Menys gavians argentats a Cap de Creus

Per primera vegada s’ha vist menys d’un miler de gavians argentats i també baixa el corb marí

Deixem menys deixalles a l’aire lliure, es llença menys peix per la borda dels vaixells i els pobles de costa han declarat la guerra als seus nius

Cada cop hi ha menys gavians argentats al Cap de Creus durant l’hivern. El nombre d’exemplars comptats en l’últim cens no ha arribat ni al miler d’exemplars (834) quan, no fa tant, s’havia arribat fins als 2.400 individus. Es confirma, per tant, una tendència a la baixa iniciada els últims anys.

Gavians argentats. A. Fernández-Cid / CENEAM
Gavians argentats. A. Fernández-Cid / CENEAM

Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, això té més d’una explicació. D’una banda, hi ha el factor climàtic. Aquest gener va ser molt fred i això els porta a pensar que molts exemplars que venien del sud de França no s’han mogut.

L’ornitòleg Ponç Feliu, que participa cada any en el cens d’aus, creu que també hi té a veure que hi ha menys deixalles a la seva disposició degut als canvis de gestió dels residus i, per tant, té menys menjar. També hi pot incidir, remarca, que cada cop es llença menys peix de rebuig al mar i que alguns municipis de la costa ja fa temps que han posat en marxa una intensa campanya per eliminar els seus nius.

Són hipòtesis validades amb el que s’ha observat també en d’altres punts com per exemple les illes Medes. També s’han detectat 75 gavines vulgars i 25 gavines capnegres i una gavineta de tres dits.

No és l’única espècie que va a la baixa. El cens de corb marí ha quedat fixat en 49 quan el 2010 se’n van observar 110. Aquí el que apunta la conselleria és que hi ha hagut canvis de gestió a les seves zones de cria al Bàltic que fa que en baixin menys. També baixa la colònia de baladriga. De la mediterrània n’han comptat 137 i de la balear, 38. La hipòtesi és que s’han quedat més al sud. Amb tot, el Cap de Creus continua sent un dels punts del país on més se’n poden observar perquè és una zona on hi troba aliment abundant.

Xatracs bec-llarg. Foto Mike May
Xatracs bec-llarg. Foto Mike May

En canvi, els 56 xatracs bec-llarg són la xifra més alta d’aquesta espècie dels últims anys. També s’han vist 26 mascarells, 26 gavots i un paràsit cuapunxegut, molt escàs a l’Empordà els mesos freds.

Tots aquests animals recalen aquí -apunten els experts- perquè a molt pocs metres de distància de la costa troben profunditats importants -per sota de mil metres- plenes de nutrients que, en condicions normals, haurien d’anar a buscar més lluny.

El cens, fins i tot, ha detectat espècies d’aigua dolça com l’ànec collverd, el bernat pescaire, la polla d’aigua, el rossinyol bord, el blauet o la xivitona. Tots, en petits grups, han aprofitat les basses que han provocat les pluges d’hivern i les desembocadures de La Valleta i la riera de Port de la Selva.

També es pot considerar una raresa haver vist tres remena-rocs a la badia de Cadaqués i un becadell, que no s’havia vist anteriorment en la zona del parc els mesos d’hivern.

Nius

Corb marí emplomallat. Ponç Feliu
Corb marí emplomallat. Ponç Feliu

Explica Feliu que, com ja ve sent habitual, les zones rocalloses del parc també s’han convertit en lloc de cria per algunes espècies. Aquest any s’han comptat 3 parelles de corb marí emplomallat a Cap Norfeu i, recorda, n’hi havia arribat a haver 8. Només cria a l’Empordà i la Selva, en zona rocallosa.

També s’ha vist exemplars adults de duc, falcó pelegrí i tres parelles d’àguila cuabarrada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s