La difícil supervivència del xoriguer petit a l’Empordà

Queden 33 parelles de xoriguer petit a l’Alt Empordà i una cinquantena a Lleida. La població ha baixat els últims anys

L’entitat Paisatges Vius n’intenta mantenir la població instal·lant nius antidepredadors

A les comarques de Girona es van censar 33 parelles de xoriguer petit el 2016, totes a l’Alt Empordà. És un animal valuós per a l’agricultura perquè menja insectes que poden generar plagues, té una població fluctuant, perquè és migrant, però es considera que està en perill a Catalunya i a bona part del món. Per això, la Generalitat en cria en captivitat i fundacions com Paisatges Vius n’allibera en nius construïts expressament en finques privades. L’últim que s’instal·larà, a Palau Savardera.

Un parell de caixes niu en torre elèctrica. Foto: Paisatges Vius
Un parell de caixes niu en torre elèctrica. Foto: Paisatges Vius

Aquestes 33 parelles censades es reparteixen entre els Aiguamolls de l’Empordà, el massís de l’Albera i el Cap de Creus. Són 5 més que el 2015 però gairebé una vintena menys que fa tres o quatre anys, quan la població es va reduir dràsticament.

Guillem Mas, responsables de Paistges Vius –una entitat que treballa per mantenir la població en uns nivells acceptables- diu que la hipòtesi principal d’aquella ‘desaparició’ sobtada és que a Àfrica –on migren els mesos freds- van menjar insectes contaminats amb insecticides prohibits.

Ho va experimentar la colònia de xoriguer empordanesa i també la d’altres llocs com Lleida o Extremadura.

Però el que explica que la població tingui uns nivells tan baixos a l’Empordà des dels anys 90 és l’efecte de depredadors com la fagina, la geneta o les rates combinat amb un tipus de construcció que cada cop més dificulta que les aus facin nius. Li passa al xoriguer i li passa a altres espècies d’aus que, tradicionalment, han fet niu a les cases.

Una parella de xoriguer petit. Imatge: Paisatges Vius
Una parella de xoriguer petit. Imatge: Paisatges Vius

Paisatges Vius fa anys que treballa per corregir aquesta tendència instal·lant nius artificials de difícil accés per aquests depredadors.

Com funciona

El sistema té tres potes; la Generalitat, Paisatges Vius i particulars.

  • La Generalitat té entre 30 i 40 exemplars de xoriguer en captivitat que produeixen uns 150 polls a l’any.

  • Aquest polls, quan tenen pocs dies de vida, s’instal·len en nius antidepredadors.

  • Aquests nius s’instal·len en finques de particulars mitjançant acords de custòdia.

Els nius són estructures situades en llocs alçats que tenen protegida la porta d’accés. En alguns casos, també s’instal·len caixes aprofitant les línies elèctriques. El pròxim s’instal·larà en una finca a Palau-Savardera.

Segons Mas, quan els polls tenen pocs dies i encara no poden ni volar els instal·len en aquestes caixes, els alimenten i els tanquen l’accés amb finestres de malla que permeten veure el que passa a fora però evita les intromissions indesitjables.

Quan han passat uns dies, els obren la reixa perquè puguin fer els primers vols de reconeixment però els segueixen alimentant fins que consideren que ja poden sobreviure ells sols.

Mas admet que els “enreden” perquè aquests polls es pensin que han nascut allà. Això és el que ha de fer que tornin a fer niu a l’Empordà quan siguin adults perquè és un animal que té tendència a criar els seus polls allà on ha nascut.

A part de a l’Empordà, a Catalunya només hi ha una colònia important de xoriguer petit a Lleida.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s