5 anys augmentant l’extracció de fusta

El volum de fusta extreta dels boscos catalans durant el 2015 -l’últim any tancat- va ser el més alt dels últims 20 anys i gairebé el 40% d’aquesta fusta va sortir de boscos gironins. Des del Consorci Forestal expliquen que hi té a veure l’augment del preu de la fusta, un repunt de demanda però adverteixen que els números de 2016 no seran tan bons.

forestal.cat

Segons l’observatori forestal de Catalunya, el 2015, dels boscos catalans es van treure 836.000 metres cúbics de fusta, un 19% més que l’any anterior i més que en cap altre dels últims 20 anys.

No només això sinó que el volum de fusta extret porta cinc anys seguits augmentant. Vol dir això que, definitivament hem entès que treure rendiment del bosc és beneficiós, per exemple, per evitar incendis? Em sembla que no.

El responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Tusell, diu que l’augment s’explica per tres motius; el preu de la fusta va augmentar 3 euros per tona els últims anys, hi havia molta demanda per fer embalatges i l’anunci de l’obertura d’una planta de producció d’electricitat amb biomassa a Marsella va mobilitzar el sector.

Però aquest any el preu ha caigut 3 euros, s’ha frenat la producció de palets i el mercat de calderes de biomassa no acaba d’arrencar. Això, diu Tusell, farà que els números de 2016 no siguin igual de bons.

El 37% de tota la fusta que es va extreure dels boscos a Catalunya era de les comarques de Girona i el 37% de tota la que es va extreure a Girona es va concentrar a la Selva, seguit a molta distància del Ripollès, el Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Gironès, que van registrar uns volums molt similars.

Més sobre fusta… aquí.

L’exportació de fusta de Girona es multiplica per dos en cinc anys

L’exportació de fusta i derivats s’ha multiplicat per dos a les comarques de Girona els últims 5 anys. Bàsicament és biomassa, estella i fusta de paper i el destí és, sobretot, Itàlia i, cada cop més, França.

Segons dades del departament de Duanes, el 2010 es van exportar 109.251 tones de fusta i derivats i això va generar un volum de negoci de gairebé 12 milions d’Euros. L’any passat es va tancar amb 213.451 tones i més de 22 milions d’Euros. Els números d’aquest any es mantenen alts.

Font: Duanes.

Durant els últims cinc anys, el creixement del pes del mercat exterior ha estat constant, bàsicament, per l’augment de vendes al sud de França, que se suma a la tradicional demanda d’Itàlia.

El responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, Josep Maria Tusell, diu que Itàlia és comprador d’estella i que a França, el que tira més és la pasta de paper però que augmenta la demanda de fusta per combustible.

I aquestes vendes de fusta per generar electricitat a França es podrien disparar perquè el gegant energètic E-On acaba de comprar una antiga central de carbó a la zona de Marsella per passar-la a biomassa. Això podria augmentar l’exportació en unes 60.000 tones, diu Tusell.

El Montgrí rendeix

Exemple de partenariat público-privat que la Generalitat vol per mantenir la llarga nòmina de parcs naturals. Des de fa una setmana, una empresa de l’Escala explota comercialment la fusta del Massís del Montgrí. És la primera vegada que l’Ajuntament deixa aquesta feina en mans de privats. Es tracta d’un espai de 500 hectàrees que Lignia Forestal gestionarà durant 8 anys a canvi d’uns 40.000 €. Una part del retorn serà en espècies perquè l’empresa haurà de subministrar el combustible que gasta la nova caldera de biomassa que escalfa el col·legi públic Guillem de Montgrí. A part de la fusta, el concistori també va treure a concessió les pastures i la caça. Per tot plegat ingressarà uns 14.000 euros anuals.

L’alcalde i la regidora mirant com la màquina carrega pins tallats. Foto: Aj de TdM

Lignia Forestal va obtenir la concessió el passat mes de novembre però no ha començat a treballar fins ara. Tot i que gestiona un espai de 500 hectàrees, no pot passar de les 150 hectàrees cada dos anys. De moment, ha començat a tallar a prop de la pista forestal que condueix a Cala Montgó, a prop de la Torre Ponsa.

Fa uns mesos, el consistori també va treure a concessió més de 400 hectàrees de pastures i una àrea de caça de més de 3.000 hectàrees.

L’objectiu de l’Ajuntament és tenir un bosc més net i més protegit dels incendis sense dependre exclusivament dels recursos públics, que són molt limitats. La regidora de Medi Ambient, Sílvia Comas, diu que “el que abans costava diners a l’Ajuntament, ara li genera un petit ingrés”.

La zona d’actuació, majoritàriament, és un espai que l’Icona va reforestar amb pi entre els anys 60 i 90 i que, segons el consistori, no s’ha acabat gestionant com tocava. La major part del Montgrí és públic; de l’Ajuntament (Muntanya Gran) o la Generalitat (Dunes).