Mallorca 1 Girona 0 | Seguim allà mateix

Un altre partit frustrant pels que es pensen que 2 i 2 són quatre; pels que s’imaginen els partits després de donar un cop d’ull a la classificació, pels que conceben els jugadors com si fossin algoritmes d’un videojoc o pels que pensen que el que no juga és la solució. La plantilla continua sent la millor de la història recent però les peces no encaixen. Falta joc, ordre i confiança defensiva. Problema de software. Avui no s’ha millorat en res. Machín haurà de seguir fent proves. El Mallorca s’ha emportat el partit amb un cop de fortuna però no es pot passar per alt que hauria pogut fer dos o tres gols més i que la seva victòria no ha perillat en cap moment.

640x360_18220824img_9343

MALLORCA 1: Santamaria, Campabadal, Raillo, Yuste, Joan Oriol, Juan Rodríguez, Juan Domínguez, Moutinho (Pol 31’), Lago (Ansotegi 88’), Culio i Brandon (Oscar Díaz 75’).

GIRONA 0: Bounou, Kiko Olivas (Ramalho 19’), Alcalá, Juanpe, Cifu, Pons, Aday (Coris 45’), Eloi (Portu 69’), Granell, Longo i Sandaza

GOLS: 1-0 Longo (pp) 19’ |

ÀRBITRE: Pérez Montero. Groga a Eloi, Longo i Pons

El Girona tenia tendència a partir-se en aquests primers partits de lliga i avui Machín ho ha volgut corregir traient de l’11 un jugador tan impetuós com desordenat i ha fet entrar un inèdit Eloi. Crec que no hi ha hagut gaire més ordre i sí que s’ha perdut capacitat ofensiva.

Al darrera, en canvi, no hi ha hagut novetats. El tècnic vol que els 3 centrals s’entenguin sense mirar-se i, de moment, els manté. Però Juanpe no és Lejeune (ni per intensitat ni per cames), era difícil que Kiko Olivas –el millor de llarg- excel·lís com l’any passat i la lentitud i tebior d’Alcalá es veu més que mai.

I, malgrat tot, l’inici de partit feia pensar que alguna cosa s’havia guanyat. Hi ha hagut, clarament, dos girones. El d’abans del gol i el de després.

Fins a l’acció desafortunada de Longo que ha permès avançar al Mallorca, el Girona era un equip més intens que el rival (Borja i Longo rascaven com els que més), més ben posicionat (les permutes al mig del camp deixaven pocs forats), més sòlid en defensa (complicació zero) i amb prou projecció ofensiva com per pensar que, tard o d’hora, el gol arribaria.

Després d’encaixar, però, han tornat els dubtes al darrera (Juanpe i Alcalá han estat tous i lents de cames i de cap), la distància entre línies ha anat augmentant (Pere Pons contra el món), ha caigut l’esforç sense pilota i, a dalt, s’ha aparegut ben poc perquè tot havia de passar per Borja.

Els primers minuts, el 24 del Girona ha portat el ritme del partit. Al minut 1 ja ha enviat una passada profunda a Longo, que ha perdut l’opció de rematada quan ha volgut retallar dos defenses. Als 15’, ha rebut una passada llarga de Longo, ha encarat al defensa però Cifu no ha pogut connectar en condicions la seva centrada xut des del costat dret de l’àrea. I als 18’, el propi Borja García ha executat al primer pal una falta des del costat esquerre de l’atac que Santamaría ha rebutjat amb els punys.

Als 19’, Pablo Machín ha ordenat el primer canvi. Kiko Olivas havia rebut una trompada uns minuts abans i no ha pogut seguir. Ramalho ha ocupat el seu lloc. I, als 21’, tot s’ha torçat una mica més.

Longo ha comès una falta a la frontal de l’àrea que ha executat Culio amb tant mala fortuna que Longo ha desviat la trajectòria amb la cama i la pilota ha dibuixat una paràbola que ha fet impossible l’estirada de Bounou.

A partir d’aquí, els dubtes en defensa del Girona han reaparegut, els espais al mig del camp s’han eixamplat i el Mallorca ho ha aprofitat per fer un pas endavant i apropiar-se completament del partit. Els carrilers han estat més ocupats defensant que atacant, Borja García ha estat molt ben tapat i Sandaza i Longo s’han convertit en illots.

En aquesta part del partit, el Girona amb prou feines ha generat ocasions. Només en tinc una d’apuntada, un xut llunyà de Borja que s’ha perdut un parell de pams per sobre del travesser (35’).

Tant malament ho veia Machín que, al descans, ha tret a Aday i ha fet entrar Coris. Però el segon ha tingut la mateixa incidència en el joc que el primer; zero. Entre d’altres coses, perquè no s’ha aconseguit generar ni una sola superioritat per banda.

S’esperava un Girona que acorralés el Mallorca, que l’exigís en defensa però no ha passat res d’això. El conjunt balear no s’ha aculat, ha pressionat amunt i hauria pogut matar el partit.

Als 55’, Pol s’ha internat per l’esquerra de l’àrea i Bounou ha tapat la seva progressió amb la cama esquerre. Cinc minuts després, un embolic defensiu al costat dret l’àrea ha acabat amb una passada de Pol des de la línia de fons cap a Juan Domínguez que, completament sol a la frontal, ha xutat col·locat i ajustat al pal.

El Girona volia però no podia. No hi havia espais i Borja García no ha trobat socis. Longo i Sandaza, molt perduts, s’han partit la cara en va. I el Mallorca ho ha aprofitat per agafar amb els pixats als ventres moltes vegades.

Brandon hauria pogut fer el 2-0 als 66’ quan ha rebut una passada de Campabadal des del mig del camp, ha guanyat l’esquena a Juanpe (estava en fora de joc?), s’ha plantat davant Bounou però el seu xut ha picat a la lateral de la xarxa.

Machín ha tret del camp Eloi i ha fet entrar Portu en la recta final però no s’ha notat. Els dos únics xuts en tota la segona meitat són llunyans; un de Sandaza (75’) des del costat esquerre de l’àrea que ha blocat amb facilitat Santamaría i un de Pere Pons amb l’esquerra que ha sortit molt lluny. Res més.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s