Futbol d’abans/ Brasil 5 Suècia 2 (Final Mundial 58)

Suècia 58 és el mundial que posa les coses al seu lloc. Així ho he entès sempre. Els anglesos el van inventar, els brasilers el van convertir en art i des del Maracanazo (1950) el futbol els en devia una. I el Maracanazo o la por al fracàs no sembla que existeixi en aquest Brasil dels Zagallo, Garrincha, Vavá i el joveníssim Pelé. Diuen que el sancta sanctorum és la selecció de Mèxic 70 però em temo que l’únic que li ha d’envejar la del 58 és l’absència del technicolor. És un partit per veure amb ulls de nen perquè ells juguen com nens. Ara te la passo per dalt, ara per baix, ara un canyu, ara un barret, ara et torno a regatejar per allà mateix i espero que et posis bé per tornar-ho a fer…

Brasil 5 Suècia 2

I això que el partit comença malament pels interessos de la canarinha perquè quan s’havien jugat 4 minuts, el davanter centre suec (porta el 4 però és el 9′) Liedholm (que en aquells temps triomfava al Milà) deixa asseguts dos defensors abans de batre a Gilmar. És, segurament, el jugador més interessant d’aquella Suècia. També és seva la passada a l’espai del segon gol local i cada vegada que es despenja fa coses amb molt de sentit.

Brasil, però, no es posa nerviós. Amb dos extrems molt actius, Zagallo i Garrincha, i un Pelé que actua com el que ara seria un mitja punta, entre el ‘9’ Vavá i el mig més ofensiu Didí, de seguida aconsegueix embotellar els suecs.

L’acumulació d’homes a l’àrea local és important però no és obstacle per Garrincha que, a la primera que té deixa clavat el marcador, Axbom i el que li fa l’ajuda, Borgesson, i posa una passada de mort perquè Vavá empati (9′). La jugada és molt similar a la del 2-1, que arriba abans del descans i que també té aquests dos protagonistes.

Vavá em sembla un oportunista. No se li veuen detalls de crac. Garrincha, en canvi, és un filigrana. Amaga que se’n va cap a dins, SEMPRE va cap a fora i SEMPRE se’n surt. Fins al final del partit, quan Axbom ja en té la pipa plena, no deixa anar la cama. Zagallo (que després entrenaria al Brasil del 70), l’altre extrem, és menys agosarat però més vertical.

I Pelé? El primer que em sorprèn és que a Brasil deixin portar el 10 a un marrec de 17 anys. Després veus per què. Una de les coses que fa més bé és protegir la seva posició amb el cos i això és clau en l’obra d’art de l’1-3. Li envien una pilota fastant frontal, la para tot i tenir un defensa a sobre, li fa un barret al defensa que ve a l’ajuda i marca de puntera ajustat al pal.

En general, és un Brasil que no mira mai enrera, que té una certa fragilitat defensiva però que es converteix en detall menor veient com de sobrat va al davant. És una patxanga seriosa. Com diu el comentarista de la ràdio brasilera que narra el partit: “meus amigus, futebol impresionante!”

Fitxa tècnica

Suècia 2: (1)Svenson; (3)Axbom, (15)Borgesson, (2)Bergmark; (6)Parling, (14)Gustavson, (8)Gren; (7)Hamrin, (9)Simonsson, (4)Liedholm, (11)Skoglund ENT: George Raynor

Brasil 5: (3)Gilmar; (4)Djalma Santos, (2)Bellini, (12)Nilton Santos; (15)Orlando, (6)Didí, (19)Zito; (11)Garrincha, (20)Vavá, (10)Pelé, (7)Zagallo ENT: Vicente Feola

ÀRBITRE: Maurice Guigue (França) / Estadi Rasunda de Solna

Gols: (4′) Liedholm / (9′) Vavá / (32′) Vavá / (55′) Pelé / (68′) Zagallo / (80′) Simonsson / (90′) Pelé

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s