Carns madurades, carns valorades

En carnisseries com 'Can Raliu' hi trobes expositors com aquest on t'indiquen quan va ser sacrificada.

Investigadors de l’IRTA estudien com millorar la maduració de carn de vaca Bruna dels Pirineus i vaca de l’Albera

L’objectiu és donar paràmetres concrets als productors perquè ho tinguin més fàcil per comercialitzar-la com a producte de valor afegit

“Tota la carn millora quan madura”, diu l’investigadora del programa de Qualitat de Producte de l’àrea d’Indústries Alimentàries de l’IRTA de Monells, Núria Panella. I controlant la temperatura, la humitat i la durada d’aquest procés de maduració -en alguns casos més enllà dels dos mesos- a dins d’una cambra que permet monitoritzar aquests i altres paràmetres es pot arribar a un producte final de molt més valor gastronòmic que el que ofereix (no menor, alerta!) una carn més tendra i amb prou feines reposada.

I és que, tot i que encara són una minoria, hi comença a haver clients que estan disposats a pagar una mica més per aquest tipus de carns i la busquen a la seva carnisseria de confiança o en restaurants.

carn-vedella-curada6-752x500
La cambra de maduració. Imatge: IRTA

Això constitueix una via de futur per a petits productors o els que treballen amb carns de races minoritàries com la vaca Bruna del Pirineu o la de l’Albera. És amb carns d’aquestes dues races, precisament, que els investigadors de l‘IRTA de Monells han posat en marxa un projecte per buscar el procés o els processos de maduració adients perquè els productors trobin una sortida a aquesta carn en aquest nou mercat.

“El primer que passa quan es posa una carn a la cambra”, explica Panella, “és que es resseca per fora però els enzims que ja té la van entendrint”. En una primera fase millora la tendresa i la sensació de boca però si la deixem madurar més incorpora aromes que la diferencien clarament de la carn fresca inicial.

Al final de l’estudi volen “poder dir al productor que, a partir d’una carn concreta i aplicant uns paràmetres determinats, si la madurem durant un mes tindrem un resultat però que si la deixem madurar més temps n’obtindrem un altre. O quant ha de madurar perquè li valgui a aquell cuiner per fer aquell plat concret”, argumenta.

El projecte va començar el mes de gener i, en aquests moments, els investigadors estan acabant d’analitzar les primeres mostres que han posat a dins d’aquesta cambra –cedida per una empresa italiana puntera del sector– i d’aquí a quinze dies ja treballaran amb la primera remesa de carn de la raça de l’Albera per començar a buscar aquests diferents models de maduració.

 

Datar la mort a partir dels bacteris

Jesús García Gil i Joe Adserias, els investigadors de la UdG que han trobat aquest nou mètode. Foto: UdG

Un estudi de la UdG descobreix un nou mètode de datació postmortem aplicable en medicina forense

El temps que fa que un cos no té vida es determina a partir de l’estat dels bacteris que hi ha al seu cos, principalment a la boca

Els bacteris ens causen malalties, sí, però també serveixen per al tractament d’infeccions, per fer iogurts, digereixen aliments i ara, gràcies a una investigació de la Universitat de Girona, també sabem que poden fixar la data de la mort d’una persona. És un avenç important per a la medicina forense, que suma, d’aquesta manera, una eina “més fiable”, segons l’odontòloga i antropòloga forense Joe Adserias -que ha liderat la investigació amb el catedràtic d’ecologia microbiana Jesús García Gil- perquè està menys subjecte a condicionants ambientals.

Jesús García Gil i Joe Adserias, els investigadors de la UdG que han trobat aquest nou mètode. Foto: UdG
Jesús García Gil i Joe Adserias, els investigadors de la UdG que han trobat aquest nou mètode. Foto: UdG

Dit planer, quan morim, el nostre cos es degrada a més o menys velocitat en funció de les condicions del mort (jove o vell, si té ferides, si té malalties, tipus de mort, si és gras o prim) ambientals (fred, calor, humitat, aigua…) i quan els cossos estan en estat avançat de descomposició o momificació, un bon marcador és la presència d’insectes.

En funció de l’estat d’aquests insectes (des de l’ou fins a l’estat adult) es pot determinar quant temps fa que el cos és mort però, malgrat tot, aquest cicle de l’insecte també es pot veure afectat per condicionants externs. I això si no hi han intervingut animals carronyers!

El nou enfoc dels investigadors de la UdG és atacar la feina de la datació postmortem a partir dels bacteris de la boca o de l’estòmac, “que ja són presents en el nostre cos” en el moment del traspàs “i que no estan tan afectats per condicionants externs”. “És aquí on hi ha l’avenç”, segons Adserias.

En funció dels bacteris que estiguin actuant en aquell moment i del seu estat, es pot establir quant temps fa que aquell cos no té vida.

Les conclusions de l’estudi ja s’han publicat a la revista Molecular Oral Microbiology i el setembre s’exposaran al Congrés de la Organització Internacional d’Odontoestomatologia (IOFOS) que es farà el setembre a Bèlgica.

El tractor, el turista i el seu impacte a la capa d’Ozó | Vilademuls vs Lloret

Què és més nociu per la capa d’ozó, un tractor o un turista? I, sigui quina sigui la resposta, com es pot reduir l’impacte de tots dos? La Universitat de Girona, la Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia) i la Eastern Finland (Finlàndia) tenen sobre el terreny des d’aquest dilluns a 24 estudiants de Master i Doctorat perseguint un objectiu molt ambiciós: traçar les línies mestres que ens han de portar cap a un model econòmic (i de vida) menys nociu per la capa d’ozó. I quan dic sobre el terreny, no ho dic en sentit figurat perquè durant 10 dies els trobareu a Vilademuls (Pla de l’Estany) i a Lloret de Mar (Selva) confrontant el seu coneixement acadèmic amb la realitat de dos municipis que representen perfectament l’essència del nostre territori, aquesta combinació de petits pobles rurals amb un fort component agrari i ramader amb altres que viuen de l’explotació turística dels seus recursos.

Les àrees rurals del futur. Vilademuls.
Les àrees rurals del futur. Vilademuls.

Sergi Nuss, del Departament de Geografia de la UdG, és un dels responsables del projecte, que es diu ‘TowardsLowCarbon’. Diu que el que persegueixen és definir, entre tots, “quin són els reptes (en matèria d’emissions de CO2) que tenen tan les àrees rurals com les urbanes i quina relació tenen unes i altres”.

Nuss recorda que, tot i que “les emissions al món rural són menors i són zones que capten emissions de les àrees urbanes”, el camp “també pot contribuir a reduir el nostre ús de combustible fòssil perquè fem servir tractors per conrear camps o camions per transportar cereals”.

En el cas dels municipis turístics, el transport (avió, cotxe, bus) és el principal focus i també l’ús d’instal·lacions més eficients.

En una fase inicial d’aquest treball de camp, aquests investigadors -alumnes de Màster i Doctorat catalans, finlandesos i polonesos- seran portats “de la Garrotxa fins a la costa, fins a l’Escala, on veuran diferents experiències exemplars” (això ho fan avui) perquè agafin una idea global del territori a analitzar.

Algunes parades de la ruta

  • Carta de turisme sostenible | PN Zona Volcànica de la Garrotxa
  • Observatori del Paisatge
  • Espai Zero
  • IAEDEN | Granges, aigua i sistemes locals d’energia
  • Hotel Empúries | Certificació

Després, es repartiran en dos grups de dotze i uns aniran a Vilademuls i els altres a Lloret de Mar.

Les àrees turístiques del futur. Lloret.
Les àrees turístiques del futur. Lloret.

“Els aportem dades perquè analitzin al despatx els casos concrets” però això s’haurà de confrontar després amb “enquestes a la gent, a pagesos, a turistes, a personatges clau als dos municipis” i, amb aquest volum d’informació hauran de ser capaços “d’obtenir una visió prou àmplia per determinar què passa a cada lloc i quins són els reptes que té cada municipi”.

A Vilademuls, entraran en contacte amb el paisatge del terraprim, visitaran explotacions de producció ecològica o la planta de biogàs de Sant Mer, entre d’altres. A Lloret, visitaran els jardins de Santa Clotilde o el projecte de l’Hotel Samba de reaprofitament d’aigua.

No s’acabarà aquí la interacció. Hi haurà, també, una sessió pràctica, un taller, a cada municipi enfocat “al cas concret” per afinar encara més unes conclusions que s’exposaran el dia 18. A Vilademuls serà el dissabte dia 13 i a Lloret de Mar el dilluns dia 15.

La sessió de Vilademuls l’obrirà Marc Castellnou, dels GRAF dels bombers, que explicarà com han de ser els boscos del futur per ser més resistents als focs i en Lluís Vila explicarà els passos a seguir per passar d’un model de producció convencional a un d’ecològic. També s’hi parlarà de tipus de conreus i tipus de sòls o el fenomen del turisme rural com a complement de l’activitat agrària.

A Lloret de Mar, Rosa Maria Fraguell, de la UdG, parlarà sobre certificacions de sostenibilitat en àrees turístiques. Jaume Albertí, de la Universitat Pompeu Fabra, explicarà quin és l’impacte del turisme arreu del món des del punt de vista de les emissions i com es pot mitigar. També s’hi donaran dades sobre com afecta el turisme a un recurs tan fonamental com l’aigua o com compaginar desenvolupament turístic, paisatge i producte local.

Després d’aquesta part més ‘docent’, acadèmica, els estudiants que han estat trepitjant el terreny exposaran el seu anàlisi i les conclusions a les que han arribat i les debatran amb els assistents.

L’objectiu, diu Nuss, és obtenir “propostes estratègiques que ens permetin avançar cap al futur” perquè, si la UE ha fixat uns objectius de reducció d’emissions per al 2050 tan ambiciosos (entre un 80 i un 95% inferiors als de 1990), “en algun moment hem de començar a estudiar com ho farem“. “I ho hem d’afrontar entre tots”, diu Nuss, perquè la transició implicarà canvis tecnològics, urbanístics, agrícoles, de construcció, de mobilitat… En definitiva, canviarà la nostra manera de fer i viure.

L’Institut Català del Suro augmenta la seva facturació

L'IC del Suro ha estat reconegut com a centre Tecnio. IC Suro

L’IC del Suro va facturar un 20% més el 2016

El seu president diu que aquest creixement és extrapolable a tot el sector surer

L’Institut Català del Suro (Palafrugell) va facturar un 20% més el 2016 que l’any anterior. El seu director, Albert Hereu, diu que les dades són extrapolables al conjunt del sector perquè aquest consorci público-privat és un proveïdor de serveis de la pràcticament totes les empreses que hi ha a la demarcació, que són una trentena.

L'IC del Suro ha estat reconegut com a centre Tecnio. IC Suro
L’IC del Suro ha estat reconegut com a centre Tecnio. IC Suro

És a dir, si l’Institut factura més serveis als clients és que els clients demanen més serveis perquè els negocis també els van bé. L’augment té més d’una explicació però sobretot, diu Hereu, perquè cada cop es ven més vi i, sobretot, “més vi de qualitat”, on el tap de suro és indiscutible.

A part de promocionar el sector, l’Institut Català del Suro fa el control de qualitat del tap de suro i altres tipus d’analítiques i s’ha convertit en alguna cosa així com la divisió de recerca i innovació de la majoria d’empreses, que són petites i mitjanes i no disposen de la capacitat suficient per tenir els seus propis equips.

Ara mateix, el 90% de la indústria surera catalana es concentra a les comarques de Girona. Són una trentena d’empreses que donen feina a més de 500 treballadors, que augmenten un 30% a l’estiu quan es fa la pela del suro.

Segons Hereu, la crisi es va emportar per davant moltes empreses petites però les que han quedat s’han fet més grans i han absorbit una part important dels professionals que es van quedar sense feina.

Vaques de laboratori

Vaques observant periodistes i polítics amb cara de mandra. R.M.

L’IRTA posa en marxa la granja experimental de Monells, on es controla la producció de llet des del camp de conreu fins al got

La consellera Serret anuncia que, a mitjans de maig, les granges afectades per grip aviària recuperaran la normalitat

Quan acabeu de llegir aquest post pensareu el mateix que jo: riu-te’n dels futbolistes! I és que aquest matí he trepitjat l’esperadíssima granja experimental de l’IRTA de Monells (el nom comercial és EVAM, Estació de Vacum de Monells), un projecte reclamat des de fa molts anys des del SEMEGA (organisme de la Diputació que fa control lleter des dels anys 70), que camina oficialment des del 2014 i que avui, després de tres anys d’obres i una inversió de gairebé 2’5 milions d’euros, ha entrat en funcionament.

Vaques observant periodistes i polítics amb cara de mandra. R.M.
Vaques observant periodistes i polítics amb cara de mandra. R.M.

És una instal·lació puntera, ens han dit, que serà un referent no només aquí a Catalunya sinó també en tot l’arc mediterrani. A sota d’aquests coberts s’hi estudia tot allò que fa referència a la llet; des de l’adob que es fa servir per fer créixer la llavor que donarà lloc al farratge que menjaran les vaques fins que la llet acaba al got o en forma de recuit.

La seva aparença és de granja convencional però està carregada de tecnologia per experimentar com afecta a la vaca, a la seva salut, a la seva producció, a la seva fertilitat i a la qualitat de la llet que produeix qualsevol canvi en el seu maneig o en la seva alimentació. L’investigador de l’IRTA, Àlex Bach –que ens ha fet de cicerone– diu que, fins i tot, podran determinar com serà la llet de les filles d’aquestes vaques a partir de l’alimentació de la mare.

Perquè us en feu una idea de fins a quin punt hi ha control us explicaré només un detall. Les 60 vaques que hi ha actualment porten un podòmetre que serveix per mesurar la seva activitat al llarg del dia. Bach explica que, de mitjana, descansen unes 14 hores al dia i quan el podòmetre detecta que s’han mogut més del compte (han descansat menys) indica que estan a punt per ser inseminades. Ja us vaig explicar un dia que el sexe de les vaques és força monòton i si no ho recordeu, cliqueu aquí.

En una altra planta adjacent a la granja també s’analitza la llet. Es mesura quanta llet produeix cada vaca, quanta proteïna té aquesta llet, quants greixos i si aquests paràmetres varien en funció de quin menjar se’ls dona o de quina forma; si és més granulat o menys. Això ens permet saber, detalla Bach, si aquesta llet és més apta per a lactants, per fer iogurts, per recuits o formatges.

I, de la mateixa manera que amb la inseminació controlen en un 90% si el vedell serà mascle o femella, també poden saber, per l’alimentació de la mare, si la vedella serà molt productora de llet o poc productora. Espanta.

El carril central permet l'entrada de maquinària i als laterals hi ha un altre carril i els estables. Imatge presa des de la rampa que hi ha per abandonar la sala de munyir. R.M.
El carril central permet l’entrada de maquinària i als laterals hi ha un altre carril i els estables. Imatge presa des de la rampa que hi ha per abandonar la sala de munyir. R.M.

Però no només es monitoritza la vaca. A fora tenen 70 hectàrees de conreus de secà. S’hi fan proves de cultius i d’emmagatzematge d’aquest aliment. També es recullen els residus. Una mena de regle metàl·lic recorre els passadissos per on passegen les vaques i retira els excrements diversos cops al dia. Una part es destinen a adobs (la part líquida) i l’altra a fer de substrat on posar-hi el jaç en el que s’estiren les vaques.

També hi ha dissenyat un circuit que porta les vaques des de l’estable (parlar d’estable aquí és una mica vintage però m’enteneu a la primera) fins a la sala de munyir… que també té un camí de tornada inequívoc cap a l’estable altre cop.

I així viuen les 60 vaques de l’IRTA de Monells. D’aquí a dos anys volen doblar la cabana i ocupar el 100% de la instal·lació.

I tot això com acaba després al nostre got de llet? Us preguntareu. D’una banda, explica Bach, les investigacions donen lloc a “treballs que es publiquen en anglès” a revistes que llegeixen els especialistes però, de l’altra, s’organitzaran trobades amb els ramaders per transmetre els coneixements consolidats. És una de les raons de ser de l’IRTA. Investigació, coneixement, aplicat a la producció.

munyidora
Sala de munyir. R.M.

La granja, com us deia, ha costat 2’4 milions d’euros que han pagat la Diputació de Girona, l’IRTA, la Unió Europea i el Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Grip aviària

La granja l’ha inaugurat la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, que també ha aprofitat per anunciar que el 2 d’abril s’aixequen les restriccions a les granges afectades pel brot de grip aviària i que a mitjans de maig totes podran recuperar la normalitat, incloses les 9 de Girona i una de Parets del Vallès que van haver de sacrificar ànecs.

També ha informat que aquestes que van sacrificar animals es repartiran una indemnització que pot arribar a ser de 300.000 € i que per a aquestes i totes les altres (que eren més d’un centenar) hi haurà accés a crèdits tous amb l’aval de l’Institut Català de Finances.

El sindicat Unió de Pagesos segueix considerant que les granges que han tingut bestiar immobilitzat, també haurien de tenir dret a indemnitzacions però donen per benvinguda aquesta línia d’ajudes.

Girona Bike Planner; planifica la ruta abans de sortir de casa

Captura de pantalla de l'apliació Girona Bike Planner

Una aplicació de la UdG et dissenya la ruta més segura i saludable en bicicleta

Casa dades sobre carrers, volum de trànsit, horaris i estacions de Girocleta, entre d’altres. Modelable a partir de la col·laboració ciutadana

La Universitat de Girona ha posat en marxa una eina -gratuïta- per planificar rutes en bicicleta per la ciutat de Girona. El cercador no té per objectiu buscar-vos la via més ràpida sinó la més segura i la que implica conviure menys amb el cotxe per reduir la contaminació que respira el ciclista.

Captura de pantalla de l'apliació Girona Bike Planner
Captura de pantalla de l’apliació Girona Bike Planner

Així, gestiona paràmetres com les característiques del carrer, el trànsit que suporta en les diferents franges horàries i dies de la setmana, les característiques del carril bici (allà on n’hi hagi) i també posiciona al mapa les diferents estacions de Girocleta.

Els resultats es poden descarregar i es pot comparar, per exemple, si una ruta que no ens convé a primera hora del matí pot ser vàlida per la tarda o el vespre o viceversa.

Al darrera de l’aplicatiu hi ha el SIGTE, el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledecció de la UdG, el resultat final és un planificador de rutes en bicicleta (Girona Bike Planner) però l’objectiu és ensenyar com, a partir de dades que ja hi ha disponibles, ens podem fer més fàcil la vida i tenir ciutats més sostenibles.

Rosa Olivella, del SIGTE, diu que les dades que utilitza el Girona Bike Planner s’han extret del sistema de dades obertes de l’Ajuntament de Girona i d’una apliació anomenada Open Street Map. A més, els usuaris poden enriquir el giny, de moment, aportant informació sobre botigues de venda, lloguer o reparació de bicicletes.

Ara mateix és un aplicatiu per web i no hi ha calendari per la sortida en versió app. El projecte -que ha durat 3 anys- s’emmarca en un de més global, GeoSmartCity, i hi han participat 15 socis de 9 països europeus diferents.

A part d’aquest planificador de rutes en bicicleta, també ha donat com a resultat altres apliacions per gestionar de manera més eficient serveis de línies de gas, electricitat, o telefonia, entre d’altres.

Autobombo

Les voltes que pot arribar a fer un post…

  • Versió ‘local’cat-bloc
  • Versió ‘internacional’modpow-eng
  • En Xinès!modpow-xi

Més arròs amb menys aigua

Cultivar arròs amb menys aigua i utilitzant entre un 30 i un 50% menys de llavors en la sembra ja és possible sense que la producció se’n ressenti. L’IRTA de Mas Badia ja fa tres anys que experimenta mètodes d’estalvi en camps de particulars amb resultats molt bons. També s’està estalviant un 20% d’aigua en la producció de poma amb un sistema de reg intel·ligent.

sembraensec-petita
Imatge: IRTA

La manera tradicional de cultivar l’arròs comporta inundar els camps abans de sembrar i mantenir un nivell important d’aigua durant tot el cicle de creixement.

Des de fa 3 anys, però, l’IRTA de Mas Badia i determinats productors d’arròs del Delta de l’Ebre i de Pals experimenten amb la sembra en sec de l’arròs i la inundació intermitent del camp.

La sembra en sec es fa a la primavera, quan el camp encara és humit i permet ajornar l’aportació d’aigua fins a un mes. I si plou -diu Albert Grassot, productor d’arròs ecològic- “una mica més”.

Quan l’arròs ja té la talla suficient s’inunden els camps i es deixa que la terra vagi absorbint l’aigua i només es torna a omplir quan és necessari. “Fins i tot”, apunta Grassot, “es pot esperar sis o set dies” entre inundació i inundació.

Tot plegat, permet estalviar entre 4 i 6 setmanes d’aigua, segons els càlculs de l’IRTA, i retardar l’anegament també neutralitza l’efecte del cargol poma perquè quan el cargol pot fer acte de presència la planta ja és prou valenta per aguantar. Però no és l’únic benefici. També implica sembrar menys perquè, en sec, no hi ha mermes per l’efecte dels cargols, els cucs, els ocells o el vent, entre d’altres.

Segons l’IRTA, l’estalvi en llavors, és del 30% però Grassot l’eleva, en el seu cas, fins al 50%: “de 250 kg de llavor per hectàrea hem passat a 115 o 120”.

També té alguna contrapartida, adverteix. Cal compensar el dèficit de nutrients que implica no anegar permanentment el camp amb un bon abonament previ perquè la planta pugui agafar bé. També cal trobar la manera, diu aquest productor, d’eliminar l’excés d’herbes però s’està en camí.

“Vam començar amb algun camp a prova, aquest any ja hem cultivat el 70% dels camps amb aquest sistema i l’any vinent ja serà el 100%”, avança. I la producció? “No només no ha anat a la baixa sinó que ha augmentat una mica”.

Gota a gota

També s’està començant a experimentar amb el rec gota a gota però aquí, diu Grassot, el camp per córrer encara és gran. “Cal invertir en tubs de rec, cal veure com es posen perquè la maquinària no els faci malbé i cal regar constantment… però també té un avantatge i és que, al tub hi pot passar aigua però també hi pots barrejar l’adob”. És un sistema que, en la seva opinió, pot anar bé per implantar l’arròs en territoris on ara és impensable però que aquí només tindrà futur quan l’estalvi en aigua compensi l’inversió extra que s’ha de fer.

Pomeres

L’IRTA també fomenta l’estalvi en el conreu de poma mitjançant el ‘Giroreg’. Aquí la rebaixa d’ús d’aigua és d’un 20% i s’aconsegueix gràcies a les previsions que s’envien als productors perquè utilitzin l’aigua que, estrictament, és necessària.

Paret_pomes_web
Una paret de pomes. Foto: IRTA

La dosi exacta s’aconsegueix a partir de les mostres que es recullen, de manera sistemàtica, en 42 camps concrets. Són tot un seguit de paràmetres -per exemple, la quantitat d’aigua que hi ha al sòl- que s’envien via GPS a un programa informàtic que hi aplica el sedàs de la previsió meteorològica abans de fer els càlculs corresponents.

A l’estiu, també s’utilitzen les xarxes antipedra per limitar l’impacte de la radiació solar. Es calcula que el 50% de la superfície de la IGP Poma de Girona està coberta amb xarxes antipedra.