Girona 3 Depor 1 | Impaciència

Aday celebra la victòria. Imatge: Girona FC

Deia Unzué el dimecres que estava més convençut que mai dels seus jugadors i que creia que el públic sortiria content de Montilivi. Només la va encertar a mitges. Els que van amb calça curta van respondre com mai fins ara aquesta temporada però els aficionats van tornar a xiular a jugadors i tècnic quan el partit es va complicar. És el símptoma de la sensació d’insatisfacció que flota en l’ambient des de fa dies en veure que la plantilla més cara de la història de Segona no es passeja pels camps de la categoria com ho faria en qualsevol videojoc. És llei de vida i és un problema que viuen molts clubs que han tastat el màxim nivell i tornen a la categoria convertits en rival a batre. El nou ascens -si s’acaba donant- ja no es podrà viure amb la mateixa il·lusió de quan érem pobres. Ens hi haurem d’anar acostumant. Tots.

El Girona completa la millor primera part del curs i arriba al descans amb 2-0 però es complica l’existència a la segona

El públic va xiular l’equip i la substitució de Borja García

El Girona encara no ha completat un partit sencer que sigui rodó però, a diferència d’altres dies, no va obtenir el triomf a reacció sinó proposant des del xiulet inicial. La primera meitat va ser la millor actuació de tot el curs.

Amb voluntat de viure a camp contrari i fer patir el rival, l’equip va ser profund per bandes i per dins, els centrals -tan Alcalá com Juanpe- van aconseguir filtrar passades que trencaven la pressió i connectar amb Gumbau i Granell, Gual insistent com sempre i, a més, encertat, i Borja García i Stuani ja els coneixem. Si rares vegades desentonen quan l’orquestra desafina, imagineu-vos si tot va bé.

Potser hi va influir que el rival deu ser el més fluix que ha passat per Montilivi però és difícil traçar la línia amb precisió. Abans de l’1-0, Borja García de cap, Stuani després de combinació i Aday ja van tenir bones opcions per estrenar-se.

El gol de Borja va ser d’oportunista. Gumbau va connectar amb Stuani, l’uruguaià va entrar a l’àrea i el seu xut va picar al pal. El ’10’ del Girona va recollir el rebot i va marcar amb un xut precís.

El 2-0 va néixer en una jugada d’estratègia que Granell va posar a l’àrea des de l’interior esquerre, Alcalá la va lluitar i Gual va endreçar el rebot. Aday hauria pogut fer un golàs just abans del descans en un corner obert tret per Granell que el de Sentmenat va volear.

L’enamorament de Montilivi amb el seu equip va durar fins aquí perquè a la represa el Depor va fer un pas endavant i al Girona li van entrar els dubtes. L’equip es va ajuntar a prop de la seva àrea però Borja Valle, que acabava d’entrar al camp, va trobar el forat necessari per colar el 2-1 (63′).

Stuani deia a la zona mixta que se li havia fet estrany escoltar xiulets el dia que, possiblement, havien jugat millor i demanava unitat per al camí que falta.

El Depor va seguir manant, el Girona fent el que no sap fer, defensar, i els xiulets van aparèixer. Primer tímidament i després més seguit. I es van intensificar quan Unzué va decidir retirar del camp a Borja García (81′) per fer entrar Samu Saiz.

El madrileny va posar fi al plebiscit pescant una pilota al mig del camp, conduint-la amb velocitat fins a la frontal i assistint a Stuani… que no va fallar. 3-1, partit liquidat i tal dia farà un any.

Amb tot, va fer falta, com sempre, el concurs de Juan Carlos. El porter va desviar amb la punta dels dits una falta cargolada per Aketxe (78′) que hauria significat l’empat i, ja en temps de descompte, va tornar a tenir dues intervencions molt encertades que van impedir que el marcador es tornés a apretar.

GIRONA 3: Juan Carlos; Aday, Juanpe, Alcalá, Mojica; Gumbau, Granell, Jozabed (Gallar 66′), Borja García (Samu Saiz 81′), Marc Gual (Ramalho 87′); Stuani

DEPOR 1: Gimenez, Bóveda, Lampropoulos, Montero (Vicente Gómez 84′), Salva Ruiz, Nolaskoain, Bergantiños, Jovanovic (Borja Valle 60′), Aketxe, Mollejo, Longo (Santos 74′)

GOLS: 1-0 Borja García 24′ | 2-0 Gual 38′ | 2-1 Borja Valle 63′ | 3-1 Stuani (83′)

ÀRBITRE: Figueroa Vázquez. Grogues a Aday, Granell i Borja García

PÚBLIC: 7.795

Girona 1 Las Palmas 0 | Samu Saiz ja produeix

Stuani transforma el penal. Imatge: Girona FC

El Girona encara no té patró de joc però té mala llet al davant. Avui ho ha tornat a demostrar. Davant d’un Las Palmas que l’ha dominat quasi de cap a peus, la rauxa de Samu Saiz i la infal·libilitat de Stuani han estat suficients per seguir invictes a casa i sumar tres punts que no arreglen el panorama però que permeten guanyar temps. La gran notícia és que té aquest gran roc a la faixa. La dolenta és que, ara per ara, només té això.

Stuani ha avançat el Girona des dels 11 metres després d’una gran acció de Samu Saiz

Juan Carlos ha estat providencial al darrera neutralitzant la rauxa final dels canaris

L’inici ha estat prometedor. Amb Gual i Gallar molt oberts i Jozabed trobant passades fàcils però ni Gual, ni Stuani ni Gumbau han afinat la rematada final. Però ha durat poc. Molt poc. Amb prou feines 5 o 6 minuts.

Las Palmas ha pres la pilota al Girona i l’ha administrat més bé durant gairebé tota la primera meitat. Amb tot, tampoc ha arribat a generar excessiu perill. Srnic ha posat en problemes a Juan Carlos amb dos xuts llunyans que el porter ha desviat quan ja entraven i poca cosa més.

La primera meitat ha acabat amb un altre contratemps, la lesió de Maffeo, que ha estat subsituït per Mojica. El colombià, precisament, ha estat l’encarregat d’obrir el segon acte amb un xut de falta des de la frontal que s’ha perdut per molt poc a l’esquerra.

Montilivi ha acomiadat l’equip amb una xiulada al descans

Però Las Palmas ha tornat a apropiar-se de la pilota i a collar fort l’equip local, que, per moments, les ha passat canutes. El Girona seguia sent pla i Unzué ha decidit sacsejar l’arbre retirant del camp a Granell per fer entrar Samu Saiz, molt menys disciplinat però més elèctric.

I ha estat Saiz, precisament, qui ha provocat el penal decisiu. En un teva meva amb Marc Gual al vèrtex de l’àrea, ha intentat picar la pilota per al davanter català i Lemos ha interceptat amb la mà. L’àrbitre ha assenyalat penal, el VAR no l’ha desmentit i Stuani ha seguit fent història des dels 11 metres. Cinquè gol de la temporada.

L’àrbitre ha anul·lat el 2-0 a Marc Gual a passada de Saiz (77′) després que Stuani hagués enredat tothom deixant passar la pilota. I Saiz, novament, ha estat protagonista als 86′ amb una acció per banda esquerre i centrada al segon pal que Stuani ha connectat però Martínez ha aturat quasi sobre la línia. L’entrada del jugador madrileny ha estat determinant i els d’avui han estat els seus millors minuts vestint de blanc i vermell.

El partit s’ha tornat boig als minuts finals i Juan Carlos ha estat providencial. Primer, treient de punys un xut de falta de Lemos i després desviant un llançament escorat de Drolé que buscava pal llarg.

Al mig, Marc Gual ha estat gana i ha desaprofitat l’oportunitat de sentenciar a passada, un altre cop, de Samu Saiz. Tenia opcions més fàcils que el xut a porta però ha optat per acabar ell i ha permès la rèplica de Las Palmas.

El Girona ha acabat atrinxerat a l’àrea i el porter de Las Palmas pujant a rematar l’última falta però el conjunt local ha conservat el 0 a la porteria.

GIRONA 1 : Juan Carlos, Maffeo (Mojica 43′), Alcalá, Ramalho, Aday, Granell (Samu Saiz 56′), Gallar, Gumbau, Jozabed (Diamanka 75′), Gual, Stuani

LAS PALMAS 0 : Martínez, A.Lemos, Mantovani, M.Lemos, De la Bella, Srnic (Juan Fernández 69′), Iñigo Ruiz de Galarreta, González, Pedri (Pekhart 75′), Viera (Drole 50′), Narvaez

GOLS: 1-0 Stuani (p) 63′

ÀRBITRE:  A.Ruiz. Groga a Gumbau i Gallar.

ESPECTADORS: 8.332

Copa d’Europa 1967 | Inter 1 Celtic 2

http://www.thecelticwiki.com

El 4-2-4 del Celtic de Jock Stein s’imposa al ‘catenazzo’ d’Helenio Herrera

L’electricitat de Jimmy Jonhstone i els seus companys fa passable un partit on no hi és Luis Suárez i en el que els italians volien viure del penal transformat per Mazzola al principi

De la mateixa manera que molta gent pensa (erròniament) que l’Ajax va ser el primer club holandès que va guanyar la Copa d’Europa (abans ho va fer el Feyenoord), tampoc és gaire conegut que el Celtic de Glasgow va ser el primer equip de les illes britàniques en alçar l’orelluda. Ho va fer un any abans que el poderós Manchester United de George Best i ho va fer davant del major exponent del ‘catenazzo’ italià; l’Inter d’Helenio Herrera, l’equip dels mítics Fachetti, Luis Suárez (absent en aquella final) o Mazzola. El 4-2-4 disposat per Jock Stein i la imaginació de la davantera liderada per l’habilidós Jimmy Johnstone salva un partit en el que els italians es van avançar de penal i van intentar deixar morir el matx per inanició. El dia que el futbol va guanyar.

Primer concepte a retenir abans de posar-se a veure la final. L’Inter juga amb lliure per darrera de la defensa. Helenio Herrera disposa una mena de 3-3-3 amb les línies molt juntes i per darrera de la línia de 3 centrals (Burginich, Guarini i Fachetti) hi situa un element (Picchi) que corregeix qualsevol desajustament o fa d’escut humà.

Ordre, ordre i més ordre, la inspiració de Mazzola -una mena de fals 9- i l’habilitat per banda de Capellini és el pla. I funciona als 6′ quan Mazzola filtra una pilota a l’extrem, Cappellini cau a l’àrea i l’àrbitre pita penal que Mazzola transforma enganyant el porter.

I a partir d’aquí comença l’exhibició de catenazzo. Pèrdua de temps, projeccions ofensives molt comptades i la creença de què el joc vistós dels escocesos i la seva inexperiència acabaria servint-los en safata un segon gol que seria definitiu.

Per fortuna, no és així. El Celtic, amb un Jonhstone extremadament habilidós (és considerat el millor jugador de la història d’aquest club) és capaç de trobar el camí enmig del mar de neroazzuros i els 15 minuts posteriors al gol és capaç de generar tres o quatre ocasions que, amb una mica més de punteria, haurien pogut servir per empatar. Hi ha un travesser, fins i tot.

Johnstone (porta el 7 però no li busqueu a l’esquena perquè el Celtic porta els números al pantaló) pot aparèixer a qualsevol banda. També es mouen molt Wallace (es diu William, per cert) i Lennox, el teòric extrem esquerre (quan Johnstone no ocupa la seva banda).

L’Inter no creua el mig del camp fins al minut 40 i és amb una puntada defensiva des de l’àrea que Mazzola -una illa- és a punt de caçar. El porter del Celtic, Simpson, surt a fora de l’àrea i toca d’esperó just a temps per al defensa que arriba. Potser era el primer porter ‘antic’ que no tenia els peus quadrats? De sang freda, com a mínim, en tenia.

La segona part porta el mateix camí. L’Inter s’atrinxera, el Celtic s’envalentona i, en comptes d’atacar amb 4, ja apreta també amb els migcentres i els defenses. Es nota que Jock Stein els ha dit que ho provin de lluny perquè el segon acte és un bombardeig. He trobat dades d’aquell partit i diuen que mentre l’Inter només va fer 5 xuts (4 a porta), el Celtic en va fer 42!! (24 a pals). Quadra perfectament amb el que he vist.

Quan encara va per sota, el Celtic té un lliure indirecte a dins de l’àrea que Sarti salva sobre la línia. Amb l’Inter tancat completament, l’empat només pot arribar amb un xut llunyà. Gemmell (el lateral esquerre) engalta des del balcó de l’àrea una passada des del vèrtex dret de Johnstone.

El migcentre Murdoch i un altre cop Gemmell amb molts pocs minuts de diferència estan a punt de fer el 2-1 però Sarti es multiplica sota pals amb parades espectaculars, de molts reflexos. Els aficionats escocesos es fan sentir i el seu equip segueix desbocat a buscar un 2-1 que acaba arribant a falta de 5 minuts pel final, obra del davanter centre Chalmers.

És una acció a la contra (l’Inter, amb amor propi, intenta fer alguna cosa per no arribar a l’extra time) en la que Gemmell (amb els mitjons abaixats al més pur estil Rafa Gordillo) irromp per l’esquerra, fa la passada enrere a Murdoch que, des de la frontal altre cop, engalta un xut que s’acabaria donant a Chalmers. Incrustat al mig dels defenses italians, sembla que frega la pilota. El narrador de la BBC ho exemplifica perfectament amb un : “I think Chalkmers put it in… but doesn’t matter”.

El mateix narrador, ja amb el partit acabat ho remata ressaltant que el futbol ha vençut el catenazzo.

INTER 1: Sarti, Burginich (2), Guarini (5), Picchi (4), Fachetti (3), Bedin (6), Bicicli (10), Corso (11), Domeghini (7), Mazzola (8), Capellini (9)

CELTIC 2: Simpson, Craig (2), McNeill (5), Clarck (6), Gemmell (3), Murdoch (4), Auld (10), Lennox (11), Chalmers (9), Wallace (8), Johnstone (79)

GOLS: 1-0 Mazzola (p) 7′ | 1-1 Gemmell (62′) | 1-2 Chalmers (85′)

 

Girona 3 Rayo 1 | Silenci, parla Stuani

Stuani, envoltat de companys en la celebració del primer gol. Imatge : Girona FC

Un estiu més, n’hi havia que dubtaven de Stuani. El primer any, que si no tenia gol. El segon, que si després de mundial se la rascaria. Aquest any, que marxaria i que si es quedava era una bogeria pagar-li el que cobra a un jugador de 33 anys. Resposta: un hattrick que és una de les poques explicacions de la victòria d’avui. L’eficàcia de l’uruguaià, ara mateix, és un dels pocs arguments d’un Girona que ja es veu que brilla molt quan troba la llum dels seus homes de segona línia però que també s’enfosqueix molt quan perd el protagonisme i ha d’estar sense la pilota. El marge de millora segueix sent important però amb Stuani (i Borja García, diferencial, també), l’espera es fa més suportable.

Stuani marca la diferència amb el primer hattrick amb la samarreta del Girona i maquilla les carències que encara té l’equip

Abans del primer gol i després del segon, el Rayo ha marcat la pauta davant d’un Girona discontinu

Si el pla d’Unzué (això va dir, almenys) era disputar-li la pilota al Rayo es pot dir que ha sortit molt malament. El conjunt madrileny ha entrat molt més bé al partit, amb una pressió molt alta que dificultava la sortida jugada del Girona i aprofitant molt bé la verticalitat d’Embarba però el seu referent a dalt, Ulloa, ha desaprofitat les tres pilotes que li han servit. Alguna, prou franca.

Tot al contrari que Stuani, que ha enviat al fons de la xarxa la primera entrega en condicions de Gallar després d’una contra (27′). Un toc, un gol. Quatre minuts més tard, papers canviats; Stuani cedia a Gallar i aquest, des de dins de l’àrea, perdonava el 2-0.

El gol ha estructurat el Girona i ha desajustat el Rayo, que ha començat a ballar al so que dictava Borja García, omnipresent de mig camp cap endavant en la gestió de la possessió. Ara aguanto, ara filtro, ara inverteixo per Gual o per Gallar. Només la reiteració de faltes ha impedit que s’arribés al descans amb un marge més ampli.

La segona part ha començat amb un ensurt. Després d’una jugada carregada de despropòsits, Embarba ha acabat xutant al pal (49′) però el Girona, novament, ha tret petroli de la velocitat en transició. Gumbau ha perdonat el 2-0 després de trencar molt bé el fora de joc (53′) en una acció nascuda d’una pilotada llarga des de la defensa i un minut més tard Catena ha atropellat Jairo (havia rellevat Gual, amb una groga) i Stuani, des del punt de penal, ha seguit infalible com sempre. 2-0.

Paco Jémez ha cremat les naus traient el central que ha comès penal, fent entrar un davanter, Piovaccari, i adoptant un 4-3-3 que el Girona ha començat trencant amb molta facilitat. Almenys d’inici. A poc a poc, però, els madrilenys han anat guanyant metres i el Girona retrocedint-los pensant que ja cauria la contra guanyadora. I el que ha passat és que, d’una pilota mal rebutjada en defensa, Embarba ha fet el 2-1 (72′).

Unzué, conscient que aquest equip -a diferència del de Machín- no sap viure en la trinxera, ha tret a Gallar del camp, completament fos, i ha fet entrar a Mojica per imprimir una marxa més, fer dubtar els madrilenys a la seva esquena (sobretot al flanc dret, on hi havia una autopista) i trobar la sentència a la contra.

I així ha estat. Borja García, en un dels últims esforços, ha robat una pilota al mig del camp i s’ha plantat davant Alberto, que li ha desviat el xut. Però Stuani, a prop, ha recollit el rebuig i l’ha enviat al fons de la xarxa.

La segona victòria seguida del Girona a casa el situa en posicions de play off d’ascens però el joc encara és lluny del que s’espera d’una plantilla com la que té. Ho admetia el mateix Borja García que, amb tot, assegurava que els progressos son evidents.

GIRONA 3: Juan Carlos, Maffeo, Alcala, Juanpe, Aday, Gumbau, Granell, Marc Gual (Jairo 45′), Borja García (Diamanka 89′), Gallar (Mojica 76′), Stuani

RAYO 1: Alberto García, Tito, Catena, Saveljich, Luna, Mario Suarez (Jonathan 78′), Alvaro García (Bebe 67′), Pozo, Trejo, Embarba i Ulloa

GOLS: 1-0 Stuani (27′) |2-0 Stuani (p) (56′) | 2-1 Embarba 73’| 3-1 Stuani (88′)| As Gallar

ÀRBITRE: Sagués Oscoz. Targeta groga a Marc Gual del Girona i a Catena, Luna i Piovaccari, Ulloa del Rayo.

PÚBLIC: 8.608 espectadors.

Girona 1 Levante 2 | Sense remei

Llàgrimes dels jugadors del Girona. LFP

Avui s’ha acabat una dècada prodigiosa. Allò que va començar amb un ascens anant de farol ha acabat amb un seguit de passos en fals just quan semblava que el seny s’havia apoderat definitivament d’aquell club que vivia en l’excés i la improvisació permanent. L’aposta d’aquest any era massa agosarada. Superar el sempre difícil segon any amb un canvi d’entrenador i de model sense pràcticament tocar la plantilla ha acabat sent un acte de sobèrbia que ha acabat provocant un bany de llàgrimes. Toca eixugar-les ràpid per veure-hi clar. Hi ha molt per decidir. El descens no és matemàtic però té poc de virtual.

El Girona es deixa remuntar el partit, cau per 1-2 contra el Levante a Montilivi i només una carambola improbable evitaria que baixés

Stuani, jugant condicionat, va avançar el Girona però no va ser suficient. L’uruguaià es va acomiadar de l’afició

El Girona havia de guanyar al Levante i va perdre per 1-2 i si el descens no és matemàtic és perquè el Celta va perdre a San Mamés. Però per esquivar-lo caldria guanyar al camp de l’Alabés en l’última jornada, que el Celta perdés a casa contra el descendit Rayo Vallecano i que la suma dels dos resultats donés un gol average favorable al Girona de +7 gols.

Si el Celta perdés per 0-1, el Girona hauria de guanyar per 0-6. Si la derrota gallega fos per 2 gols, el Girona en necessitaria 5. Tan improbable que ni tan sols Granell ho tenia present quan va sortir davant dels mitjans amb els ulls vermells de plorar. També va vessar llàgrimes Eusebio davant de tots, mentre assumia les culpes a la sala de premsa. I Porro. I Portu. I Stuani es va acomiadar dels pocs aficionats que quedaven quan es va acabar el partit.

Va ser l’epíleg d’un altre dia cruel a Montilivi. Com el de Lugo, per posar un exemple. L’equip gironí va fer la posta en escena que s’esperava i de seguida va tenir oportunitats per avançar-se en el marcador però Portu i Stuani, que les van generar, també les van desaprofitar.  A sobre, el Levante va haver de fer dos canvis per lesió abans del minut 20′.

Es va arribar al descans amb empat i sabent que el Valladolid guanyava a Vallecas. I la segona part va començar pastosa. El Girona ja no tenia aquella efervescència dels primers minuts i el Levante ja no era una bicoca en defensa.

Eusebio dubtava a la banda. Escalfaven Roberts, Soni i Mojica però no volia tocar res. I Stuani li va donar la raó. Després d’un xut del Choco Lozano des del vèrtex de l’àrea, l’uruguaià va enviar al fons de la xarxa el rebuig del porter (60′). S’havia fet el més difícil, marcar quan més magra estava la cosa, però l’alegria va durar un minut i mig.

Alcalá va perdre de vista Morales que, a la seva esquena, va enviar al fons de la xarxa amb el cap una centrada de Pedro López (61′). L’equip no es va rendir i semblava que la sort li somreia un altre cop quan l’àrbitre va pitar un penal de Coke a Pere Pons i expulsava el defensa del Levante amb vermella directa.

Després de consultar-ho amb el VAR va fer marxa enrera. Ni penal ni vermella. La gerra d’aigua frena no va ser res en comparació amb el que va passar a falta de 5′ per al final quan, amb l’equip abocat a l’atac per aconseguir el gol de la victòria, va encaixar l’1-2 a la contra. Bardhi va batre Bounou per sota les cames. Ni amb un afegit de 6′ hi va haver solució.

GIRONA 1: Bounou, Valery (Porro 84′), Alcala, Juanpe, Muniesa; Douglas (Mojica 71′), Pere Pons, Granell, Choco Lozano (Soni 71′), Portu i Stuani

LEVANTE 2: Aitor, Coke, Vezo, Rober Pier (Postigo 20′ i Cabaco 79′), Toño (Pedro López 4′), Vukcevic, Bardhi, Campaña, Morales, Jason i Borja Mayoral.

GOLS: 1-0 Stuani (60′) | 1-1 Morales (61′) | 1-2 Bardhi (85′)

ÀRBITRE: Del Cerro Grande. Grogues a Douglas Luiz i Choco Lozano

ESPECTADORS: 13.342