Governar en solitari està de moda

Igual que Carles Puigdemont a Girona, els possibles alcaldes de Convergència i Unió a Salt, Olot i Roses no descarten governar en solitari i arribar a acords puntuals en funció dels temes. Malgrat tot, hi haurà converses amb les altres forces polítiques amb una única línia vermella: ni a Salt ni a Olot es buscarà cap pacte amb la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya. 

El cap de llista de CiU a Salt, Jaume Torramadé no descarta seguir l’exemple de l’alcaldable convergent de Girona, Carles Puigdemont, i buscar complicitats puntuals amb la resta de grups de l’Ajuntament. Demà es reuniran els comitès locals de Convergència i Unió Democràtica a Salt per analitzar a fons els resultats de les eleccions de diumenge que han permès a Torramadé recuperar l’alcaldia després de quatre anys de govern socialista i decidir si inicia o no converses per governar en coalició.

De tota manera, Torramadé ha deixat molt que “obligació, amb els números a la mà, no en tenim cap” i també que no pactarà amb Plataforma per Catalunya, que ha obtingut 3 regidors, perquè això és el que diuen les directrius del partit.

Tampoc es buscarà aliança estable amb aquest partit a Olot, on Plataforma té 2 regidors. L’alcaldable de CiU, Josep Maria Corominas, però, no nega que hi pugui arribar a algun acord puntual. “Tindrem el respecte que mereixen sempre que s’expressin sense ofendre ningú però tindrem fermesa en les nostres conviccions. En els temes que ens separen, com els d’immigració, no arribarem a acords però en temes com l’urbanisme o els serveis és possible que tinguem una postura comuna”.

Corominas s’ha quedat a un sol regidor de la majoria absoluta i afrontarà la legislatura en solitari. Igual que Carles Páramo a Roses. Páramo, que com Torramadé i Corominas recupera una alcaldia que tenien els socialistes diu que buscarà amb “calma” la possibilitat d’un pacte estable amb alguna de les altres tres forces polítiques però que no és condició indispensable per governar.

Páramo diu que, on demanarà consens màxim, és en tot allò que ajudi a mantenir i a crear llocs de treball, la seva gran prioritat.

ERC i PSC s’autoimposen fer ‘dissabte’ d’idees i de cares

Els grans perjudicats a les eleccions del 22 de maig han estat els integrants del tripartit. En nombre de vots, la patacada més grossa se l’emporta el PSC però Iniciativa ha perdut, en quatre anys, el 30% dels sufragis. Republicans i socialistes són conscients de la necessitat d’encertar-la en un canvi de rumb i de persones per adaptar-se a les noves demandes de la societat.

El PSC ha perdut 20.000 vots i 108 regidors, ERC s’hi ha deixat 12.500 vots i 33 regidors i Iniciativa té 25 regidors i 6.000 vots menys que fa quatre anys. Els eco-socialistes, però, són els que, percentualment, més han pagat el desgast del tripartit: han perdut el 30% dels vots mentre que als socialistes els ha abandonat el 26% de l’electorat i a Esquerra el 22%.

El president d’aquest partit a les comarques de Girona, Josep Carrapiço, diu que han perdut més en municipis grans que en els petits -especialment dur ha estat el cop a Girona, on, de 4 regidors han passat a 0- pel desgast de governar i també per la pèrdua del monopoli del vot independentista: “molts quan vam entrar al partit pensàvem que era la millor eina per aconseguir la independència del país i una societat més justa i hem d’afinar l’eina per continuar endavant”. Carrapiço diu que en el pròxim congrés han de fer canvi “de noms i de rumb. Si canviem cares però fem la mateixa estratègia política no haurem entès res”, ha conclòs.

ERC domina una trentena d’ajuntaments, la majoria petits. Sarrià seria l’excepció i ho podria ser, també, La Bisbal, si es reedita el pacte amb CiU. Tot i la davallada, ERC passa a ser la segona força, en nombre de regidors, per davant d’un PSC que només té majoria absoluta en 25 ajuntaments i majories suficients que li permetran governar amb pactes a Blanes, Palamós, L’Escala o Palafrugell. En aquesta localitat del Baix Empordà, l’aritmètica es complica molt.

El secretari de política municipal dels socialistes, Narcís Casassa també reconeix que s’han de replantejar moltes coses: “hem de tenir un sotrac, no hi ha lloc per les mitges tintes. Al congrés hem de veure com encaixem amb la societat, amb els canvis que s’estan produint. Cal reformular el projecte.”

Aquest panorama dels integrants del tripartit fa que ERC perdi la presidència de la Diputació, que passa a dominar amb majoria absoluta Convergència i Unió, que també domina tots els Consells Comarcals.

Puigdemont, en solitari

L’alcaldable per CiU a Girona, Carles Puigdemont, ha dit que està disposat a governar en solitari (té 10 regidors i la majoria són 13) i utilitzant el diàleg en els temes importants per la ciutat. En una entrevista a la Cadena SER en la que també hi havia convidat l’alcalde de Figueres, Santi Vila (CiU), els alcaldes de les dues principals ciutats de les comarques de Girona s’han compromés a fer front comú per pressionar la Generalitat i al govern de Madrid.

CiU escombra el que quedava del tripartit

La meitat dels regidors de les comarques de Girona són de Convergècia i Unió. La formació nacionalista obté majoria absoluta a Figueres i Banyoles; recupera Olot, Salt i Roses i per primera vegada està en disposició de governar Girona. El PSC perd un centenar de regidors i passa a ser la tercera formació de les comarques de Girona. La CUP creix de manera exponencial i la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya entra a Salt, Palafrugell i Ripoll i creix a Olot.

Convergència i Unió ha obtingut majoria absoluta en 102 dels 221 municipis -Figueres, Banyoles i Ripoll són els més importants- i en 26 ha estat la força més votada. Recupera Olot, Salt, està en disposició de fer-ho a Roses, i per primera vegada guanya Girona, on Carles Puigdemont, amb 10 regidors, serà l’encarregat de formar govern. L’única pedra a la sabata, a Lloret, on perd la majoria absoluta.

CiU creix en 137 regidors i les formacions que integraven el tripartit en perden 178. La pitjor part se l’emporta el PSC, que compta amb 117 edils menys. El PSC recupera Blanes i manté L’Escala i Palamós. ERC, tot i caure molt (-34 regidors), passa a ser la segona força en nombre de regidors.

El president de CiU a les comarques de Girona, Eudald Casadesús, diu que la crisi explica aquests resultats i creu que han sabut explicar bé la delicada situació del país. El primer secretari dels socialistes a Girona, Joaquim Nadal, en canvi, diu que s’ha de posar sordina a aquests resultats històrics de Convergència perquè en èpoques pretèrites, el mapa electoral era “de color groc amb algun punt vermell”.

Les municipals del 22 de maig també han significat l’ascens del PP, que guanya 19 regidors, dobla -i a Figueres ja és la segona força més votada- i, sobretot, de la Coordinadora d’Unitat Popular, la CUP, que passa de 2 a 20 regidors. Plataforma per Catalunya, un partit xenòfob, ha passat d’un únic regidor a Olot, a tenir-ne 7; 3 a Salt i també ha entrat a Palafrugell i Ripoll per primera vegada.

Hi ha municipis on l’aritmètica permet molt de joc. A Palafrugell, Juli Fernández té 6 regidors i necessita una majoria d’11. A Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó ha estat el guanyador amb 7 regidors, però només en té 1 més que Tots per Sant Feliu de Carles Motas i 2 més que el PSC de Per Albó. A Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Cordón ha obtingut 5 regidors per CiU, ERC ha guanyat un regidor (4) i  es desploma UPM mentre l’EST, la formació que agafa el testimoni de LEI obté el seu sostre històric, 3 regidors.

22M 2011: Ripoll, Santa Coloma de Farners, TdM i l’Estartit, Calonge, La Bisbal i Platja d’Aro

Tercera i última entrega. Són municipis de menys de 15.000 habitants.

RIPOLL: 10.991 habitants (2010) / 17 regidors (8.433 votants)

2007: CiU 8 / ERC 6 / PSC 3

Caldrà veure si l’alcaldessa Teresa Jordà (ERC) continua augmentant el nombre de regidors. Ho fa ininterrompudament des del 99. CiU continua presentant Jordi Munell per intentar recuperar l’alcaldia mentre que el PSC segueix confiant en Enric Pérez. IC, el PP i Plataforma per Catalunya intentaran entrar al consistori. La CUP no es presenta aquesta vegada.

SANTA COLOMA DE FARNERS: 11.948 habitants (2010) / 17 regidors (8.119 votants)

2007: CiU 7 / CPC-FIC 3 / ERC 3 / PSC 3 / IC 1

Antoni Solà (CiU) porta 16 anys com a alcalde i aquesta última legislatura ha liderat un equip de govern format amb ERC i els socialistes. És el rival a batre. Per intentar-ho, el PSC presenta per primera vegada Manel Roqueta mentre que a ERC també s’estrena com a número 1 el regidor Joan Martí. Colomencs pel Canvi substitueix Susana Riera per David Boguñà. Eloi Ginestà és el cap de llista de la CUP, Jaume Fontanet del PP i Josep Casellas d’UCL. Entesa no es presenta però sí que hi serà la CUP i UCL és fruit de l’escissió del PP. D’on s’ha de captar l’aigua per abastir Santa Coloma és un dels elements que més debat ha mogut durant la campanya.

Torroella de Montgrí i l’Estartit: 11.522 habitants (2010) / 17 regidors (7.124 votants)

2007: CiU 6 / UPM 6 / ERC 3 / LEI 2

La vida política s’ha animat a Torroella de Montgrí i l’Estartit. Hi ha 7 candidatures (entra SI amb Montserrat Vila i Coordinadora l’Estartit Torroella –COET-amb Gregori Sarquella) i LEI passa a ser l’Estartit Som Tots (EST, Sílvia Comas). UPM i CiU canvien de líder i aposten per l’ex regidor Lluís Coll i Jordi Cordón respectivament. L’únic que no varia és ERC, que segueix apostant per l’alcalde dels últims dos anys, Josep Maria Rufí. Mantenir el desenvolupament del municipi i trobar l’encaix de l’Estartit són els principals eixos.

CALONGE: 10.789 habitants (2010) /17 regidors ( 6.959 votants)

2007: CiU 4 / CCSA 3 / PSC 3 / ERC 2 / SAI 1

Augmenta de 13 a 17 regidors a escollir i desapareix del panorama l’històric alcalde Josep Roselló. Amb una aritmètica molt fragmentada i una moció de censura abans del primer any de mandat (PSC, Ciutadans per Sant Antoni i Sant Antoni Independent van perdre el govern a mans de CiU, ERC i un regidor no adscrit) és bastant cantat que hi haurà d’haver pactes. Jordi Soler (CiU), Antoni Esteve (PSC) i Martí Fonalleras (ERC) repeteixen mentre que David Llensa és la nova imatge de CCSA (relleva Roselló) i David Abellí substitueix Pere Costa al davant de SAI. El PP i UpD podrien entrar al consistori.

LA BISBAL: 10.397 habitants (2010) /17 regidors (6.821 votants)

2007: PSC 5 / ERC 5 / CiU 2 / IC 1

Un altre municipi que incrementa regidors i passa a 17. Oscar Aparicio relleva l’històric Ramón Romaguera al capdavant del PSC per intentar recuperar l’alcaldia que ERC i CiU van obtenir via pacte el 2007. Lluís Sais repeteix com a candidat d’ERC amb la intenció de fer valer la gestió de govern mentre el PSC denuncia que els arques municipals estan a la UCI.  CiU manté a Nuria Anglada com a alcaldable i IC també manté a Pere Teixidor com a aposta mentre que el PP espera que, aquesta vegada sí, Anrés Cano entri al consistori. El POUM és feina pendent.

CASTELL PLATJA D’ARO: 10.445 habitants (2010) / 17 regidors (6.599 votants)

2007: CiU 5 / PSC 5 / ERC 1 / IC 1 / PP 1

També creix de 13 a 17 regidors. Com a Calonge, a Platja d’Aro també hi ha hagut relleu a mig mandat. Joan Giraut (CiU), que segueix al capdavant, va perdre una alcaldia apuntalada amb PP i ERC i va ser, precisament, les divergències d’ERC amb PP, el que va provocar la fractura de govern i l’ascens de Dolors Padilla (PSC) a l’alcaldia. El PP aposta per relleu de candidat (Peter Kosidlo) i el fins ara republicà David Puig, encapçala la llista de SI. L’aritmètica promet joc. ERC aposta per Estel Rodríguez i també concorre UpD. IC segueix apostant per Pedro Torres, que ha estat el govern els últims mesos.

22M 2011: Sant Feliu de Guíxols, Roses, Salt, Palafrugell, Palamós i Banyoles

Seguim la repassada electoral amb ciutats que estan per sota dels 30.000 habitants: Sant Feliu de Guíxols, Roses, Salt, Palafrugell, Palamós i Banyoles.

SANT FELIU DE GUIXOLS: 21.975 habitants (2010) /21 regidors (15.018 votants)

2007: PSC 7 / CiU 5 / TSF 5 / ERC 2 / IC 1 /AMICS 1

Francament, Sant Feliu de Guíxols és un meló per obrir. La moció de censura amb la que Tots per Sant Feliu va dinamitar el pacte de govern que tenia amb PSC, ERC i IC plana sobre la consulta del 22 M. El constructor Pere Luque i el seu AMICS ja no hi són (de fet, va ser tret del govern poc després de fer-lo possible) i entra Solidaritat. Per acabar d’afegir incògnites, CiU recupera l’ex alcalde Joan Alfons Albó, que va abandonar el seu últim govern per la porta del darrera. TSF manté com a 1 al fins ara alcalde Carles Motas (el 2007 no era cap de llista), el PSC segueix apostant per Pere Albó, igual que ERC per Jordi Vilà i IC per Jesús Fernández. El PP també es presenta.

SALT: 30.304 habitants (2010) / 21 regidors (14.656 votants)

2007: PSC 9 / CiU 8 / ERC 2 / IC 1 / PP 1

Iolanda Pineda (PSC) i Jaume Torramadé (CiU) es tornen a disputar l’alcaldia després d’una legislatura marcada per problemes de convivència ciutadana i també entre partits. El cara a cara celebrat a la Cadena SER va evidenciar la tensió que ha presidit, presideix i presidirà la vida política d’aquest municipi del gironès. ERC aposta aquesta vegada per Josep Soler i IC per Francesc Martínez. Com era d’esperar, Plataforma per Catalunya i Movimiento Social Republicano també es presenten a la cita per ‘caçar’ vots de descontentament cap al fet immigrant.

PALAFRUGELL: 22.622 habitants (2010) / 21 regidors (14.256 votants)

2007: PSC 7 / EJP-E 6 / ERC 4 / CiU 2 / PP 1 / AMC 1

El PSC segueix apostant per Juli Fernández, de la mateixa manera que ERC per Sergi Sabrià, l’actual alcalde en virtud d’un pacte amb Entesa i CiU. Sabrià confia seguir augmentant regidors encara que serà difícil repetir el salt de les últimes eleccions (+3). Entesa relleva l’ex alcalde Lluís Medir (aquesta legislatura va governar els dos primers anys) per Nuria Rivas i també fa canvi de número 1, CiU. Albert Gómez és el nou cap visible. L’antiga cap de llista d’AMC, Margarita Mauri va amb el PSC i apareixen Ciutadans i MSP, Moviement Social Republicà per Palafrugell.

PALAMÓS: 18.057 habitants (2010) / 17 regidors (12.725 votants)

2007: PSC 8 / CiU 3 / CdeP 2 / IC 2 / ERC 1 / PP 1

L’alcaldessa Maria Teresa Farrés (PSC) és l’única que repeteix i el 2007 es va quedar a un sol regidor d’aconseguir la majoria absoluta. El seu soci de govern, Ciutadans per Palamós no apareix a les llistes mentre en la resta de formacions s’aposta per canvi de cartell. CiU juga la carta de  l’històric, Kelo Martí (ex president del Palamós CF). La distància amb el PSC és molta. Solidaritat irromp al mapa amb David Sempau i un bon grapat d’independents a la seva llista. ERC aposta per Dani Reixac mentre Entesa-IC confia en l’actual regidor Erik Solés. El PP canvia un altre històric, Joan Fontanet, pel seu fill, Ricard Fontanet.

BANYOLES: 18.780 habitants (2010) / 17 regidors (12.278 votants)

2007: CiU 8 / ERC 6 / PSC 2 / IC 1

Miquel Noguer (CiU) segueix sent l’aposta de CiU per mantenir una alcaldia que aquest mandat ha tingut gràcies al suport del PSC, que també manté a Jordi Bosch com a alcaldable. La novetat és la presència de Junts, una agrupació amb ERC, Reagrupament i Democràcia Catalana, amb Josep Vicens com a cap de llista. Núria Langa torna a ser la candidata d’IC i reapareix en solitari la CUP. El nou pla general serà la feina principal per tots ells els pròxims 4 anys.

ROSES: 20.418 habitants (2010) / 21 regidors (11.136 votants)

2007: CiU 6 / PSC 5 / GIR-FIC 2 / PP 2 / IC 1 / ERC 1

Roses, com Olot, també té 9 opcions polítiques per escollir i augmenta el número de regidors de 17 a 21. Malgrat tot, sembla improbable que algú que no sigui l’alcaldessa Magda Casamitjana (CiU) o l’ex alcalde Carles Páramo (CiU) ocupi la cadira principal. Juntament amb Joan Esteve Danés (IC) són els únics que repeteixen. De fet, la gran incògnita és quin dels dos pesos pesants tindrà prou suports per aconseguir l’alcaldia, tenint en compte que el mapa electoral rosinc s’ha complicat i fragmentat i que PP i IC ja han deixat clar que no pensen repetir una fórmula de govern com la dels últims 4 anys. Plataforma per Catalunya i el Movimiento Social Republicano (MSR) debuten.