Getafe 2 Girona 0 | Tornem a ser a Zorilla

Jorge Molina, Bernardo i Bounou. Imatge: LFP

Es pot perdre. Jugant bé o jugant malament. Forma part del joc. Però el que no es pot fer és no competir. Dimitir. Renunciar. I això és el que ha passat avui al Coliseum Alfonso Pérez. Sense fer un gran partit, el Getafe ha despatxat el compromís amb una victòria plàcida que hauria pogut ser d’escàndol si Bounou no hagués estat el dels millors dies. El conjunt de Bordalás ha esborrat del camp el d’Eusebio i, amb ell, les bones sensacions que ens havia deixat l’últim partit contra el Sevilla. Pensàvem que hi havia un abans i un després de Sevilla. I no. Tornem a tenir la mateixa sensació que després del partit de Zorrilla. Que per aquest camí es va cap a Segona. Contra el Levante toca reinventar-se novament. O, potser, morir.

Jorge Molina ha avançat el Getafe aprofitant una errada de Bernardo i Angel ha liquidat l’enfrontament quan el Girona ja jugava amb 10 per una incomprensible reacció de Borja García

Sense Stuani -lesionat- Eusebio ha mantingut el dibuix dels últims dies però ha situat Juanpe en una posició antinatural; lateral esquerre

La primera sorpresa ens l’hem emportat quan una alineació que feia ferum de 3-5-2 (fins a cert punt lògic veient els condicionants que hi havia) es dibuixava al camp com un 4-1-4-1 en el que Juanpe era el lateral esquerre, Aleix García el pivot defensiu i Doumbia el referent a dalt en substitució d’un Stuani que havia quedat fora pels seus recorrents problemes al soli. La posició de Juanpe l’ha raonat Eusebio a la sala de premsa dient que volia premiar Alcalá i que havia pensat que si Muniesa s’havia adaptat al lateral esquerre també ho podia fer Juanpe. No ha convençut ningú. Ni a ell mateix.

El resultat ha estat que el lateral esquerre ha quedat inutilitzat, que quan el Girona tenia la pilota costava horrorrs fer-la passar a camp contrari perquè quan Aleix aconseguia girar-se el joc havia de passar sí o sí per Pere Pons -a qui se li obrien les aigües- i que, amb tant de jugador fora de posició, mantenir l’estructura ja era un prodigi. El balanç ofensiu es resumeix en una línia; una rematada de Portu mig caient a centrada de Borja quan la primera part ja moria.

La resta ha estat un exasperant exercici d’horitzontalitat per part del Girona, un Eusebio inoperant a la banda (l’únic canvi lògic ha estat treure del camp Pere Pons per evitar que veiés una groga que li impedís jugar contra el Levante) i un exercici de replegament i espera del Getafe que ha donat fruits ben aviat quan Bernardo ha regalat una pilota a Foulquier i aquest l’ha filtrat a l’espai per Jorge Molina, que no ha perdonat (16′).

L’estrall hauria estat major si Bounou no hagués tret amb el peu una rematada a boca de canó d’Olivera després d’un altre regal defensiu visitant (22′) o si Mata no hagués fet un últim retall quan ha rebut de Jorge Molina a dins de l’àrea (38′). Per buscar una millor opció de rematada ha perdut la verticalitat. Sort.

El Girona era nul en atac i tou en defensa però Eusebio no ha mogut res al descans. I tampoc ha aconseguit res amb el primer canvi, l’entrada d’un Carles Planas que ha estat tou en defensa i inoperant en atac. Tampoc l’entrada de Roberts ha significat res i, als 68′, Borja García s’ha expulsat a si mateix després de dir a l’àrbitre que se n’anés a la merda (això diu l’acta) en entendre que no havia pitat una falta de la que n’era víctima.

Poc després, el Getafe ha fet el 2-0 (76′), obra d’Angel, i els últims minuts hauria pogut firmar un resultat d’escàndol. Abans del gol, el propi Angel havia desaprofitat una ocasió després d’una falta mal executada per Granell que ha agafat l’equip amb els centrals a dalt i Planas com a únic jugador que tancava. Jorge Molina, amb una pentinada, hauria pogut fer el 3-0 als 86′ i, ja al descompte, Angel n’ha tingut una de doble que Bounou ha neutralitzat tots dos cops.

Veurem la sanció que li cau a Borja García però és segur que no podrà jugar, com a mínim, contra el Levante. Veurem si Stuani està en condicions per aparèixer. Veurem si aquest partit l’afronta el Girona en descens o fora d’ell (a les 18:30 el Valladolid juga a casa contra l’Athletic i si guanya torna a enviar el Girona al pou). Veurem.

GETAFE 2: Soria; Damian, Djene, Bruno, Cabrera; Foulquier (Portillo 75′), Maksimovic (Cristoforo 84′), Arambarri, Olivera; Mata (Angel 60′) i Jorge Molina

GIRONA 0: Bounou; Alcalá (Planas 57′), Bernardo, Juanpe; Valery, Granell; Aleix Garcia (Roberts 68′), Borja García, Pere Pons (Paik 80′); Portu i Doumbia

GOLS: 1-0 Jorge Molina (16′) | 2-0 Angel (76′)

ÀRBITRE: Hernández Hernández. Ha ensenyat groga a Alcalá i Juanpe i ha expulsat a Borja García amb vermella directa per dir-li “vete a la mierda”.

Ho han fet!

Asurmendi defensada per Martinez. Imatge: CB Avenida @AlexAvenida

Per guanyar a Würzburg s’han d’alinear els astres. S’ha de jugar molt bé, s’ha d’aguantar que el local picarà més que tu i n’hi pitaran la meitat, s’ha de saber resistir quan les talentoses jugadores del ‘Perfu’ tenen aquells minuts en els que els punts se’ls cauen de les mans i s’ha d’estar preparat per no engegar-ho tot a rodar quan veus que els àrbitres apliquen un criteri que mai va al teu favor. Avui l’Uni, ho ha fet i tindrà l’opció d’adjudicar-se la segona lliga de la seva història aquest diumenge a Fontajau. Hampton (25 punts) ha estat excelsa en atac, Williams en l’esforç i Laia Palau i Núria Martínez han imposat galons quan la pilota cremava.

L’Uni arrenca amb un 2-22 i s’imposa per 64-70 sense deixar de liderar el marcador en cap moment

Hampton, amb un 5/8 en triples ha guanyat el duel amb Loyd i Palau i Núria Martínez han superat la direcció de joc local

L’Spar Citylift ha sortit fort en defensa. Amb dos contra u constants a les interiors locals i molta activitat en la línia exterior, de seguida ha pogut córrer i agafar un avantatge còmode de 20 punts després d’un tir contra tauler de Williams (2-22 a 3:06).

L’Uni era infalible en el triple (3 de Hampton i 1 de Nuria Martínez al primer parcial) mentre Perfumerías tenia moltes dificultats per trobar bons llançaments i també fallava els lliurats. Ha estat 7 minuts sense anotar! Hampton, amb 11 punts, i Williams, amb 6, han completat un parcial gairebé immaculat (7-24).

Al segon quart ha despertat la bèstia. Perfumerías ha portat la pressió a tota la pista i Loyd les ha començat a endollar des de dins de la zona (10 punts). Però el triple seguia resistint-se-li. Amb un tir lliure de Núria Martínez s’ha situat el 27-35 amb el que s’ha arribat al descans.

Es temia el pitjor a la represa però ha tornat a aparèixer l’Uni del primer quart. El llistó defensiu ha tornat a ser molt alt, Reisingerova ha començat manant davant d’una Erika de Souza que, en aquests primers minuts, ha anotat els seus únics 2 punts (al primer temps mort del partit, Miguel Angel Ortega ja li havia deixat anar un “espabila, Erika!”) i després ha arribat la segona part del recital de Hampton.

Un triple de la nordamericana situava el +19 a 5:31 per acabar el tercer quart (33-52). Aquí és on ha arribat la segona frase lapidària de l’entrenador local: “¿Lo arreglamos o nos vamos para casa?”.

I tot i que han aconseguit apretar molt les coses, no ho han arreglat. Amb el primer triple de Perfumerías, obra d’Asurmendi des de quasi 8 metres , s’ha establert el 40-52 (a 2:12 per acabar) i han aconseguit arribar al final del tercer quart per sota dels 10 punts (45-54). Würzburg no semblava Würzburg.

L’Uni ja estava començant a patir el criteri arbitral i semblava que Perfumerías tenia temps però dos cistelles de Hampton han tornat a donar aire (49-59 a 6:49). Malgrat tot, les locals han seguit apretant amb el permís dels àrbitres, que s’han cobert de glòria amb una antiesportiva a Oma. Podria haver estat pijtor perquè Palau també era en la jugada i tenia 4 faltes.

El resultat és que el ‘Perfu’ s’ha situat a 1 sol punt (59-60). Eren minuts d’un cert desconcert visitant, amb pèrdues de pilota incomprensibles (Dongue s’emporta la palma) i algunes faltes innecessàries com la quarta de Hampton quan Angel Robinson ja tenia el rebot ofensiu.

Però la defensa s’ha ajustat altre cop i la serenor ha tornat a temps. Hampton des del tir lliure ha situat el 59-62, Reisingerova des de la pintura ha fet el 59-64 i a les locals també els ha tremolat el canell des de 4’60 (3/12!).

Després de la primera cistella de Laia Palau (61-66), Loyd ha tornat a situar Perfumerías a 2 punts amb un triple per tauler amb molta fortuna però la gestió final de Palau i Nuria Martínez -forçant una falta en atac de Silvia Domínguez- ha acabat segellant un triomf tan històric com esperançador. Ningú havia guanyat aquesta temporada a Salamanca en la lliga.

PERFUMERIAS AVENIDA Pts REB AS FP VAL
2 A. ELONU 6 3 1 1 6
6 S. DOMINGUEZ FERNANDEZ 14 3 2 4 9
7 M. ARROJO JIMENEZ 0 0 0 0 0
8 C. GOREE 0 0 0 0 0
9 E. ELDEBRINK 1 4 1 1 1
10 M. ASURMENDI VILLAVERDE 0 0 1 0 1
14 E. DE SOUZA MACHADO 2 1 0 0 0
15 L. GIL COLLADO 2 6 4 5 3
22 K. GIVENS 4 3 2 1 4
24 J. LOYD 25 4 0 3 17
0 A. ROBINSON 10 10 0 1 16
SPAR CITYLIFT GIRONA Pts REB AS FP VAL
1 N. MARTINEZ PRAT 11 3 2 3 17
3 L. PALAU ALTES 0 5 4 4 3
6 R. BUCH ROSELL 2 0 1 1 0
10 B. SANCHEZ MARRUFO 0 0 0 0 0
15 G. WILLIAMS 12 5 3 3 14
16 H. OMA GIRALT 0 2 0 2 -3
18 L. DONGUE 6 5 0 1 5
22 V. PIERRE LOUIS 2 4 1 0 7
24 K. HAMPTON 25 5 0 4 27
44 J. REISINGEROVA 12 4 1 2 11

 

Girona 1 Sevilla 0 | Viuen

Montilivi celebrant la victòria. Imatge: R.M.

El futbol ens agrada per coses així. Un equip que dimarts va sortir de Zorrilla amb les constants vitals gairebé planes i amb una ànima en pena a la banqueta avui ha estat capaç de derrotar tot un aspirant de Champions com el Sevilla amb una solvència que fa tenir confiança en el futur i també preguntar-se com s’ha pogut arribar a aquesta situació. Eusebio ha estat xiulat en la presentació de l’equip però de seguida que la pilota ha començat a rodar Montilivi se n’ha oblidat. El tècnic ha tornat al 4-1-3-2 més d’acord amb la seva filosofia futbolística però amb l’actitud i l’entrega d’èpoques passades. La quadratura del cercle. No està tot fet però pinta tot millor. El partit ha estat una dictadura de Pere Pons i Stuani ha impartit una classe magistral del millor charruisme.

Portu marca als 62′ després d’una contra originada i gesionada per Pere Pons i desferma l’eufòria a Montilivi

El Girona talla una ratxa de 6 derrotes seguides, torna a guanyar a casa 11 partits després i surt del descens cinc dies després d’haver-hi estat

Els primers 7 o 8 minuts s’han jugat íntegrament al camp del Sevilla i, als 3′, Stuani ja ha desaprofitat la primera ocasió clara del partit després d’una assistència de Portu. Tot i el monòleg local, el conjunt andalús tenia perill latent a la contra -sobretot quan fallava la pressió- i ens ho ha ensenyat als 13′ quan, amb una sola pilotada, Munir s’ha plantat davant Bounou. El porter del Girona ha sortit ràpid a tapar angle fins al límit de l’àrea i ha aixecat els braços al moment oportú quan el seu compatriota li volia picar la pilota per sobre.

Ha estat l’única ocasió visitant de tota la primera part. La tendència general era un Girona xarbotat, guanyant quasi totes les disputes empès pel seu públic i fent una despesa física que semblava difícil d’aguantar fins al final. L’estratègia també ha ajudat. A la primera part, Bernardo ha rematat dues faltes cargolades per Granell i la segona (32′) ha picat al travesser.

Portu també trobava espais gràcies a la seva posició més avançada, al costat de Stuani. El murcià ha gestionat malament una passada amb el cap de Pere Pons que era mig gol. Ha optat per buscar Stuani quan havia de xutar i Vaclik ha interceptat la passada.

L’inici de la segona part ha estat més calmat però això ha durat poc. El ‘clic’ el podríem situar als 53′, quan Muniesa ha avisat xutant un pèl massa desviat des de dins de l’àrea. I 8 minuts més tard ha arribat el gol.

Pere Pons ha posat en marxa una contra que inicialment era de 3 x 3 però que s’ha convertit en 3 x 2 després de desempallegar-se de Roque Mesa (el VAR ha validat que no hi havia falta) i que ha acabat amb Portu rematant a porta buida després d’una excel·lent combinació entre aquest, Stuani i Pere Pons, que ha acabat firmant l’assistència.

Quedava una eternitat però el primer pas estava donat. Ben Yedder ha replicat inmediatament colant-se a l’àrea per l’esquerra i xutant al pal curt de Bounou. El marroquí ha aturat amb el pit (65′) en dos temps.

Abans del gol, Joaquín Caparrós ja havia fet entrar Quincy Promes per augmentar les seves prestacions a la contra i després del gol ha entrat Bryan per intentar explorar la banda de Valery, avui titular. Però el Girona estava perfectament assentat al camp i no ha concedit espais. Destacable el partit de l’escalent i també de Muniesa, avui novament al lateral. Amb actuacions com la d’avui no té cap sentit tornar a fer jugar García Carnero. Llàstima que ha vista la cinquena groga i no jugarà a Getafe.

A mesura que s’acostava el final, les polsacions han començat a pujar (encara més, sí). Més pel que es podia acabar escapant que pel que era capaç de generar el rival. I ha estat en aquest moment quan ha aparegut Stuani. L’uruguià, aquesta vegada no ha marcat però ha fet valer tota la seva experiència per treure de polleguera els defenses rivals, despenjant pilotes, forçant faltes i aturant el temps tantes vegades com ha fet falta. ‘Altrefutbol’ que tanta falta fa.

Borja García hauria pogut liquidar l’assumpte als 84′ després d’una transició pel mig però el seu xut des de la frontal amb l’esquerra l’ha aturat Vaclik. Montilivi ha celebrat la victòria com si s’hagués guanyat un títol. El triomf, combinat amb la derrota del Valladolid a Madrid fan que el Girona torni a ser fora del descens amb un marge de 2 punts sobre els de Pucela.

GIRONA 1: Bounou; Valery, Juanpe, Bernardo, Muniesa; Douglas, Pere Pons, Granell (Aleix García 84′), Borja García (Alcalá 89′); Portu (Porro 78′) i Stuani

SEVILLA 0: Vaclik, Navas, Gomez, Carriço (Gnagnon 78′), Escudero, Banega, Roque Mesa (Bryan 70′), Munir (Promes 56′), Sarabia, Vazquez i Ben Yedder.

GOLS: 1-0 Portu (61′) | As Pere Pons

ÀRBITRE: González González. Groga a Muniesa. També ha expulsat Banega als 94′.

ESPECTADORS: 11.281

El ferro fa justícia

Un temps mort quan el Cadí més apretava. Imatge: UniGirona

La jugadora del Cadí la Seu, Yurena Díaz, portava un 3/3 en tirs lliures quan, amb el marcador de temps a zero, s’ha plantat a la línia de tir lliure amb la responsabilitat de fer-ne almenys un per forçar la pròrroga o d’atorgar la victòria i portar l’eliminatòria al desempat si els feia tots dos.

Però el primer ha picat a l’anella i s’ha enfilat per sobre del tauler i el segon també ha fet aigua, desfermant l’eufòria de les jugadores i el cos tècnic de l’Spar Citylift, que assistia al moment amb frustració i indignació per una antiesportiva més que dubtosa de Núria Martínez que havia permès Andrea Vilaró (immaculada en tot el play off) situar el 73-74 al marcador i una falta final tan al límit que els àrbitres han hagut de revisar el vídeo per veure -suposant que ho fos- si s’havia comès abans d’exhaurir-se el temps o no.

Tot això ha passat els últims 10″ d’un partit que semblava sentenciat quan Laia Palau ha fet el 71-74 després de dividir la zona i posar fi a dos minuts eterns de sequera. Era un colofó perfecte per rubricar una coratjosa remuntada contracorrent però han estat a punt d’esguerrar-ho.

L’Uni Girona ha començat fort, fent valer el seu joc interior i el domini del rebot per córrer. Amb la clarividència de Laia Palau i les cames de Williams ben aviat s’ha obert una mica de forat. Cadí s’estavellava a dins i no aconseguia endollar el seu llançament exterior.

Però després del 7-14 i un temps mort demanat pel tècnic local, Bernat Canut, ha vingut un parcial de 19-0 que ha situat les gironines 12 punts per sota (26-14 a 7:43). Era un moment delicat en el que Cadí corria i anotava des del perímetre amb molta facilitat. Ho ha tallat un triple de Gabby Williams i l’Uni, a poc a poc,  amb bons minuts de Pierre Louis (12 punts, 8 rebots i 18 de valoració) ha anat llimant distàncies per arribar al descans amb només 5 a sota (39-34).

A la segona part ha aparegut Keisha Hampton, que s’havia carregat aviat de faltes. Una cistella de 2 de la nordamericana ha situat un 45-48 que semblava que havia de ser el punt de partida per a un canvi de tendència però Cadí ha ‘tornat’ i ha aconseguit arribar a l’últim quart per davant (60-56).

Les distàncies s’han mantingut fins al tram final però l’Uni no ha deixat mai que la corda es trenqués, novament, a partir de la defensa (Cadí ha anotat 2 punts de tir lliure en els últims 4′) I ha tingut paciència per buscar les seves interiors o per trobar Hampton oberta. La nordamericana ha acabat amb 20 punts quan, al descans, hi havia arribat amb només 2.

Amb una porta enrera de Palau per Oma, l’Uni ha tornat a prendre el comanament (71-72) a 2:27 pel final i després de 2′ sense anotar de cap dels dos equips, Palau ha situat el 71-74 que semblava definitiu. Al final ho ha estat.

Serà la cinquena final consecutiva entre l’Spar Citylift i Perfumerías Avenida, que avui ha guanyat a València per 54-74. El primer partit serà el 2 de maig a Salamanca i el segon, el dia 5 (21H) a Fontajau. Si fes falta un desempat, seria el dia 9 a Salamanca.

CADI LA SEU Pts REB AS FP VAL
2 M. KRAKER 4 2 0 2 1
4 Z. SKLEPOWICZ 0 0 0 0 0
7 A. PALMA JORGE 0 0 0 0 0
8 I. ETXARRI MUNARRIZ 8 5 0 3 11
10 Y. DIAZ CASTELLANO 15 2 2 3 6
11 A. PUJOL LLUCH 5 2 1 1 7
13 A. VILARO ARAGONES 11 9 3 1 17
14 G. BAHI BLANQUERA 12 3 1 1 11
21 M. AIJANEN 0 0 0 3 -3
25 S. RICHARDS 5 3 0 2 5
0 M. HEMPE 13 2 1 2 11
SPAR CITYLIFT GIRONA Pts REB AS FP VAL
1 N. MARTINEZ PRAT 2 6 3 4 7
3 L. PALAU ALTES 7 8 5 4 11
6 R. BUCH ROSELL 0 1 0 2 -3
10 B. SANCHEZ MARRUFO 2 0 1 0 3
11 A. MARTIN TEJEDOR 0 0 0 0 0
15 G. WILLIAMS 15 4 4 1 14
16 H. OMA GIRALT 2 0 1 0 3
18 L. DONGUE 2 1 0 0 0
22 V. PIERRE LOUIS 12 8 0 1 19
24 K. HAMPTON 20 6 1 4 18
44 J. REISINGEROVA 12 5 0 2 9

Valladolid 1 Girona 0 |De mal en pitjor

Borja García envoltat de contraris. Imatge: LFP

No sé què ha provocat més sensació d’enfonsament, si la imatge d’equip conformista sobre la gespa de Zorrilla o el to i la cara d’Eusebio a la sala de premsa apel·lant a l’entrenament de demà (avui depèn de quan ho llegiu) després d’haver firmat la sisena derrota consecutiva, tota una fita en la història recent del club. O la reunió al passadís del darrera de la sala de premsa entre el director esportiu, el director general, el president i altres membres de l’staff tècnic i que el màxim responsable esportiu abandoni les instal·lacions del camp del Valladolid sense dir ni ase ni bèstia sobre la continuïtat del tècnic que, a derrota passada, ja és el que més interessa als aficionats. La situació és peluda i si aquest dimecres el Levante és capaç d’esgarrapar tan sols un punt contra el Betis al Ciutat de València encara ho serà més perquè el Girona caurà en descens per primer cop en cinc anys.

El Girona surt a Zorrilla a empatar i a jugar amb els nervis del rival per intentar ‘pescar’ una victòria i acaba sucumbint a l’empenta local

Eusebio torna a recórrer al 3-5-2 que reclamaven els jugadors però l’equip no aconsegueix fer cap rematada a pals.

La primera part ha tingut poca història i la poca que hi ha hagut l’ha escrit el Valladolid. El Girona s’ha pensat que n’hi hauria prou amb no arriscar i esperar que els altres s’equivoquessin però la cosa no ha estat així i, de fet, Bounou ja ha salvat els mobles als 10′ aturant un mà a mà amb Waldo Rubio (10′).

Als 21′, qui ha perdonat ha estat Ünal, que no ha sabut controlar una passada vertical del lateral Nacho que l’hauria deixat sol davant del porter del Girona que, poc després, ha desviat un altre xut de Waldo Rubio.

El Girona només s’ha aproximat amb perill un sol cop però no ha rematat. Ha estat l’únic cop que Ramalho ha arribat amb superioritat a línia de fons però Stuani no ha pogut connectar amb la pilota perquè Calero ha avortat la passada.

Ni Borja García ha pogut rebre entre línies, ni Carnero ha afinat en la centrada i Portu i Stuani arribaven sempre tard o estaven mal col·locats tot i jugar amb el 3-5-2 que l’equip reclamava. Era el dibuix de Machín però no hi havia ànima.

Després del pas per vestuaris la cosa no ha canviat. Al contrari. S’ha vist de seguida que la voluntat del Valladolid era arriscar, arraconar el Girona i cosir-lo a centrades i a pilotes filtrades a Ünal. I ha passat el que era d’esperar. L’equip s’ha descompensat i Ünal, fent de pivot, ha deixat una pilota franca a Míchel que, lliure de marca, l’ha ajustat al pal des de fora de l’àrea (67′).

On era el pivot defensiu? Era Douglas en aquell moment, que acabava d’entrar al camp. Eusebio ha fet entrar Doumbia i ha posat Granell al carril i ha semblat que hi havia reacció. Però s’ha seguit sense rematar a porta. Ni tan sols en els corners que s’han forçat.

Poc abans del 90′, Sergi Guardiola ha fallat el 0-2 i després de què Bounou pugés a rematar el que havia de ser l’últim corner, Toni Villa ha tornat a perdonar a porta buida des de 30 metres.

VALLADOLID 1: Masip, Moyano, Olivas, Calero (Joaquin 63′), Nacho; Michel, Alcaraz, Waldo Rubio, Plano (Toni 75′); Ünal (El Hacen 87′) i Guardiola

GIRONA 0: Bounou, Juanpe, Bernardo, Muniesa (Doumbia 77′); Ramalho, García Carnero (Douglas 63′); Pere Pons (Porro 86′), Granell, Borja García; Portu i Stuani

GOL: Michel 67′

ÀRBITRE: Martínez Munuera. Groga a Stuani, Juanpe i Muniesa