Futbol d’abans | Nottingham Forest 1 Malmö 0

El Nottingham Forest protagonitza una gesta encara no superada; de Segona a Campió d’Europa en dos anys

Trevor Francis, amb un gol de cap, dóna la primera ‘orelluda’ a l’equip del mític Brian Clough

Us imagineu que el Girona puja a Primera aquest any, l’any vinent li birla la lliga al Barça i al Madrid i d’aquí a dos anys es proclama campió d’Europa? Doncs això és el que, ni més ni menys, va fer el Nottingham Forest entre el 1977 i el 1979 (salvant les distàncies perquè ara la diferència de potencial entre grans i febles és superior a abans i més a Espanya). L’equip que liderava des de la banqueta Brian Clough, a més, va reblar el clau revalidant el títol europeu sense guanyar la lliga domèstica, cosa que el converteix en una altra rara avis; té més títols de Copa d’Europa que de Lliga. Avui m’he submergit en l’univers dels Shilton (125 partits amb Anglaterra sense haver jugat ni a ManU, Liverpool o Arsenal), Woodcock, Robertson, McGovern i, sobretot, Trevor Francis, l’home del traspàs d’un milió de lliures (rècord en aquell moment) que va dinamitar la final amb la seva velocitat, habilitat i oportunisme.

Estàtua de Brian Clough a Albert Park, a Middlesbrough. Foto a CC de Paul Hudson https://www.flickr.com/photos/pahudson/
Estàtua de Brian Clough a Albert Park, a Middlesbrough. Foto a CC de Paul Hudson https://www.flickr.com/photos/pahudson/

Nottingham 1 Malmö 0

Si sou aficionats al Barça segell Cruyff no us auguro més de 3′ de visionat del partit. Si us agrada més l’èpica que l’estètica i les històries de superació personal tolerareu més el joc directe i matusser que, en línies generals, ens ofereixen aquests dos sorprenents finalistes de l’antiga Copa d’Europa (tots dos hi arribaven per primer cop).

És un partit molt pla. El Malmö és xut llarg del porter fins a la frontal rival i una absència de gen competitiu que et fa preguntar-te moltes vegades com coi han arribat a la final. Per destacar, doneu un cop d’ull a la panxona del 7, un tal Ljungberg al que anomenen ‘Puskas’ (suposo que per la panxa que tenia quan l’hongarès va recalar al Madrid).

El Nottingham és tot disciplina, amb una línia de 4 al darrera en la que només el lateral dret Viv Anderson té llicència per creuar la divisòria, un doble pivot format per McGovern i Bowyer que fa de xarxa caça rebutjos i, això sí, dues bandes finíssimes, Trevor Francis (dreta) i Robertson (esquerra) i dos davanters més bregadors que definidors com Woodcock (té un pèl més de qualitat) i Birtley.

La jugada clàssica és Trevor Francis o Robertson (també panxeta incipient i papada sospitoses) desbordant (Francis per velocitat i tèncica i Robertson només per tècnica) i centrant i els dos davanters entrant escalonadament a buscar la rematada de cap. Moltes vegades, qui acaba definint és l’altre extrem.

Així és, per exemple, la jugada que decanta a la final a l’afegit de la primera part. Robertson arriba fins a la línia de fons, Woodcock i Birtles focalitzen l’atenció de la defensa i salten estirant el coll per si la cacen i Francis, al segon pal, l’envia al fons de la xarxa amb el cap.

També hi ha bastants xuts des de fora de l’àrea dels dos mig centres quan, ocasionalment, s’acosten a la frontal.

Al marge del gol, el Nottingham, té ocasions més que clares per haver arribat al final amb un marcador menys incert. Woodcock, per exemple, té un mà a mà amb el porter del Malmö quan encara estan 0-0 d’aquells que no es poden fallar. Enganxa un rebuig quan la defensa està sortint i es planta davant del porter després d’una cursa eterna que l’acaba desfondant… i el porter se li llença als peus i li roba la cartera.

Birtles, al 59′ (ja amb 1-0) falla un altra pilota franca a dins de l’àrea petita i, als 61′, Roberston n’envia una altra al pal després d’una acció trencadora de Francis per la dreta en la que es pixa tots els defenses i centra des de la mateixa línia de fons.

El Malmö, l’única vegada que està a prop del gol és als 10′ quan el central Burns (un flam), intenta cedir una pilota amb el cap a Shilton i el que fa es donar una assistència a Kinnvall, que la controla amb la ungla i permet que Shilton reaccioni.

És un Nottingham amb jugadors que porten molts anys a la institució, com Woodcock o Robertson (que marcarà el gol que dóna la victòria al Nottingham en la final de l’any següent al Bernabéu contra l’Hamburg) o Shilton. L’única estrella és Francis, que després d’una experiència curta al futbol nordamericà, recala al Nottingham l’any 79 després de pagar per ell 1 milió de lliures i l’abandona poc després de la segona Copa d’Europa per recalar al City i a la Sampdoria.

Però, per sobre de tot, és el Nottingham de Brian Clough, una mena de Clemente a l’anglesa. Més exitós però igual de polèmic, decidit i barallat amb el món. Agafa el club el 1975 a Segona i en marxa el 1993. Després d’ell, el Forest entra en decadència. Actualment és a Segona. Clough va morir el 2004. Una pel·lícula explica la seva trajectòria, The Dammed United.

Fitxa

Nottingham 1: (1) Shilton; (2) Viv Anderson, (6) Burns, Lloyd (5), Clark (3); McGovern (4), Bowyer (8), Francis (7), Robertson (11); Woodcock (10) i Birtles (9)

ENT: Brian Clough. No fa cap canvi.

Malmö 0: Möller (1); R.Anderson (2), M.Anderson (5), Jönsson (4), Erlandsson (3); Ljungberg (7), Prytz (8), Tapper (6); Kinnvall (11), Cervin (10), Hansson (9)

ENT: Robert Houghton. Canvis: Malmberg (15) per Tapper (34′). T.Andersson (13) per Hansson (82′). A la banqueta només tenen 4 homes per un canvi, un menys del que era habitual.

Àrbitre: Erich Linemayr

Si voleu donar un cop d’ull a la resta de rareses de la col·lecció, entreu aquí.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s