Escombraries amb nom i cognom

Cada cop més ciutats grans aposten per la recollida porta a porta o personalitzar les escombraries

Fira de Girona ha acollit  #wasteinprogress, un fòrum internacional que tindrà continuitat

Mentre molts municipis del nostre entorn encara es debaten sobre quin cost polític pot tenir seguir l’exemple de Vilablareix o Celrà, que tenen implantada la recollida porta a porta amb molt bons resultats, hi ha qui ja ha fet un pas més.

Em refereixo a Anvers, la ciutat belga de 500.000 habitants que avui ha explicat la seva experiència en l’última jornada del primer fòrum #wasteinprogress, a la Fira de Girona.

El seu sistema es basa en contenidors intel·ligents soterrats per cada tipus de fracció on els individus, degudament identificats amb una targeta que en diu el nom i cognom i els vincula a un domicili i a una bossa, poden desprendre’s dels seus residus quan volen. No hi ha taxa. Pagues quan diposites.

Presentació d'Anvers. Imatge: Wasteinprogress
Presentació d’Anvers. Imatge: Wasteinprogress

Són contenidors d’uns 5 m3 amb capacitat per emmagatzemar una tona de residus distribuïts per la ciutat en funció de la necessitat.

Estalvien per totes bandes, ha explicat un dels seus responsables. D’entrada, han passat de necessitar un conductor de camió i dos operaris a un sol conductor. Han reduït el temps de recollida d’uns 25-30′ per carrer a només 3′ i en molt poques hores són capaços de portar a la planta entre 26 i 27 tones.

Redueixen les emissions de CO2 del procés de recollida i, a sobre, no tenen ni bosses ni contenidors a la vista. Carrer net.

La clau de tot, com us deia, és la targeta identificativa. Saben què has llençat, quan ho has llençat, a on ho has llençat… i fins i tot saben si no llences. Aquest mateix responsable diu que si els tècnics detecten que fa temps que no llences res de rebuig et venen a casa perquè els expliquis com t’ho fas!

Han passat en menys de dues dècades de 90.000 tones de fracció resta a 7.000. Per seguir mantenint la flama s’inventen campanyes com la de les papereres que fan sonar música quan hi llences alguna cosa.

Posen moltes sancions? -hem preguntat- Les mateixes que quan feien porta a porta pur. Sempre hi ha outsiders del sistema.

No és l’únic model que s’ha explicat. Us deixo quatre ítems de com ho fan en diferents parts del món.

  • San Remo. (60.000 Hab) Acaba d’implantar el porta a porta i ho combina amb zones comunes on deixar la selectiva si no hi ets el dia que passen a recollir. Interessant pels turistes, sobretot pel dia que marxen.
  • Cardiff. (0’3 MHab) Puja la taxa d’abocador uns 10€ cada any i és que el seu govern els apreta. Cada tona lluny de l’objectiu fixat costa 200 lliures. La seva taxa de recollida selectiva és del 59%. Molta pedagogia i moltes campanyes per terra mar i aire.
  • Adelaida. (1’3 MHab) Els plans urbanístics estan lligats a la gestió de residus i la taxa d’abocador és prohibitiva. Etiqueta els contenidors amb un sistema que ensenya qui ho fa bé i qui no. Més del 60% de recollida selectiva.

    Adelaida, Anvers, Cardiff i San Remo, avui presents al wasteinprogress.
    Adelaida, Anvers, Cardiff i San Remo, avui presents al wasteinprogress.
  • Parma. (0’2 MHab) Bosses i cubells amb xip permeten controlar el volum de la fracció resta i recollida porta a porta. Rebaixa del 12% de la taxa d’escombraries a qui fa autocompostatge. 73% de recollida selectiva.
  • Seül. (10 MHab). Recicla el 68% dels residus i el rebuig es recull en bosses homologades que es compren amb prepagament. Tant generes, tant pagues. Han reduït un 40%. També aposta per la reutilització de mobles i electrodomèstics.
  • Munic. (1’4 MHab) La taxa de residus només es calcula en funció del volum del contenidor de resta que necessites. Si ho fas bé, contenidor petit i taxa petita. Si ho fas malament, gomet vermell al teu contenidor i passa vergonya! Hi ha 1.500 persones treballant-hi. S’hi fa compostatge. El residu com un recurs.
  • Milà. (1’2 MHab) Porta a porta. Recull 5 fraccions 2 cops per setmana i té una taxa de recollida del 53%. Vol arribar al 65% i recollir el rebuig només un cop per setmana. Aquest any posaran 300 papereres de carrer que avisaran on-line a quina capacitat estan.
  • Imola./70.000 Hab) Targeta identificativa per accedir al contenidor excepte per al vidre. Vol arribar al 79%.
  • Ljubljana.(0’3 MHab) Capital verda 2016. 65% de recollida selectiva i descens de la producció de residus d’un 15%. Porta a porta de 4 fraccions (excepte el vidre) i xarxes socials per anar calant el missatge.
  • San Francisco. (0’9 MHab) Paguen en funció del volum del contenidor de rebuig i només recullen orgànica, rebuig i reciclables. I així estan al 80%. Molta inspecció i educació. Objectiu residu 0.

En síntesi

  • escombraries amb nom i cognoms (sistemes porta a porta, bosses o contenidors identificats)
  • incentius (premi, sanció o preu dissuassori, reconeixement)
  • sistemes a mida (combinació de sistemes)
  • consciència (difusió a les escoles, universitat, xarxes socials, successió de campanyes)

I aquí encara discutint quan és el millor moment polític per implantar el porta a porta…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s