MoSCHA – Control de malalts crònics via Smartphone

Fot: eXIT (UdG)
Fot: eXIT (UdG)

Reduir les visites a l’hospital de malalts crònics mitjançant la combinació de sensors i telèfons intel·ligents. És l’objectiu d’un projecte d’investigació d’abast mundial (MoSCHA) per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones i els seus familiars en el que participa la Universitat de Girona (UdG). El Departament de Control i Sistemes Intel·ligents (eXIT) de la UdG treballarà en el tractament i la gestió de les dades en temps real per ajudar els metges en la presa de decisions.

El MoSCHA -així es diu el projecte- és un gran repte tecnològic. Es tracta de millorar la qualitat de vida controlant a distància a gent que pateix malalties que els obliguen a anar sovint a l’hospital a fer controls com és el cas dels afectats de diabetes, epilèpsiasobrepès o els nadons prematurs. L’objectiu final és que, sense necessitat de què el malalt es mogui d’on és i en qualsevol moment, els metges puguin tenir accés a grans quantitats de dades rellevants sobre les seves dolències (respiració, el pols, la coloració de la pell o la temperatura, etc) i que la tinguin, simplement, donant un cop d’ull a una aplicació del mòbil, l’ordinador o una carpeta compartida en un cloud.

També es pot establir que quan algun dels paràmetres de control tingui alguna anomalia es generi una alarma automàtica que avisi al metge. La investigadora del Departament de Control i Sistemes Intel·ligents de la UdG, Beatriz López, diu que això obliga a desenvolupar nous sensors i una infrastructura tecnològica adequada per gestionar la gran quantitat de dades que es generen al cap del dia. A la UdG s’encarregaran de la gestió i el tractament de les dades d’una part del projecte centrada en els nadons prematurs i ho faran colze a colze amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona. López diu, però, que hi haurà intercanvi d’informació amb altres partners d’altres parts del projecte.

Els sensors s’hauran d’adaptar a cada malalt -no és el mateix una persona de 80 quilos que un nadó- i també pot variar la manera de transmetre les dades en funció de les necessitats. López ha explicat que hi ha un cas d’intercanvi de dades entre pacient i metge, a Madrid, però que es fa manualment. L’objectiu final del projecte MoSCHA és un altre; tenir una gran quantitat de dades constantment i sense aquest ‘cost’ humà.

El projecte ha arrencat aquest mes d’octubre i ha de donar resultats el 2015. A part de la Universitat de Girona, el també hi ha socis holandesos, finlandesos, luxemburguesos i coreans.

Investigadors de la UdG busquen la manera de tenir edificis més eficients energèticament

El Departament de Control i Sistemes Intel·ligents de la UdG (eXIT) participa en un projecte per millorar l’eficiència energètica dels edificis del futur (Enerficiency). Tot i que els materials i els dissenys cada vegada són més ajustats en termes de consum, el comportament humà, a vegades genera efectes no desitjats. L’objectiu és estudiar aquests comportaments, fer-ne patrons i que aquesta informació sigui útil, tant pels gestors dels edificis com pels arquitectes.

El doctorJoaquim Meléndez, responsable d’aquest projecte del Departament de Control i Sistemes Intel·ligents de la UdG diu que, tot i que la regulació oficial ja diu que els edificis han de ser cada cop més eficients, l’ús que es fa d’aquests edificis -sobretot els oficials- no sempre acaba essent el que ha concebut qui l’ha dissenyat. 

Per exemple, hi ha qui pot no voler l’aire condicionat tot i que estava previst que funcionés a una hora determinada, qui obre una finestra que, per termes d’eficiència, hauria d’estar tancada o qui abaixa una persiana perquè aquell sol que havia d’entrar per la finestra per escalfar l’espai, molesta. L’objectiu és estudiar com s’acaba utilitzant l’edifici tenint en compte el nombre de persones que hi ha en cada moment, en quines franges horaries i després comparar-ho amb la temperatura exterior i la planificació interior. Això ha d’acabar desembocant en uns patrons de comportament que, segons Meléndez, poden ajudar, tan als que gestionen els edificis com els que els dissenyen.

Ara mateix, els programes de simulació de les enginyeries no tenen en compte l’ús real que es fa de les instal·laicons, només el teòric. Meléndez diu que això s’ha d’acabar traduint en un software que permeti controlar en tot moment la gestió, partint de la base de què els edificis del futur estaran molt sensoritzats.

De moment, el que faran és estudiar l’edifici que ja ocupen, al campus de la UdG, mitjançant una xarxa de sensors inalámbrics que captaran dades de passadissos, accessos, zones específices i les temperatures exteriors les subministrarà l’estació meteorològica del grup de recerca amb enginyeria mediambiental.