El passallís, les barreres i el seny

Interior està intentant aclarir per què els Mossos d’Esquadra no van baixar les barreres que impedeixen el pas dels cotxes pel passallís del Ter de Sobrànigues, entre Flaçà i Sant Jordi Desvalls, fins dimarts a les 9 del matí quan, des de la nit de dilluns, les comarques de Girona ja estaven en alerta Inuncat i l’aigua passava per sobre d’aquest pas elevat. Això va permetre que els més agosarats creuessin, posant en perill la seva seguretat.

Ahir al matí. Barreres obertes. Me la jugo?
Ahir al matí. Barreres obertes. Me la jugo?

Des del mes de setembre del 2014 hi ha una barrera a banda i banda del passallís que, segons el protocol, s’han de baixar quan s’activa el pla Inuncat i s’han de tornar a pujar quan el pla es desactiva perquè el perill ha passat. Es va arribar a aquesta dràstica decisió perquè el sentit comú no funciona.

El març del 2013 dues dones van haver de sortir per la finestra del seu cotxe descontrolat per la força de les aigües. Va estar submergit més d’un dia. Interior va decidir curar-se en salut fent el que és habitual; prohibir.

Primer va començar posant-hi cintes advertint del perill cada cop que l’aigua passava per sobre del pas elevat però va optar per aquesta mesura més dràstica –igual que a Vilanova de la Muga- perquè la gent les tallava i passava igual. Ara també es trenquen les barreres. Sense anar més lluny, la del costat de Flaçà estava trencada aquest matí. I ha passat més d’un cop. No oblidem que no passar pel passallís obliga a fer una volta que, en alguns casos, pot ser de 20 kms.

Quin és el problema? Són dos, al meu entendre. La inconsciència i la ineficiència del sistema.

Si està com a la imatge de l'esquerra tots ho tenim clar però, i si està com a la dreta? Aquest és el problema.
Si està com a la imatge de l’esquerra tots ho tenim clar però, i si està com a la dreta? Aquest és el problema.

El primer, és la mare dels ous. El món és ple de gent amb una gran aptitud per minusvalorar el perill i que sempre troba que es pot passar. I, segurament, els usuaris de cada dia saben quan és arriscat creuar i quan no però intervenen tants factors (volum d’aigua, tipus de cotxe, tipus de conductor…) que no val la pena jugar-se-la. En 25 anys han mort en aquest passallís 3 persones. Ahir no va passar res però podria haver passat.

L'últim cotxe que es van emportar les aigües.
L’últim cotxe que es van emportar les aigües.

Jo, ho confesso, he travessat algun cop. Però la meva feina m’ensenya cada dia que el món és ple de víctimes del “jo controlo” i quan passa una desgràcia el primer que és pregunta són coses com… “on eren els Mossos? Què han fet els bombers? Què ha fallat?”.

Per això l’administració opta per tractar-nos com nens petits i ens posa una barrera perquè no passem. Ens ho hem guanyat però això no ens impedeix demanar que el sistema, que no és perfecte, sigui àgil i que si hi ha un protocol, es compleixi.

Quan s’entra al camí no es sap si la barrera està tallada o no. A Sant Jordi hi ha un cartell que diu, permanentment, que la passera està tallada. Resultat; ningú se’l creu. A vegades passen hores des que ha passat el perill fins que s’aixeca la barrera. Quan escric aquest post fa hores que l’Inuncat s’ha desactivat i ja no passa aigua pel passallís però la barrera no s’ha aixecat fins poc després de les 9.

Al s.XXI, amb tots anem carregats de Smartphones, vivim al wattsapp, twittegem i ens comuniquem de mil maneres possibles no es pot trobar un sistema més àgil? Mentre esperem que ens amarem de sentit comú…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s