La renda agrària torna a caure

La renda agrària catalana (no hi ha dades territorialitzades) va caure un 2’43% el 2015 segons un estudi fet per la Generalitat. La caiguda del preu del porc i la llet han arrossegat el balanç final als números vermells tot i el descens important del preu de l’energia, els carburants i els fertilitzants però no és l’únic motiu. El sector diu que es perden moltes ajudes d’Europa per culpa de la Generalitat. És el segon any consecutiu de caiguda després del repunt que hi va haver el 2013.

Camp de girasol entre Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Google Maps

Segons el Departament d’Agricultura, el 2015, la renda agrària catalana (que té en compte la producció, els costos i els preus) es va situar als 1.711 milions d’euros el 2015, un 2’43% menys que l’any anterior i un 6% menys que el 2013, any en el que va repuntar.

La producció agrícola va pujar (3’6%), la ramadera va caure (3’21%) i els preus de sectors estratègics com el porc -un terç de tota la producció- i la llet també van caure.

Això va neutralitzar l’estalvi que hi va haver en energia i fertilitzants i la puja de preus d’alguns productes com ous, xai, patates i l’oli d’oliva, entre d’altres.

Però no és l’únic problema, diu Xavier Frigola, coordinador d’Unió de Pagesos (UP) a les comarques de Girona. Des que han desaparegut els ajuts directes d’europa i la nova línia d’ajuts va cofinançada, s’estan perdent moltes ajudes perquè la Generalitat no hi posa la seva part.

Això, diu Frigola, els obliga a ajustar-se encara més el cinturó perquè surtin els números i a limitar al mínim la modernització de les explotacions.

El coordinador territorial d’UP diu que també els passa factura que les llotges especulen amb els preus d’alguns productes i que l’accés a la terra s’ha encarit molt els últims temps.

En general –adverteix- a la ramaderia extensiva ho estan passant més malament que a la intensiva.

 

S’ha frenat l’abandonament del camp?

Una flor fa estiu? A Unió de Pagesos volen pensar que sí. El sindicat creu que s’ha aconseguit frenar l’abandonament del camp i, certament, hi ha algunes dades -molt modestes- que indiquen que hi ha hagut un canvi de tendència. Per primera vegada en molt de temps el nombre d’afiliats a la Seguretat Social pràcticament no s’ha mogut i, en canvi, ha augmentat la incorporació de joves.

Imatge: Unió de Pagesos

Posem-hi números. Si casem els de la Seguretat Social (nombre d’afiliats al règim agrari) i els de la Generalitat (ajudes a joves pagesos que comencen activitat) ens surt que entre 2007 i 2013, per cada jove que va decidir liar-se la manta al cap, hi va haver 90 pagesos i ramaders que van baixar del tren.

El nombre d’afiliats perduts en aquest períde van ser 2.724 (de 5.875 es va passar a 3.151) i, en canvi, només es van concedir 213 ajuts a joves pagesos per fer el primer pas. Això ens dóna una mitjana d’uns 30 a l’any. Hi va haver pagesos que es van incorporar sense aquestes ajudes? Segurament que sí, però, en línies generals, els números no poden ser gaire diferents.

De 2014 a 2015, en canvi, el nombre de cotitzats no s’ha mogut (n’hi havia 3024 el 2014 i el 2015 eren 3012) i d’aquesta mitjana de 30 joves a l’any que entraven al sistema s’ha passat a 40. És una xifra ponderada. Del 2014 no en tenim dades perquè els ajuts no es van convocar i molts joves van frenar el seu ingrés al sector (la quanitat que es dóna és una bona empenta) i el 2015 se n’han concedit 79 a la demarcació de Girona.

El coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques de Girona, Xavier Frigola, diu que s’ha parat el cop però el sector encara està a la UCI perquè aquest repunt d’incorporacions no ha permès compensar tot el que s’ha perdut pel camí. Hem de tenir en compte, per exemple, que el 2005, hi havia gairebé 7.000 cotitzants, molts dels quals van deixar tractors, arades i animals pel caler del totxo.

Frigola diu que a part de més joves al camp, també calen noves formes, sobretot, de comercialitzar el producte per no dependre d’uns intermediaris i grans distribuïdores, que tenen l’embut d’entrada al mercat ben agafat.

En una entrevista a Ràdio Girona, Frigola ha recordat que ara fa menys d’una setmana van denunciar que al Carrefour de Figueres venia poma de Girona que realment no ho era i, a més, per sota de preu de cost. I abans hi va haver altres denúncies. Demana a la Generalitat que ho persegueixi perquè els pagesos, diu, no poden “fer de policies”.

Es venen més tractors

La venda de tractors nous va pujar un 15% l’any passat a les comarques de Girona i, en els últims quatre anys, l’augment és del 35%. Són dades del registre oficial de maquinària (ROMA) que, malgrat tot, constaten que la majoria de pagesos segueix comprant tractors de segona mà. Tot s’explica per la crisi del sector agrari.

El primer tractor amb direcció assistida que vaig menar (era petit… jo, el delicte ha preescrit) era un John Deere. La sensació encara la recordo, acostumat com estava a la duresa dels Ebro. (Apunt nostàlgic que res té a veure amb el tema) Imatge: Utilben.ro

El 2015 es van inscriure 155 tractors nous. Són 20 més que l’any anterior i 40 més que el 2012. El nombre de tractors de segona mà que van canviar de mans va anar a la baixa però, tot i així, se’n van vendre 358. És a dir; de cada 5 tractors que es venen a les comarques de Girona, un és nou i 4 de segona mà.

Vol dir això que la crisi ha passat, el problema de la llet són ganes de queixar-se o l’accés a la terra s’ha aplanat? Recorrem a l’expert perquè, com us podeu imaginar, res d’això.

El responsable de maquinària del sindicat Unió de Pagesos, Rafel Verdiell, diu que la crisi ho explica tot. “La majoria d’explotacions han perdut rendibilitat”, diu, i el pagès es decanta per un tractor més barat. A més, les ajudes per comprar tractors nous “s’han restringit “exclusivament als joves que s’incorporen al món laboral”.

Això explica aquesta proliferació del tractor vell però, ¿per què augmenta la venda de tractors nous si estem en crisi? L’explicació és que l’abandonament del camp (sobretot de gent que es jubila sense relleu) fa que les explotacions es facin més grans i que alguns pagesos (pel que es veu, cada cop més) “pensin que és millor pagar les quotes d’un tractor nou que gastar-s’ho en mecànic”. També depèn del recorregut diari que s’ha de fer de casa al camp.

A més, segons Verdiell, hi comença a haver tractors que han quedat superats per les novetats mecàniques i tecnològiques. Malgrat tot, encertar la decisió no és menor perquè els preus d’aquestes màquines es mouen entre els 60.000 i els 90.000 €.

La comarca on es van vendre més tractors l’any passat va ser el Gironès, una quarantena, seguit de l’Alt Empordà i el Baix Empordà amb 30 unitats cadascun i, en menor mesura, la Selva, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. La majoria de màquines que es venen són John Deere o New Holland.

 

 

Primera víctima de l’absència de quotes lleteres

La desaparició de les quotes lleteres s’ha cobrat la primera víctima a les comarques de Girona; la primera granja que tanca perquè ja no pot seguir venent la llet per sota de cost. I diu el sindicat JARC que n’aniran caient moltes més perquè el codi de bones pràctiques i els contractes amb les envasadores són paper mullat.

L’explotació que ha tancat és la d’un jove productor de Llagostera que havia recollit el testimoni del pare i de l’avi. Plega perquè fer un litre de llet (les vaques tenen la mala costum de menjar, entre d’altres coses) costa aproximadament uns 30 cèntims i ara mateix el mercat permet comprar llet a aquest preu o una mica per sobre, a 27 cèntims o a 12 si, com els està començant a passar a molts productors i agrupacions de productors, l’empresa que fins ara els recollia la llet ha decidit comprar-ne menys, a un preu inferior o, simplement, deixar de fer-ho.

En aquest últim cas, alguns ramaders recorren a revenedors, que compren a preu rebentat (12 cts, 15 cts…) i que “que acaben introduint aquesta llet al mercat”, diu Jaume Olivé, secretari del SAT Ramaders del Gironès, “per una altra via”. És el peix que es mossega la cua, explica, perquè les distribuïdores saben que, en cas de necessitat, sempre trobaran un subministrador i aquesta llet a preu rebentat impedeix que entri al mercat la que s’hauria de pagar a un preu normal.

Olivé és clar: “les quotes lleteres servien perquè no ens féssim mal entre nosaltres però ara estem en mans de les empreses”. I hi ha poc a fer, diu, perquè “el mercat està en mans de 4 o 5 empreses”.

A la seva SAT, sense anar més lluny, el mes de maig Peñasanta els van dir que deixarien de recollir-los la llet, després els van fer “un contracte per sis mesos” i ara ja només els recullen 40.000 litres (a 31 cts) dels 300.000 que col·locaven quan hi havia quotes.

Ara mateix, diu Olivé, estan intentant trobar un comprador alternatiu però diu el secretari Ramaders del Gironès que és molt difícil. També diu que hi ha ramaders de Torroella de Montgrí que estan en la mateixa situació que ells.

No ho he especificat però estem parlant tota l’estona d’arribar al preu de cost. Guanyar-hi ja és una altra cosa. Segons Unió de Pagesos, per exemple, les explotacions no poden tenir futur si el litre no es paga a un mínim de 36 cèntims.

El president de JARC a les comarques de Girona, Joaquim Sunyer, diu que entre 2012 i 2014 van tancar 17 explotacions a Girona però creu que aquesta cadència, en aquest escenari, s’accelerarà. El sindicat diu que els contractes entre productors i compradors (els que regulen el mercat ara) són paper mullat perquè la indústria els està començant a trencar-los sense conseqüències i reclama a la Generalitat que faci complir, com a mínim, la norma que depèn d’ella, la que prohibeix vendre a pèrdues.

Els ramaders reclamen un preu mínim per la llet

Situació límit pels productors de llet de comarques de Girona. Des del mes d’abril estan venent el litre de llet a preu de cost o per sota ( a 0’30 cts o menys) i si la situació no canvia començaran a tancar granges. Unió de Pagesos diu que la solució és que l’administració garanteixi un preu digne per la llet perquè no esperen veure ni un euro dels 20 milions amb els que l’estat pensa ajudar el sector i molt poca cosa dels 25 milions que vindran d’Europa més endavant.

Josep Massó i Marc Xifra, responsables del sector lleter d’Unió de Pagesos. R.M.

Segons Unió de Pagesos, l’estat abocarà els diners de les ajudes a granges amb moltes vaques, poc productives i dubtós futur de Castella i Lleó, Galícia i Andalusia i, en canvi, deixarà a l’estacada les catalanes, que produeixen un 50% més amb moltes menys vaques i tenen instal·lacions punteres.

Segons els números que han fet públics avui, el rendiment mitjà d’una vaca a l’estat espanyol són 6.500 litres mentre que a Catalunya cada vaca en produeix 9.527. El criteri de repartiment dels fons, en canvi, no discrimina si les vaques són productives o no sinó que es pagarà a tant per vaca; 300 euros per cap a unes 1.700 explotacions considerades molt afectades i 110 euros per cap a 3.900 explotacions que ho són menys. Un criteri que -es temen- també serà el que farà servir l’estat per repartir els 25 milions que han d’arribar d’Europa però, en aquest cas, sí que acabarà tocant alguna cosa perquè Europa exigirà que els fons es reparteixin per tot l’estat.

En qualsevol de les explotacions d’aquestes tres comunitats autònomes que abans citava, els preus del litre estan una mica per sota del que es paga a Catalunya però -diuen els ramaders- ni de bon tros han invertit el que s’ha invertit aquí per preparar-se per al nou escenari sense quotes lleteres. Amb tot, admeten que aquí les coses també s’haurien pogut fer millor.

Unió de Pagesos defensa que el criteri a l’hora de repartir aquests diners hauria de ser el de la producció  encara que la solució definitiva no és l’ajuda sinó dignificar el sector garantint que el preu que els paguen per la llet (la distribució té la paella pel mànec) és superior al que s’ha invertit per produir aquell litre de llet.

Marc Xifra, responsable del sector lleter d’Unió de Pagesos a Comarques de Girona, diu que “per cobrir costos i poder viure” caldria un preu un mínim de 36 cèntims i, “per poder seguir millorant”, hauria d’estar fixat a 40 cèntims. Una altra mesura que ajudaria és que s’apliqui d’una vegada per totes el distintiu que identifica la procedència de la llet.

Josep Massó, membre de l’executiva de la llet del sindicat, diu que ara “es pot trobar on ha estat envasat” però, en cap cas, “on s’ha produït”. Creu que posant nom i cognoms a la llet, “el consumidor seria lliure per decidir si vol consumir una llet feta a prop”, amb el que tot això suposa. A Anglaterra, sense anar més lluny, algnes cadenes estan començant a cobrar un sobrecost de 14 cèntims al consumidor (informant-lo) que va directe al sector ramader per ajudar-lo a subsistir.

Xifra recorda que les 170 granges que queden a Girona donen feina de manera directa o indirecta a unes 8000 persones i que només en crèdits per mantenir-se a flot mouen uns 100 milions d’euros l’any. Però això no pot durar eternament.

Unió de Pagesos també denuncia que hi ha algunes empreses que estan començant a trencar amb total impunitat els contractes que han firmat amb els ramaders; que fixen els litres que els compren per tot un any. El mecanisme per reclamar és tan poc àgil, diuen, que acaba no sent efectiu. En algunes zones de muntanya, adverteixen, “si no fos per les cooperatives”, hi hauria gent que s’hauria de menjar amb patates la llet perquè no els la passarien a recollir.

I és que, tot i que Catalunya només produeix el 60% de la llet que consumeix, el gran volum de les importacions (les cadenes de distribució porten molta llet de França) i el fet que la llet s’ha convertit en un producte reclam permet que s’estigui venent el bric de llet a 50 o 60 cts (comprat a 26 o 27 cts), molt lluny, per exemple, del que en fa pagar una marca com Llet Nostra (88-92 cts) o Ato.

Principi d’acord per arreglar una presumpta estafa en la venda de maquinària agrícola

Unió de Pagesos ha anunciat un preacord amb l’associació nacional de fabricants de maquinària agrícola (Ansemat) per arreglar les màquines que els han estat venent durant 30 anys sense el sistema homologat de frenada. Una pressumpta estafa que el sindicat va denunciar ara fa un mes. Segons aquest acord, els fabricants i els concessionaris assumiran els costos d’adequar els vehicles afectats perquè puguin tornar a circular.

Aquest sistema de frenada per remolcs de més de 3.000 quilos era obligatori des de 1981. Durant més de 30 anys, els pagesos han estat comprant maquinària amb fitxes tècniques que deien que els remolcs complien les normes però un enduriment de la ITV ha posat al descobert que no sempre era així.

Aquests tipus de remolc han de portar una ajuda a la frenada des de 1981. Però no tots ho complien.

Fins ara s’acceptaven sistemes alternatius de frenada però des d’aquest exercici la ITV no accepta res que no sigui homologat i això ha deixat moltes màquines fora de circulació o amb importants restriccions de pes que, a la pràctica, les deixaven per pràcticament inútils. El presumpte frau encara s’estaria produint ja que, segons Unió de Pagesos, han trobat maquinària amb la fitxa tècnica incorrecta en algunes de les fires sectorials que han visitat aquest any.

El coordinador nacional del sindicat argari, Joan Caball, recorda que només és un preacord i que “ara s’ha de mirar quins remolcs dels que van ser comprats constava que tenien aquest sistema, a quines cases afecta, a quins anys” i quin “procediment” se seguirà per subsanar-ho.

“Entenem que no ho poden arreglar en cinc minuts i que s’haurà de començar pels que tenen la revisió de manera més imminent però després han de venir els altres”, diu Caball, que recomana a tots aquells que no tinguin temps d’esperar (perquè només tenen un tractor, per exemple) i decideixin pagar de la seva butxaca la reparació que només instal·lin sistemes oficials homologats i “que guardin les factures” per poder reclamar. Cada aparell homologat pot superar els 1.500 euros.

Unió de Pagesos tampoc vol que s’oblidi que hi ha “un tercer actor” en tot aquest assumpte; l’administració. “On era mentre tot això passava?”, es pregunta Caball. Els pagesos reclamen a l’Estat i la Generalitat que s’hi impliquin garantint que aquest acord arribi a bon port.

Dimecres reunió

Caball ha anunciat que demanaran un pla renove al ministeri d’Agricultura en la reunió que tenen aquest dimecres i que plantejaran que es pugui aprofitar per retirar de la circulació almenys una part d’aquesta maquinària que no compleix les normes.

Tornem a veure ‘tines’ d’anar a buscar la llet?

Dues ‘tines’ d’anar a buscar la llet. Imatge: CEIP Vilademany d’Aiguaviva

Finalment, la Generalitat regularà la venda directa de llet crua de vaca; directament del ramader al consumidor. És una pràctica que aquí va deixar de fer-se (tantes vegades, tina en mà, anant a buscar la llet al Mas Marquès!) però que a països com Itàlia, França, Anglaterra i Alemanya es fa amb totals garanties i que el sector feia temps que reclamava per intentar escapar de la submissió que suposa estar a mercè de les grans distribuïdores, que utilitzen la llet com a producte reclam i paguen el mínim al productor.

Unió de Pagesos fa gairebé una dècada que ho reclama (ho va portar al Parlament el 2010 i ja feia temps que ho proposava en diferents fòrums) i durant aquest temps ha anat demostrant que es pot vendre llet de manera directa respectant totes les normes higièniques i sanitàries que fixa la Unió Europea, per exemple, amb màquines expenedores. És a dir, canviem el brik per la tina.

Màquines (alerta, ara ja n’hi ha però són de llet pasteuritzada) que, segons el sindicat, han d’indentificar clarament de quina explotació lletera es nodreixen. També volen que es doni prioritat als ramaders del mateix municipi. El portaveu d’UP a la Comissió de Seguiment de seguretat de la llet de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, Pep Alsina, diu que pot ser un bon complement però que això no els estalviarà haver de seguir venent el gruix de la producció a la indústria. Segons Alsina, és un sistema que pot anar bé a aquells productors que tinguin nuclis de població importants a prop i que té les seves servituds: “la llet s’ha de canviar cada dia i no es pot anar a vendre llet a 50 kms”.

Serà la manera, diuen, d’acostar el client al productor de manera que el primer hi guanya un producte de major qualitat i de proximitat i el venedor en pot treure un major rendiment. És a dir; llet amb pare i mare i clients amb cara i ulls.

Està previst que el decret que ho regularà surti a la llum abans de l’estiu. Alsina lamenta que s’hagi trigat tant i que ja hi hagi al mercat màquines de venda de llet pasteuritzada. “Això farà que alguns hagin de canviar màquina”, diu Alsina, que recorda que haurem de portar l’envàs nosaltres mateixos.

Malgrat l’avenç, queda pendent de resoldre com s’organitza tot plegat perquè hi ha implicats més d’un organisme: l’Agència de Salut Pública (APSCAT) i el Departament d’Agricultura (DAAM). En principi, la primera regula la venda de producte transformat i el DAAM la de llet crua però hi pot haver conflicte si algú vol vendre les dues coses i no es tramita igual la venda a l’explotació que la venda en una màquina fora de l’explotació. A tot això s’hi suma el fet que la Generalitat ho tirarà endavant emparant-se en normativa europea perquè l’espanyola prohibeix la venda de llet crua.

A comarques de Girona queden hi ha una mica menys de 300 explotacions que produeixen un terç de la llet catalana.

Unió de Pagesos denuncia Carrefour per vendre llet per sota de preu de cost

Unió de Pagesos ha passat de les paraules als fets i ha presentat denúncia contra Carrefour a la Generalitat per haver venut llet per sota de preu de cost. Segons el sindicat agrari, a l’establiment que aquesta cadena té a l’Escala hi havia briks a 29 cèntims d’€ quan -apunten- des de la campanya 2011-12, el preu que han rebut els ramaders no ha baixat de 0’302 €/l i en aquesta última campanya ha estat de 0’327 €/l.

Foto de www.osona.com

En un comunicat que han emès aquesta tarda també asseguren que el preu mitjà de venda del brik entre 30 de març i 5 d’abril (citant dades del Ministeri d’Economia) es va situar als 53 cèntims.

El responsable de la llet d’Unió de Pagesos, Joan Guitart, diu que és difícil acabar traient-ne alguna cosa a curt termini “perquè diran que l’han comprat molt barata” a França i “serà difícil demostrar-ho davant d’un jutge” però recorda que la Comissió Nacional de Mercats i Competència acaba d’imposar una multa de 88 milions d’euros a 9 empreses del sector lleter per pactar preus durant 13 anys. Aquesta era una altra de les denúncies històriques dels ramaders.

“És evident”, al seu entendre, que “hi ha una voluntat clara de rebentar els preus d’aquí, la indústria d’aquí i els pagesos d’aquí”. “A França només li interessa el nostre mercat”, ha afegit Guitart. El sindicat recorda que el 93% de la llet que es ven a l’estat està controlada per la gran distribució i que la llet és el principal producte reclam juntament amb l’oli. Que tiri la primera pedra qui no ha entrat mai a un súper perquè tenien la llet barata.

Guitart es queixa de “la passivitat dels polítics d’aquí” i ha posat l’exemple d’Itàlia, “que, tampoc produeix tota la llet que necessita”, com Catalunya, però que el brik de llet “té el preu que ha de tenir”. Diu Guitart que no és la primera denúncia que presenten al Departament d’Empresa i Ocupació i tampoc és la primera vegada que denuncien pràctiques presumptament il·legals en les reunions periòdiques que tenen amb la Generalitat.