La rabada, la quadres, la camosa, sang de llebre, bellesa de Roma… són noms de pomes antigues; varietats del passat, no comercials però que han perdurat, resistint al pas del temps i les modes i que un jubilat d’Arbúcies, l’Emili Soms, es dedica a rescatar i recuperar al seu pomari. En unes quantes feixes, ja n’ha salvat més de 40 i segueix trobant-ne de noves.
S’hi va posar quan es va jubilar i la falera li va venir després de llegir una llibreta del seu avi, datada al 1933, en la que detallava una collita d’entre 10 i 12.000 quilos recollits en les pomeres que tenien escampades pels seus prats.
Varietats com la vinyets, la rabada, les camoses, les ciri, les quadre -que prenien el nom de qui les va importar, generalment del centre i del nord d’europa- o noms més poètics com la bellesa de Roma o la sang de Llebre, van començar a passar d’aquells vells papers a les feixes que l’Emili Soms té a Arbúcies.
En una entrevista a la Cadena SER, ha explicat que “cada setembre” volta buscant pomeres antigues, “que no siguin de llavor, perquè perden”, les tasta, interroga els més vells del lloc i quan n’està completament segur, va a buscar els empelts “el mes de febrer”.
Al principi, era ell qui sortia a buscar noves varietats però ara diu que ja li arriben suggeriments. Ho fa per vocació, no rep cap subvenció -ni n’ha demanat cap, adverteix- ja ha recuperat més de 40 varietats i amplia el mostruari any a any.
No hi entén de produccions, parteix de la base que cada poma té el seu temps i la seva utilitat i també les conserva com abans; en lloc fresc, sota palla o sota pela de panotxa. Mitjançant aquest mètode, algunes, diu, li han arribat “fins ben bé el mes d’abril”.
Si en voleu saber més, aquest és l’enllaç al seu bloc.
Girona A cop de post 