de Westminster, el Big Ben, etc… Allà ens hi vam trobar una mani pro-animals amb Brian May com a VIP.

Vam retratar el Big Ben de les mil maneres, vam passar per davant de Downing Street, vam comprar bocates a Prêt a Manger i a St James’s park a fer un pícnic, descalços i sense posar-nos crema protectora perquè no en portàvem, que si no… Si sou en aquesta zona podeu aprofitar per anar a veure els apartaments soterranis des dels que Winston Churchill va dirigir l’estratègia britànica durant la II Guerra Mundial.

Quatre retratus al parc, una mica de walk per The Mall fins a Buckingham Palace (on, si teniu ganes de fer cua i estar envoltats d’una multitud podeu intentar veure el canvi de guàrdia) i, cap al London Eye falta gent. Com que era dijous, no hi havia cua (aquí utilitzeu el Travel Card i… 21 pounds a la pocket que donen per unes quantes pints).

El London Eye és perfecte per fer una classe de geografia pràctica. Foto: Muxach on the air.
El London Eye és perfecte per fer una classe de geografia pràctica. Foto: Muxach on the air.

Com que la mossa tirava (speed?) vam acostar-nos a Picadilly (a la Lola li va encantar veure els anuncis passar) i, prometent una sorpresa, vam seguir caminant per Regent fins a la botiga de joguines Hamley’s on la Lola va fer ús d’una part del petit pressupost que li vam assignar per gastar. Va flipar amb la botiga i amb els dependents que li ensenyaven com jugar a les coses que tenien de promoció. Es va firar i jo també (un clic del canvi de guàrdia, digueu-me típic).

Una reina de Lego sempre és més simpàtica que la de veritat. Foto: M.D.

Vam acabar sopant en un tailandés del Soho i vam posar-nos al llit passades les 11. No truqueu a serveis socials, sisplau.

Divendres

Teníem la tarda compromesa perquè havíem comprat entrades per Thriller, el musical de Michael Jackson però al matí, a cap hora, metro cap a London Tower, a visitar-la comme il faut. S’agraeix anar-hi aviat perquè cap a migdia estava a petar. Aquest cap de setmana hi havia la Marató de Londres i hi havia molts runners amb ganes de cultureta abans de suar-la.

El London Bridge des de la London Tower. Foto: Muxach's postal service
El London Bridge des de la London Tower. Foto: Muxach’s postal service

Els corbs de la torre, els beefeaters, les joies de la corona, quatre retratus ben ventats al London Bridge i altre cop al metro per baixar fins a Harrods, on vam comprar quatre mandangues que ens van costar un ull de la cara i que ens vam anar a menjar a Hyde Park, on the grass.

Una loqueria pels sentits.
Una loqueria pels sentits.
La única foto que vam poder fer a dins. De la pantalla inicial. Foto: Pirata Muxach
La única foto que vam poder fer a dins. De la pantalla inicial. Foto: Pirata Muxach

Després; parada tècnica a l’hotel per dutxar-se, descansar un xic i sant tornem-hi cap al teatre, passant abans per una pastisseria… sabeu d’aquelles tan dolces? Doncs més. Havíem comprat entrades per anar a veure Thriller. L’espectacle és espatarrant. Si tanques els ulls juraries que hi ha Michael Jackson a l’escenari i quan surt el doble se’t posa la pell de gallina. Són dues hores de hit rere hit que t’acaben fent ballar. Visitar London i no anar a un musical es veu que resta gallifantes i l’oferta és tan gran que segur que hi ha alguna cosa que us fa peça. Això sí, feu guardiola. Les entrades es poden portar comprades de casa però també podeu optar per buscar gangues a les guixetes que hi ha en alguns punts de la ciutat. A Leicester Square n’hi ha una.

La Lola, que és molt fan, s’ho va passar pipa i va tenir força per acabar de rematar la jugada en un xinès de Gerrard Street o, el que és el mateix, Chinatown. Queda molt a prop de Shaftesbury Av, un dels carrers de teatres que desemboquen a Picadilly Circus. A la una al llit. No problem.

Dissabte

A la Lola li van pirrar els jeroglífics. Foto: R.M.
A la Lola li van pirrar els jeroglífics. Foto: R.M.

Havíem anat guardat la visita al British Museum com un as a la màniga per quan la pluja fes acte de presència. El dissabte al matí no plovia però no es pot passar per London sense posar el peu en aquella santa casa (n’hi ha que n’hi diuen la cova d’Alí Babá…). Veníem amb feina feta de casa. Un consell, entreu a la web del museu, busqueu els hits que heu de veure (Estàtua de Ramsés, busts grecs i romans, la pedra Rosseta, les mòmies, etc..) engaxeu les fotos en un paper, doneu el mapa a la criatura i la tindreu entretinguda i motivada. Ah, i no supereu les dues hores. I un altre consell. Només entrar al Museu, doneu-vos d’alta del servei de wifi gratuït i google us solucionarà totes les preguntes per les que no tingueu resposta.

Vam acabar la visita al soterrani de la cúpula central on els de Samsung tenien muntat un taller de photoshop per convertir-vos en figures egípcies. A la mainada els queda un bon sabor de boca.

És fàcil trobar-hi paella de Paellador. I n'hi ha que corren quan ho veuen!
A Covent Garden és fàcil trobar-hi paella de Paellador. I n’hi ha que corren quan ho veuen!

Hi havia gana i vam acabar menjant una hamburguesa amb patates fregides de les que tenen trossos de pela, anelles de ceba, etc… tot de règim en un lloc molt ben parit. Després vam derivar cap a Covent Garden passant pel Soho, que ja estava atapeït a mitja tarda i ple de gent amb trajo bebent cervesa a totes les cantonades.

Vam seguir patejant fins a deixar-nos caure per Trafalgar Square (pronuncieu-ho ‘trafálga squeee’ sisplau) on l’Ajuntament va decidir celebrar el Saint George a misses dites (recordem que estem a dia 25). Paradetes amb fish and xips, cervesa, burguers diverses, cervesa, cupcackes, cervesa, gelats, cervesa, menjar asiàtic, cervesa i iaies bebent cervesa molt bufones amb la bandera de Sant Jordi, barret de Sant Jordi i algunes, fins i tot, amb capes i ulleres polaritzades amb la bandera de Sant Jordi. Per uns santjordiencs com nosaltres era gairebé el paradís. Només ens hi faltava una estelada.

La National Gallery des de Trafalgar Square.
La National Gallery des de Trafalgar Square.

Uns Beatles de pa sucat amb oli garlant cançonetes de pa sucat amb oli (era de l’etapa superyeyé insuportable. Paraula de Stone) des d’un escenari central (oju, amb un paio al seu costat traduint la cançó amb llenguatge de signes, tot ballant!!! Us ho prometo) ens van foragitar cap a la National Gallery, a la que vam entrar un pèl massa tard. Tanquen a les 18:00 però vam tenir temps de veure Botticcellis, Caravaggios, Canaletos… i escoltar frases com: “hostia, Canaletto! Esto está muy bien! Seguimos!”. Nivelón.

De busos de 1 pis en vam veure 1.
De busos de 1 pis en vam veure 1.

Quan la mainada s’arrossegui apareixerà un bus de dos pisos al rescat (i si voleu fer-ho més autèntic, pugeu al 15, que és dels d’avantes). Els pugeu a dalt, feu un parell de voltes i acabeu on a vosaltres us interessi. Per exemple, Oxford Street on, oh casualitat, tot són botigues.

Vam apurar una mica i vam acabar a Leicester Square a intentar fer un àpat que no fos d’entrepà o d’asiàtic. I aquí la vam cagar. O més ben dit, en vaig extreure una màxima que penso aplicar sempre que viatgi a partir d’ara. Seria alguna cosa així com: “Si estàs apurat perquè no trobes res del teu gust per menjar, està a rebentar o aneu passats d’hora no acabeu mai a un italià”. Teniu un percentatge molt alt d’equivocar-nos (tots estaven a petar per igual, tots tenien unes cartes similars…). Menjar malament en un asiàtic és complicat però en un italià… o saps una mica on vas o pots caure en un d’aquests llocs regentats per algú que es pensa que fer pasta o pizza és bufar i fer ampolles. I ni l’antipasto, ni la pasta de la nena, però, sobretot, les pizzes van passar el tall. I tampoc sóc cap gourmet ni un tripero. En sèrio, millor un bocata. El lloc en qüestió es diu Bella Itàlia i és a Irving Street.
Aquí a sota hi ha un mapa amb els punts del recorregut marcats perquè us situeu.


Diumenge

Una botiga/disco on no es podien fer fotos. Foto: Jack Sparrow
Una botiga/disco on no es podien fer fotos. Foto: Jack Sparrow

Ens quedava diumenge, la ciutat estava acordonada per la Marató i nosaltres vam optar per anar a Camden. Bona elecció. El dia que va fer més fred (tampoc gaire) anava bé refugiar-se als mercats coberts d’aquesta zona antigament famosa pels seus punks. No en vam veure cap. Sort que a la Lola s’havia documentat prèviament amb fotos. Es va passar bona part del matí mirant a veure si veia alguna cresta virolada. Però res. Això sí, va veure coses curioses, va entrar a locals sorprenents i va menjar fish and chips al local top de l’especialitat, el Poppies, que està ambientat als anys 50 i que, segons diu un cartell a l’entrada, va guanyar el campionat de fish and chips del 2014. S’hi menja molt bé però comparteixo algunes crítiques sobre el preu. Un fish and chips medium (surt del plat per tot arreu) costa 11’70 pounds (n’hi ha de lluç i de bacallà fresc, almenys aquí) i se’n pot menjar (no sé si tan bo) per menys. Però érem al ball i havíem de ballar. I ho vam fer amb la més maca.

Amb el Cab a punt per anar a repartir, si convé.
Amb el Cab a punt per anar a repartir, si convé.

De tornada a l’hotel, a recollir la maleta, i cap a Gatwick, on la Lola va estar a punt de tenir el disgust més gran de la seva vida. Resulta que la bola de neu de Londres que s’havia comprat amb els seus estalvis (en colecciona, mira tu), tenia més líquid del que es pot entrar a l’avió i se l’havien de quedar. Al final, les seves llàgrimes van entendrir el segurata, que va considerar que l’únic atemptat que es podia cometre era contra el bon gust.

Consells bàsics

  • Només arribar feu-vos la Travel Card. A l’estació de tren. I recordeu que heu de portar una foto de carnet.
  • Hi ha wifi a gairebé tots els llocs (British, National Gallery, Camden Market, etc).
  • Els preus dels trens tenen hores vall i hores punta i la suma final pot variar.
  • Agencieu-vos un mapa de metro i busqueu al google els mapes de busos, com a mínim els de la zona on teniu l’hotel.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s