Recollint una armallada. Imatge: Quim Esteve - Museu de la pesca
Agricultura

La mort de la pesca artesanal

El 2007 hi havia 273 barques que es dedicaven a la pesca tradicional. El 2016 eren 138

La desaparició de la pesca artesanal ens priva d’un tipus de peix de valor afegit i també amenaça la supervivència de les llotges

Que cada cop hi ha menys peix i menys pescadors tots ho sabem però quan mires els números, sobretot si són amb una certa perspectiva, fan feredat. Resulta que, en només una dècada, la flota de barques s’ha reduït un 37% i, si ens fixem en la pesca artesanal -la de proximitat-, la destrucció és del 50%. De les 273 que hi havia censades el 2007 (i l’any 2000 eren 339!) vam passar a 138 el 2016.

Recollint una armallada. Imatge: Quim Esteve - Museu de la pesca
Recollint una armallada. Imatge: Quim Esteve – Museu de la pesca

Són embarcacions 7 o 8 metres d’eslora, tripulades per una o dues persones i que pesquen a prop de la costa amb arts com la xarxa, armallada o tresmall,  o la putera. En algunes confraries el descens ha estat molt important. En només 4 anys, a Roses n’han plegat 8 (n’hi havia 41 el 2012 i ara són 33), a l’Escala -molt més petit- n’han plegat 5 (de 18 a 13) i a l’Estartit -encara més petit- 4 (de 15 a 11).

La flota d’arrossegament (-25%), la d’encerclament (-19%) i la del palangre (-30%) també s’han aprimat però molt menys. Us parlo de Girona però les proporcions no difereixen gaire del que passa a la resta de ports catalans.imatge

A part dels llocs de treball que s’han perdut pel camí, ens estem quedant sense el tipus de pesca menys agressiu que hi ha i un tipus de peix poc comercial (les grans superfícies han reduït la dieta de molts consumidors a un grapat d’espècies, moltes provinent de l’aqüicultura i els priven d’autèntiques delícies com l’escrita, l’oblada… es calcula que la majoria de la població no coneix ni el 3% dels peixos que hi ha al Mediterrani) però d’un gran valor afegit i que és apreciat, per exemple, “pels restauradors”, admet el president de la Federació de Confraries, Eusebi Esgleas.

També amenaça la “supervivència de les llotges”. El raonament que fa Esgleas és molt simple. Si es segueixen perdent embarcacions algunes llotges deixaran de tenir interès per als compradors, perquè perdran quantitat i varietat. L’exemple el tenim no gaire lluny d’aquí.

“A Cotlliure, Banyuls o Port Vendres, queden una o dues barques que venen directament el peix però això, que pot ser molt bucòlic, el que amaga és que són ports que han anat perdent pes i que no generen un volum de pesca suficient perquè algú s’hi desplaci a comprar-los el peix”, explica Esgleas.

Per què passa?

Contaminació i sobrepesca són els dos principals causants de la ‘despoblació del mediterrani’. Doneu un cop d’ull a un recent estudi del ‘ICM-CSIC‘ sobre el descens d’espècies dels últims 60 anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s