Girona, capital catalana del comerç

La Jonquera és la població catalana amb més comerç per habitant i Girona lidera aquest ranking entre les ciutats grans.

Camprodon i Platja d’Aro també destaquen. Totes les comarques de Girona estan per sobre de la mitjana llevat del Pla de l’Estany.

El primer cens comercial de Catalunya ha donat com a resultat que La Jonquera és la població catalana amb més densitat de botigues per cada mil habitants i que Girona ciutat lidera aquest rànking entre les ciutats de més de 75.000 habitants per davant de Barcelona, Lleida i Reus. També surten amunt a les llistes Camprodon i Platja d’Aro. Totes les comarques de Girona tenen una densitat comercial superior a la mitjana catalana llevat del Pla de l’Estany.

Una imatge de Girona. Imatge: Girona.cat
Una imatge de Girona. Imatge: Girona.cat

Que Girona és cada cop més comercial ho constaten els que hi viuen i els que hi van a treballar cada dia però que lideri el rànking català de ciutats, a mi, em sorprèn, certament. Però els números canten. Resulta que hi ha censats 1.638 establiments (només 5 menys a Reus, oju!) i això dóna una ratio de 16’67 comerços per cada mil habitants. Barcelona és la que se li acosta més, juntament amb Lleida i Reus.

Comerços per cada mil habitants

  • Girona 16’67
  • Barcelona 16’24
  • Lleida 15’87
  • Reus 15’86
  • Mataró 14’32
  • Tarragona 13’89

Si el que es mesura és el volum de m2 comercials per cada mil habitants, aquí Girona ocupa el 4t lloc (2.274 m2 per cada mil habitants) per darrera de Sant Boi de Llobregat (2.671 per cada mil, menys comerç però més gros), Lleida i Reus.

Però la població catalana on és més difícil anar pel carrer sense veure botigues és La Jonquera. Segons aquest cens català, la seva ràtio és de 80’78 establiments per cada mil habitants. Camprodon i Platja d’Aro, també estan entre els cinc primers.

Comerços per cada mil habitants (poblacions amb més de mil habitants)

  • La Jonquera 80’78
  • Bossost 50’76
  • Sort 35’76
  • Camprodon 35’12
  • Platja d’Aro 32’18

Per acabar de donar-vos els ítems principals de l’informe heu de saber que a la demarcació de Girona tenim 11.346 establiments comercial (11% de Catalunya) i que la densitat mitjana és de 15’4 per cada mil habitants, 2 establiments per cada mil habitants per sobre de la mitjana catalana.

Platja d'Aro. Imatge Jorge Franganillo (Creative Commons)
Platja d’Aro. Imatge Jorge Franganillo (Creative Commons)

Per comarques, la més dotada comercialment és l’Alt Empordà, seguit del Baix Empordà. Totes les comarques de Girona tenen més establiments per habitant que la mitjana catalana excepte el Pla de l’Estany.

Nombre d’establiments i densitat x mil habitants

  • Alt Empordà 2.626 i 18’84 i
  • Baix Empordà 2.358 i 17’81
  • Ripollès 438 i 17’68
  • Gironès 2.533 i 13’66
  • Garrotxa 758 i 13’57
  • La Selva 2.269 i 13’54
  • Pla de l’Estany 364 i 11’53

Les xifres (àmbit català) també diuen que el 92% d’aquests comerços estan a dins de la trama urbana de les ciutats i pobles i que un de cada tres comerços (34%) són d’alimentació. Els de vestit i calçat i tot allò relacionat amb les persones representen el 18’26% i els d’equipament de la llar un 16’92%.

I encara un altre factor, el del DNI de l’oferta comercial. Les ciutats catalanes que tenen més oferta autòctona (empreses del mateix municipi) són, per aquest ordre, Lleida (77%), Terrassa (75’3%) i Barcelona (74’9%) i hi ha 152 municipis on el 100% del comerç és d’empreses locals. Els pobles.

La Jonquera, Camprodón i Platja d’Aro

El director d’empresa i coneixement a Girona, Ferran Roquer, destaca que La Jonquera, Camprodon i Platja d’Aro tenen una cosa en comú; la seva raó de ser és l’oferta comercial. Però hi ha trets diferencials.

A La Jonquera, diu Roquer, l’oferta comercial està sobredimensionada perquè el seu radi d’acció traspassa fronteres i és lloc de compra per part de molts habitants de l’estat francès.

A Platja d’Aro, exposa, hi ha una oferta comercial molt importrant que és complementària al turisme i s’hi estan fent molts esforços per aprofitar aquest reclam comercial per allargar l’activitat. De fet, per molts, Platja d’Aro és sinònim d’anar a comprar. I Camprodon viu de la capacitat de compra del turista, en aquest cas, d’hivern.

Per què serveix el cens?

El cens és una eina d’anàlisi i diagnosi tan per part de la Generalitat com dels municipis. Baixa al detall perquè geolocalitza els comerços i permetrà veure com evoluciona l’oferta comercial “a partir de les polítiques que s’adoptin”, diu Roquer. Segons el director d’empresa i coneixement a Girona, fins ara teníem intuicions més o menys encertades, ara hi haurà una base científica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s