Cucs i dàfnies depuraran l’aigua en zones rurals aïllades?

Depurar aigües residuals amb cucs de terra i les anomenades puces d’aigua -un crustaci d’uns pocs mil·límetres de longitud que viu a l’aigua- és l’últim ambiciós projecte en el que s’ha embarcat -i hi té un paper protagonista- la Universitat de Girona. L’objectiu final és obtenir un sistema el màxim d’eficient i sostenible que es pugui utilitzar en zones rurals o de difícil accés. El prototipus també el dissenyarà una empresa de Girona.

model
UdG

Hi ha 20 socis europeus i sudamericans implicats entre ONG, grups d’investigació i empreses privades i la Universitat de Girona hi aporta el bagatge de tres grups d’investigació de prestigi en el camp de l’aigua (Química Analítica i Ambiental, Física Ambiental i el LEQUIA).

És per això que una de les dues plantes pilot que serviran per validar l’eina abans de passar a experimentar sobre el terreny estigui aquí i que també hi hagi a les comarques de Girona un dels escenaris en els que s’intentarà passar de la teoria a la pràctica. L’empresa que fabricarà el prototipus, Inbrool Industries, també és de les comarques de Girona.

La idea és depurar i, en alguns casos, reutilitzar aigües residuals amb un sistema modular que no faci servir mètodes químics i que pugui funcionar sense estar connectat a la corrent perquè es pugui fer servir tan aquí (on hi ha subministrament a gairebé tot arreu) com en zones rurals aïllades o de països subdesenvolupats. Per això hi ha llocs d’experimentació que estaran a l’Índia o Àfrica.

La doctora Victòria Salvadó, responsable del Grup de Recerca en Química Analítica, diu que en la primera fase del procés es fa passar l’aigua per un recipient en el que hi ha cucs de terra i després per un altre en el que hi ha dàfnies o puces d’aigua.

Utilitzar cucs de terra per depurar és un sistema conegut –diu Salvadó- que ja utilitza una empresa francesa com a solució per a cases aïllades. Els cucs es mengen nitrògen, fòsfor i alguns organismes que causen infeccions però deixen una aigua tèrbola i que, en cap cas, es pot utilitzar encara.

pulce.jpg_201063015333_pulce
microscopeitaly.it

En la segona fase –i aquí és on entra la UdG- aquesta aigua és passada per una cubeta amb dàfnies que ja dóna com a resultat una aigua clara i neta gairebé lliure d’elements químics (com els medicaments que ens prenem) i de patògens com el famós e-coli. Segons Salvadó, això ja es va estar posant en pràctica en una petita planta experimental que la UdG tenia a Empuriabrava. El paper d’aquest centre en el projecte és el d’avaluar la manera d’obtenir la màxima eficiència del sistema.

Fins aquí s’ha obtingut una aigua depurada però per poder-la reutilitzar s’hi ha de fer un altre tractament. Aquí, el projecte utilitza tecnologia d’una empresa francesa que hi aplica algues i llum solar. L’aigua resultant es podria utilitzar per regar o per recarregar aqüífers (aquí tenim una experiència única a l’estat espanyol) i, a la llarga, tornar a ser apta pel consum.

Aprofitanjt la tecnologia catalana (Eurecat) tot el procés es podrà monitoritzar mitjançant un telèfon mòbil i en una planta pilot irlandesa també es faran proves per adaptar aquest sistema a piscifactories i granges.

El projecte -que es diu INNOQUA– durarà 4 anys i té 7 milions d’euros de pressupost. Es calcula que només a la Unió Europea hi ha 20 milions de persones que no tenen accés a sistemes de sanejament d’aigües residuals.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s