Mallorca 0 Girona 1 | Invulnerables

La victòria del Girona a Mallorca ens hauria de fer canviar l’enfoc de l’últim partit. Em fa l’efecte que no ens hem de preguntar si serà capaç de guanyar un altre cop i aconseguir l’ascens sinó de quina manera ho farà? A còpia de victòries, algunes piconant el rival, altres remuntant situacions adverses amb més o menys grau de patiment; gràcies a la convicció de Sandaza, a l’esquerra polida de Granell, a l’inagotable arsenal de l’estratègia o als reflexos de Becerra, l’equip ha anat transmetent una sensació d’invulnerabilitat que ha acabat traspassant a la graderia.

1433152882_623295_1433152931_portadilla_normal

MALLORCA 0: Miño, Company, Joao, Bigas, Saborit, Martí (Yuste 72’), Ros, Cendrós, Brandon, Joselu (Cedric 67’) i Xisco (Pereira 81’)

GIRONA 1: Becerra, Cifu, Lejeune, Mas, Richy, Juncà (Aday 64’), Pons, Granell, Eloi (Felipe 64’), Mata, Sandaza (Íñiguez 78’).

GOLS: Sandaza 77’

ÀRBITRE: Ocon Arraiz. Va expulsar per doble amonestació Mas (33’ i 73’), Richy (66’i 89’) i també va ensenyar groga a Juncà, Sandaza

No conec ningú a hores d’ara que dubti que l’any que ve Messi passarà per Montilivi. Segurament, els últims dubtosos es van acabar de convèncer diumenge quan, en el partit més mal jugat de l’any i després d’haver-se quedat amb 10 jugadors per l’expulsió de Carles Mas, n’hi va haver prou amb uns segons de xispa entre Mata i Sandaza per desnivellar un altre d’aquells partits que fan que la Segona sigui un regne desconegut per molts que es consideren ‘futboleros’ però que no saben apreciar la plasticitat d’un central emportant-se la pilota al tall, un davanter descarregant una pilotada pel que ve de cares, una bona obertura a l’extrem,  una pentinada en un fora de banda penjat al cor de l’àrea, el roncar d’un equip que t’ataca desfermat o la tensió que es viu quan saps que ha de passar alguna cosa i no passa res.

I el Girona és tot això i més practicat per un bloc sense individualitats insubstituïbles però amb un gran elenc d’actors secundaris que han anat superant adversitats patentant solucions diferents a cada moment. Contra el Lugo ho hauran de tornar a demostrar perquè no hi serà Mas i, molt possiblement, tampoc Richy.

A Mallorca els vam veure tremolar per primer cop però ni així van claudicar. Va ser un equip amb menys convicció, de moviments més patosos i cervell espès. I era normal. Per molts, era la primera vegada que jugaven un partit de tanta responsabilitat. I segur que han pres bona nota de com no s’ha de jugar.

Segurament, a qui més va penalitzar la situació va ser a Carles Mas, que se’n va anar al carrer sense discussió. Però Becerra va tornar a ser el de les grans tardes, Lejeune va seguir manant la defensa al mateix temps que protegia el colze operat, Pons es va aixecar tantes vegades com va fer falta, Mata no va deixar de repartir i rebre ni un minut i Sandaza va seguir buscant amb fe el gol tot i viure a les fosques la major part del partit.

Aday va oxigenar un extrem esquerre on Juncà no va desbordar, Cifu va acabar arribant a la cita quan més se’l necessitava i Íñiguez va sortir completament ficat en el paper quan el moment era de més dramatisme (i això que a Gijón estan convençuts que el Mallorca no s’hi va fer). Doncs això, invulnerables.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s