Per fixar bé la memòria

Així es celebren els gols al Girona. Foto: LFP
Així es celebren els gols al Girona. Foto: LFP

La millor temporada de la història recent del Girona no mereix passar a la posteritat com ‘la del cruel desenllaç en dues entregues’. De la mateixa manera que em subleva que la majoria sintetitzi la carrera d’Arconada en la cagada a la final de l’Eurocopa del 84, m’emprenyaria molt haver de veure com, d’aquí a uns anys, el que ha fet aquesta plantilla quedi sepultat per un cop de cap a falta de tres minuts del final, la reacció troglodita d’un aficionat sense cervell o la mala gestió d’un exel·lent resultat obtingut a la Romareda.

Tot i que molts menyspreen (per desconeixement) la Segona Divisió, hem viscut moments de molta bellesa futbolística, des de la passada en diagonal de Lejeune que Felipe punxa per anotar el primer gol de la temporada fins al contraatac que inicia Becerra i falla Pons en l’última. Hem vist com n’és de precisa una cama esquerra quan busca porta o el cap d’un company, com de plàstic és el salt d’un central a punt de connectar una centrada cargolada, la misticitat del vol d’un porter quan busca una pilota que ens sembla impossible o com d’excitant pot ser la verticalitat d’un carriler o la d’un migcentre quan sorteja rivals amb la pilota cosida al peu. Hem escoltat el silenci de Los Pajaritos o del Molinón, hem presenciat exorcismes a Butarque i la Romareda i sabem com ronca un equip quan sap que té la presa al seu abast. Hem vist molt de futur que ens ha fet més suportable l’ocàs d’actors amb passat gloriós.

Tot això no pot caure en sac buit. Deixeu-me fer un primer i últim u per u.

  • 250x250_11180830isaac-becerra
    Isaac Becerra

    Becerra. Un dels integrants de la santíssima trinitat. Inspiració, reflexos i parades impossibles. “No passa res, tenim a Becerra”. Seria decepcionant no veure’l netejant escaries a Primera.

  • Cifu. Pulmons i cames. Ningú ha estat més eficient al tall després de creuar el camp en diagonal ni hi ha hagut cap defensa rival que no s’hagi sentit intimidada per la seva presència. “Si centrés millor… no hauria recalat mai al Girona!”.
  • Juncà. Exhuberant. Velocitat, determinació, precisió, qualitat. De Primera.
  • 250x250_11180829lejeune
    Florian Lejeune

    Lejeune. Ens ha fet creure que era esquerrà. Precisió de passada, sortida de pilota, valuós en l’estratègia i sacrificat. Hi ha molts directors esportius de Primera que no es mereixen el sou que cobren.

  • Richy. Un lliure amb cervell de migcampista. Lideratge, un canó a la cama i alguna desconnexió de tant en tant… molt perdonable. Definició de ‘capità’: Richy.
  • Ramalho. Intens, ràpid i sempre concentrat. El guix que tapa qualsevol esquerda. On estarà millor que aquí?
  • 250x250_11181636pere-pons
    Pere Pons

    Pere Pons. Un altre de la santíssima trinitat. Un prodigi físic i (més important) mental. Recupera, protegeix, empeny, divideix… quan tingui gol haurem de fer kilòmetres per anar-lo a veure.

  • Eloi Amagat. La connexió amb la graderia. El cor i la veu. Capaç de jugar lesionat i que no es noti. Amb cops amagats (i no és un joc de paraules fàcil).
  • 250x250_11180825granell
    Alex Granell

    Granell. Centra des d’on li dóna la gana, com Beckham, però té molt més gust pentinant-se. És impossible explicar què feia per categories impròpies de la seva qualitat.

  • Mata. Obstinació. Sí, a vegades necessita tenir-ne 4 per fer un gol però -i aquí sí que no hi ha debat- ha fet millors els seus companys i s’ha buidat en cada partit. I va a més.
  • 250x250_11181638fran-sandaza
    Fran Sandaza

    Sandaza. El que faltava de la santíssima trinitat. Un jugador de Play; el seu cos et porta a pensar que és un tronc però el seu joc de peus és de ‘xuleta’ de carrer; una combinació perfecte. Un guanyador. Arrosega l’equip.

  • Felipe. Les mata callant. Anotador, assistidor, ròtula o extrem, atacant o defensa. Titular o suplent. El que faci falta. Entra en la categoria d’INSTITUCIÓ.
  • Coris. Extrem dret reconevertit a carriler esquerre. El jugador més habilidós amb la pilota als peus. Li falta molt poc per trencar l’olla.
  • Aday. Carriler, extrem. Menys vistós que Coris però més letal a prop de l’àrea. Tots dos han fet un mix perfecte. Tu comences i jo ho acabo. Ara tu, ara jo. Les barreges… de Machín.
  • 250x250_11180821pablo-i--iguez
    Pablo Íñiguez

    Íñiguez. Com un port USB; el connectes i funciona! Les lesions i el nivell de forma dels seus companys han fet que hàgim disfrutat molt menys d’ell del que hauríem volgut però sempre que se l’ha necessitat ha estat a l’alçada. Un internacional de cap a peus.

  • Carles Mas. Un altre que ha sabut estar a l’alçada quan se’l necessitava sense importar si feia una setmana que havia jugat o un segle. Quan atemperi el seu joc serà un imprescindible.
  • 250x250_11181636jandro
    Jandro Castro

    Jandro. Last but not least. M’hagués agradat haver pogut disfrutar més de la seva visió de passada i del seu xut amb rosca però hem descobert que és una estrella (i persona) a dins i fora del camp. Una altra INSTITUCIÓ.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s