I ara, el conill

Un altre sector que és víctima del que jo n’anomeno la llei de l’embut, el dels productors de conills. Resulta que fa quinze anys hi havia unes 90 granges que aglutinaven més de 30.000 femelles reproductores a les comarques de Girona i que ara en queden amb prou feines una quinzena -tot concentrat a l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa- i unes 12.000 femelles.

A poc a poc, el sector -molt de granja familiar- ha anat fent passos enrera en la mateixa proporció que avançava la gran distribució, que té la paella de la comercialització ben agafada pel mànec i que paga el que li convé.

5lkz1K
Imatge: JARC.

És la denúncia que fan els cunicultors, que tenen un memorial de greuges molt similar al d’un altre sector enfebrat com és de la llet; preus que no serveixen per cobrir costos (diuen que fa dos anys que és així), venda a pèrdues per utilitzar el conill com a producte reclam i mecanismes per bloquejar que el sector (potser tard) es pugui organitzat. Segons les organitzacions agràries, com a mínim s’ha denunciat davant l’organisme competent a Mercadona, Caprabo i Carrefour. Sense resposta.

El responsable del sector a l’Alt Empordà del sindicat JARC, Antoni Caulas, diu que els preus que fixen les llotges estan controlats per les grans distribuïdores i que els escorxadors -per on ha de passar tot conill abans d’entrar a la cadena- tampoc semblen ser conscients que el següents en caure poden ser ells.

2015 es va tancar amb un preu mitjà d’1’6 €/Kg que ha arribat a baixar a 1’3 €/kg a principis de 2016 quan, asseguren, per produir un kilo de carn la inversió mínima és d’1’8 €. Ara es mou entre l’1’4 i l’1’5. Diuen que fa temps que la llei de l’oferta i la demanda ha deixat d’imperar.

Caulas creu que, tot i la sacsejada que hi ha hagut els últims anys, si la pressió continua encara es poden fer més passos enrera. Una de les taules de salvació que veuen és reactivar la venta de proximitat, el Km0.

Això requereix instal·lar escorxadors a les granges però la idea -diu Caulas- xoca amb els interessos dels escorxadors, els intenten imposar “una quota de 300 animals sacrificats a la setmana”; una xifra que, segons Caulas, fa impossible viure i amortitzar una inversió extra que rondarie els 50.000 o 60.000 €.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s