“No llencis cucs al mar!”

Com si d’un paquet de tabac es tractés, les caixes de cucs vius per pescar portaran aquest missatge: “No llencis cucs al mar! – Pesca Recreativa SOStenible!”. Potser no totes però sí, almenys, les que comercialitza la principal distribuïdora a Europa d’esquer viu, la francesa Normandie Appâts Ibérica.

Cuc coreà i americà. Foto: www.normandieappats,es
Cuc coreà i americà. Foto: http://www.normandieappats,es

I per què? us preguntareu. Doncs perquè resulta que moltes d’aquestes caixes contenen cucs exòtics de Corea o els Estats Units que, si aconsegueixen viure i reproduir-se, poden arribar a ser una amenaça per la biodiversitat de les nostres costes. L’investigador de la UdG, Josep Lloret, -un dels pocs que ha estudiat l’impacte de la pesca recreativa- diu que en determinats països això ja s’ha donat i també a la Manga del Mar Menor. Evidentment que perdre un cuc d’un ham no és cap problema però centenars de pescadors buidant a l’aigua els cucs que els han sobrat al pot potser sí.

No llençar al mar els cucs que ens han sobrat és només un dels punts del Codi de Bones Pràctiques que la Generalitat ha editat en català, castellà i francès perquè els pescadors de canya s’acabin fent seu i així minimitzar el seu impacte sobre el medi. També es proposen mesures com canviar els ploms tradidionals per uns de més moderns de pedra -que no són contaminants-, utilitzar esquer d’aquí o pescar només un exemplar per sortida d’aquelles espècies que es considera que estan més amenaçades, o bé perquè són de creixement lent o bé perquè tenen una reproducció complicada. Això i tenir cura de no anar omplint els fons marins amb ormejos vells de pesca.

Aquest codi ja s’ha distribuït -amb catàleg de peixos amenaçats inclòs- a les zones de pesca habituals de les poblacions de costa incloses al Parc Natural del Cap de Creus i el del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. També hi ha hagut trobades amb pescadors, empreses que es dediquen a portar gent a pescar i botigues especialitzades per anar fent difusió.

I calia tot això? Lloret diu que està estudiat que en un radi que va des de la costa fins als 50 metres, l’impacte dels pescadors de canya o els pescadors subaquàtics sobre determinades espècies és equiparable al que causa la pesca artesanal, la del bot petit.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s