Girona 1 Lugo 1 | La crònica més difícil d’escriure

El futbol és una píndola emocional que et pot portar de la glòria a la misèria en un cop de cap, que pot fer que, malgrat haver sumat 82 punts quan t’hauries donat per satisfet amb 50 et sents derrotat. Malhauradament, aquest no és l’únic efecte secundari. Llençar una ampolla d’aigua a un àrbitre, saltar al camp a intimidar o esperar el rival a la sortida, també forma part del catàleg de contraindicacions. No hi ha cap excusa posible que justifiqui a aquesta gens despreciable minoria.

Ho hem d’admetre, el Girona no va pujar ahir perquè no va poder derrotar el Lugo. Emprenyar-se perquè el rival s’hi va fer més és robar temps del que es necessita per recuperar-se i provar d’acabar-ho bé al play off. Quique Setién deia a la sala de premsa que això de “no jugar-s’hi res” és una sensació que teníem aquí i recordava que havia sortit escaldat de Montilivi els dos últims cops i s’havia sentit de tot. Qui era que deia que la revenja és un plat que es serveix fred? Pablo Machín té molta feina.

w_900x700_07211008gir-lug-544

GIRONA 1: Becerra; Cifu, Íñiguez, Lejeune, David Garcia (Rovirola 64′), Juncà (Aday 88′), Pere Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza (Felipe 80′)

LUGO 1: José Juan; De Coz, Pavón, Borja Gómez, Manu, Carlos Pita, Fernando Seoane; Iriome (Toni 56′), David López (Álvaro 56′), Iago Díaz (Ferreiro 79′) i Pablo Caballero.

GOLS: Sandaza 44′ / Caballero 91′

ÀRBITRE: Sánchez Martínez. Va ensenyar grogues a Cifu, Becerra, Lejenue.

9.282 espectadors.

Va ser un partit millor que el de Mallorca, amb un Girona que va buscar la porteria contrària amb molta més insistència. Juncà va tenir una bona ocasió en una pilota que li va arribar rebotada després d’un xut de Sandaza. Poc després, Sandaza va rematar de cap, massa picat, una centrada de Cifu des de la dreta. La pilota va botar i va sortir per sobre del travesser.

Una volea de Sandaza i dos xuts més d’Eloi van posar a prova el porter visitant, José Juan, que es va lluïr als 42′ en un u contra u amb Mata que va acabar traient amb la cara. La passada de Granell des del mig del camp, senzillament genial. No va fallar, en canvi, Sandaza, als 44′, en una altra gran passada de Granell. El toledà va batre per baix el porter del Lugo i Montilivi va esclatar.

El partit hauria quedat dat i beneït als 50′ quan Sandaza va estavellar una pilota al pal dret de José Juan; la millor ocasió local de tota la segona meitat. Ja sabíem que l’Sporting guanyava amb marge suficient per superar en average al Girona quan el Lugo va fer un pas endavant (Sandaza va explicar ahir al Larguero que va escoltar com un jugador del Lugo al que no va voler identificar els havia comunicat als seus companys que l’Sporting ja guanyava per 0-3).

Becerra va resoldre amb els punys una falta cargolada per un dels homes de refresc que més li van funcionar al Lugo, Toni (61′). I, poc després, Pita va enviar fora una passada franca des de la línia de fons.

El Girona estava aculat i el Lugo cada cop més envalentonat. Pablo Caballero va rematar fora una centrada de De Coz i, als 73′, contraatac del Lugo després d’un corner favorable al Girona que Becerra resol estirant-se a la seva dreta i desviant la pilota a dues mans.

Els nervis van començar a aflorar al mateix temps que el cansament i el Lugo va fer-se amo i senyor del joc. Íñiguez va tallar una passada de la mort des de la línia de fons. Ni ell ni Rovirola, en canvi, van poder fer res per evitar la rematada de cap de Caballero que, als 91′, va deixar en silenci Montilivi.

Però no es va acabar aquí el xou. Quedaven 3 minuts d’afegit i el Girona els va aprofitar. Semblava que hi hauria final feliç quan, als 93′, Lejeune va connectar amb el cap una passada de Granell i va batre José Juan. Quan tothom ho estava celebrant, ens vam adonar que l’assistent havia aixecat la bandera i que el gol estava anul·lat per fora de joc. Cruel, però ben anul·lat.

Va ser en aquest moment quan una ampolla d’aigua llençada des de la graderia va impactar en un dels assistents i el colegiat va senyalar el camí dels vestuaris. Tothom estava convençut que el partit estava acabat. Montilivi es va buidar, Quique Setién (entrenador del Lugo) va comparèixer en sala de premsa, van enretirar els banderins del corner, molts jugadors ja eren a la dutxa però 20 minuts després, Sánchez Martínez, d’acord amb els delegats, va convenir que s’havia de sortir al camp a jugar 40 segons. Sí, 40 segons. 40 segons en els que no va passar res però que van servir perquè els jugadors del Girona tornessin a caure desplomats a la gespa i perquè els del Lugo tornessin a marxar a la cursa per por dels aficionats i d’alguns jugadors locals que estaven molt exaltats.

L’acta va reflectir l’agressió a l’àrbitre assistent però no va dir res de les picabaralles entre jugadors.

I aquí teniu la crònica sonora a SER Catalunya

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s