Un estudi certifica que es pot plantar blat de moro transgènic al costat del convencional sense risc de contagi

El recel a plantar blat de moro convencional al costat del transgènic perd arguments. Un estudi europeu conclou que poden conviure sense risc de contaminació. Hi han participat investigadors de la UdG, l’IRTA i s’han fet proves als camps del Baix Empordà, una zona amb molta presència de transgènic. Ara mateix no hi ha cap norma que ho reguli.

PRactical Implementation of Coexistence in Europe
PRactical Implementation of Coexistence in Europe

S’han validat dos mètodes totalment físics. El primer consisteix en plantar una franja de blat de moro convencional a l’extrem d’un camp transgènic perquè faci de tampó. I no cal que sigui gaire gran. En el segon, es tracta de sembrar amb prou temps de diferència perquè quan el blat transgènic pol·linitza, el blat convencional no estigui en flor.

La Directora de l’Institut de Tecnologia Agroalimentària de la UdG, Maria Plà, diu que els resultats són plenament vàlids perquè l’assaig s’ha fet en una zona “on el 75% dels camps són transgènics” i, per tant, també s’assegura l’èxit en zones on el transgènic no exerceix tanta pressió.

A més, Pla diu que aquí el temps de cultiu del blat de moro és tan ampli que la possibilitat de pactar els temps de sembra és perfectament factible.

El projecte PRICE ha durat 3 anys, s’hi han invertit més de 3 milions d’euros i s’han fet assajos a la República Txeca i a Alemanya. També s’ha provat blat de moro transgènic que no produeix pol·len amb resultats positius i s’ha desenvolupat un nou mètode per quantificar la presència de transgènic en camps convencional que és més simple, ràpid i econòmicament competitiu.

A comarques de Girona, més de la meitat del blat de moro que es planta és transgènic i està especialment extès a l’Alt i el Baix Empordà. A diferència d’altres països, on hi ha normes estrictes sobre distàncies entre camps (segons els països, poden anar de 25 metres fins a 800), aquí només es segueixen les recomanacions que fa el venedor de llavors.

La importància de l’estudi és que s’ha validat plenament que aquestes recomanacions –espaiar sembres i establir franges tampó- són plenament efectives i no es produeix contaminació i, si se’n detecta, és tan lleu que no impedeix vendre el blat de moro com a convencional.

Diferent és la situació del blat ecològic, que no accepta cap tipus de traça transgènica. Però a comarques de Girona se’n planta poquíssim. Aquí la majoria es destina a la producció de pinso i com que es planta poca soja, la que s’importa ja és transgènica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s