El porta a porta s’ha multiplicat els últims 5 anys

En només 5 anys s’ha multiplicat per dos el nombre de municipis de les comarques de Girona que fan la recollida de residus porta a porta. Són 20, ara mateix, que representen el 15% de la població de les comarques de Girona i n’hi ha 7 més que estan estudiant fer el canvi. El sistema, diuen els alcaldes, acaba sortint més barat per als ciutadans que el tradicional.

Ja hi ha 20 municipis de les comarques de Girona que fan recollida porta a porta total o parcialment

El nombre d’ajuntaments que han fet el canvi s’ha disparat els últims 5 anys

Entre el 2003, que és quan Vilobí va obrir la veda, i el 2013 només 8 municipis de les comarques de Girona van decidir recollir total o parcialment els residus amb aquest sistema. Però els últims 5 anys la xifra s’ha disparat i seguirà augmentant perquè n’hi ha 7 més que ho estan estudiant, alguns de grans com Santa Coloma de Farners.

No hi ha dos sistemes idèntics perquè no hi ha dos pobles idèntics. A Begur, on l’any passat van començar pel nucli antic, aquest estiu l’estan extenent per les diferents urbanitzacions.

L’alcalde, Joan Loureiro, diu que en un nucli amb tantes urbanitzacions i tanta població flotant, és clau la complicitat de la gent.

“Moltes habitants són de segona residència i això fa que el porta a porta cada vegada sigui més difícil però la majoria s’ha adaptat bé perquè, molts, al seu poble ja es recullen els residus així.”

A Begur el percentatge de recollida selectiva ja supera el 50% i va en augment. A Vilablareix, on el sistema es va implantar el 2013, recullen selectivament el 89% dels residus.

L’alcalde, David Mascort, diu que això ha permès multiplicar per 5 el que recuperen del cànon de l’Agència de Residus i disminuir gairebé un 90% el que porten a l’abocador. El resultat és que la taxa d’escombraries fa 4 anys que baixa.

“És un sistema que requereix unes hores més d’operaris però no és més car. Recuperàvem 15.000 del canon amb el sistema anterior i ara en recuperem 80.000 i com que portes moltes menys tones a l’abocador pagues menys. De portar-ne 800 hem passat a 80 i l’estalvi és brutal. Això ens ha permès reduir la taxa 4 anys seguits. Els veïns pagaven 150 euros, l’any passat vam baixar-ho a 120 i aquest any es podrà arribar a pagar 80.”

La comarca amb més municipis tenen implantat el sistema porta a porta és l’Alt Empordà, amb 6, però són pobles molt petits els que l’apliquen. A la Selva, en canvi, els 5 municipis on s’aplica són més grans.

 

Port de la Selva dessalinitza l’aigua que surt de l’aqüífer

Port de la Selva porta des de diumenge al matí dessalinitzant una part de l’aigua que necessita per al consum de boca. Ho fa mitjançant una dessalinitzadora mòbil que els costa més de 15.000 euros a la setmana. L’Ajuntament diu que la mesura és temporal i que després de tres anys seguits amb menys pluja del que era habitual, no tenien alternativa perquè els nivells de sal de l’aqüífer ja superen el màxim permès.

Port de la Selva va ser el primer municipi que va tancar el cicle de l’aigua però l’excés de sal a l’aqüífer ha aturat les infilitracions d’aigua regenerada

El consistori ja ha plantejat la necessitat de connectar-se a la xarxa d’abastament que penja del pantà de Darnius i Boadella

Tot i la pluja de les últimes hores, a Port de la Selva fa tres anys que no plou suficient per recuperar l’aqüífer, que és l’única font d’aigua potable que tenen. En aquest espai de temps no s’ha arribat als 650 lts/m3 i, en alguns casos, s’ha superat de poc els 400 lts/m3, explica l’alcalde, Josep Maria Cervera.

Això ha fet baixar el nivell d’aquest aqüífer fins a un punt que, ara mateix, l’aigua que en surt té un nivell de sal per sobre del límit permès, que està fixat als 800 mil·ligrams per litre.

Per solucionar-ho, el consistori ha decidit llogar una dessalinitzadora mòbil de gran capacitat amb la que eliminen la sal d’una part dels 2 milions de litres d’aigua que treuen cada dia de l’aqüífer a l’estiu. Després la barregen i els nivells de sal ja queden dins dels límits permesos.

L’entrada a l’aqüífer. Imatge: Lluís Sala

És una “solució d’urgència”, diu Cervera, que “no s’allargarà fins més enllà de la primera setmana de setembre”. Entre d’altres coses, perquè la dessalinitzadora costa cada setmana uns 16.000 euros.

Al setembre, però, la població estacional ja haurà baixat, diu Cervera, i comunicar que l’aigua no és apta per a l’ús de boca i que “per cuinar s’ha de fer servir aigua embotellada” serà més fàcil. Ara mateix, pernocten cada dia a Port de la Selva unes 10.000 persones.

L’alcalde ha explicat que tenen la intenció de recuperar una part d’aquests diners amb les ajudes que treurà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a la tardor.

Port de la Selva es va convertir entre 2015 i 2017 en el primer municipi que aconseguia tancar el cicle de l’aigua i recarregava el seu aqüífer amb aigua depurada i regenerada que, després de passar per l’aqüífer, tornava a ser potable.

Amb això van aconseguir augmentar el volum d’aigua en un 15% però la presència de sal a l’aqüífer va obligar a parar. Ara han demanat poder-se connectar a la xarxa d’abastament que penja del pantà de Darnius i Boadella per tenir una major garantia de subministrament.

 

 

 

74 “valents” ja tenen la pila que permet reduir la dependència de la xarxa elèctrica

El número dos de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) els va qualificar de “valents” en unes jornades sobre renovables organitzades per la Diputació de Girona. Són les 74 persones que l’any passat, mitjançant una subvenció de l’ICAEN, es van comprar una pila per emmagatzemar l’energia que produeixen a casa seva amb plaques fotovoltaiques.

La Generalitat va concedir 74 ajudes per comprar piles que emmagatzemen l’energia que necessita una casa

És la modalitat d’autoconsum que permet reduir al màxim la dependència d’un subministrador

Aquest sistema (plaques+pila) és el que permet tenir una dependència mínima de les companyies subministradores sense arribar a desconnectar-se de la xarxa. És a dir, l’usuari pagarà només els costos fixos de la factura perquè, si la instal·lació està ben dimensionada, produeix i emmagatzema tota l’energia que gasta.

Sense pila, en canvi, s’utilitza l’energia que es produeix a l’instant i la que falta quan, per exemple, no fa sol, s’agafa de la xarxa. I l’energia que es produeix i no es gasta s’aboca a la xarxa sense rebre cap compensació.

Segons, Joan Josep Escobar, cap de gestió energètica de l’ICAEN, el futur va clarament cap aquí (a Europa els exemples són molts) i a Catalunya el moviment és important.

Que el futur va cap aquí ho sap, fins i tot, Lego. Casa amb cotxe endollat i placa al sostre.

De cases consumidores d’una energia produïda lluny i transportada durant molts kms per grans autopistes elèctriques, raona Escobar, es passarà a cases generadores de l’energia que necessiten, amb possibilitat d’emmagatzemar-la i, per què no, de cedir els excedents al veí. Un disseny en el que el cotxe elèctric també hi juga un paper destacat.

D’aquestes 74 ajudes concedides el 2017, 15 van anar parar a les comarques de Girona, 10 a Lleida, 10 a Tarragona i la gran majoria a Barcelona; 39.

La Generalitat va destinar-hi 360.000 euros. Es va pagar fins a un 70% d’aquestes bateries amb un topall màxim de 5.000 € per subvenció. Això va servir per donar resposta a 74 peticions (si dividim surt a 4.864 € per subvenció) però van quedar 110 sol·licituds desateses.

Escobar ja ha avançat que aquesta ajuda es tornarà a donar aquest 2018 i, de fet, des de l’ICAEN estan acabant d’enllestir les bases.

Esquema. Imatge: http://www.certificadosenergeticos.com

Bombolles perdudes a ‘sotaiga’

Hi ha bombolles d’aire acumulades a les coves de les illes Medes del que han respirat milers i milers de submarinistes al llarg dels anys. No és el més important però sí el hit més cridaner de l’informe sobre l’estat dels Parcs Naturals del Cap de Creus i el del Montgrí, Medes i Baix Ter elaborat per la Universitat de Barcelona i permet fer-se a la idea molt ràpidament sobre què suposa que cada any s’hi submergeixin més de 60.000 persones. La conclusió general és que el canvi climàtic i el submarinisme estan castigant aquestes dues zones protegides i qui més ho està patint són les gorgònies vermelles. Aproximadament el 30% ha desaparegut.

El submarinisme i el canvi climàtic castiguen els parcs naturals del Cap de Creus i les Illes Medes

La població de gorgònies ha disminuït un 30% en aquestes zones

Els investigadors han pentinat el fons marí d’aquests dos parcs naturals fixant-se en determinades espècies i espais que són indicadores de problemes com el canvi climàtic (gorgònia vermella, corall vermell, briozous, garotes, algues i coves) o la sobrefreqüentació de submarinistes.

Submarinisme

A les Medes s’han inspeccionat els 12 punts de fondeig i, com era d’esperar, els impactes són majors en les zones que permeten més practicants d’aquest esport.

Els briozous (invertebrats) pateixen mortalitats superiors en l’època de l’any amb més presència de submarinistes encara que també hi contribueixen les altes temperatures i les algues filamentoses (hi va haver un episodi molt fort entre maig i setembre per la combinació d’altes temperatures i molts nutrients al mar).

També hi ha impactes pel fregament de les aletes i pel que es toca… o es respira. Bernat Hereu (Universitat de Barcelona), màxim responsable de l’equip d’investigadors que ha fet l’estudi, diu que han arribat a trobar acumulació de bombolles d’aire respirat pels submarinistes a dins de les coves. En aquests espais, les parts baixes estan molt més erosionades que, per exemple, el 1978. Ho han comparat amb fotografies de l’època.

L’estudi –que es seguirà fent fins el 2020- és un dels que determinarà si la quota de submarinistes que poden anar a les Medes -que supera els 60.000 a l’any- pot créixer o ha de disminuir.

Gorgònies

Gorgònia vermella. Imatge: Generalitat de Catalunya

En el cas de les gorgònies, el principal impacte és degut al canvi climàtic i la presència d’algues filamentoses. Al Cap de Creus, l’impacte sobre la gorgònia vermella oscil·la entre el 30 i el 50% i és més gran a la zona sud que a la nord.

A les Medes, el percentatge de gorgònia morta és del 20% però en alguns punts s’enfila fins al 75% (Medallot, Guix, Carall Bernat o Cap Castell).

Corall vermell

També està patint el corall vermell. Al Cap de Creus se’n troba a partir de 25 metres però, sobretot, a partir de 35 i en molts casos, a dins d’esquerdes de la roca.

A les Medes se’n troba a menor profunditat perquè la zona també és menys fonda i hi ha coves i perquè la prohibició aquí ha permès que hi hagi colònies en llocs més visibles però no tenen la dimensió que haurien de tenir després de més de 30 anys de protecció, creuen els investigadors.

L’informe també constata que a la majoria de zones inspeccionades hi ha moltes garotes i el motiu és que no hi ha prou peixos que se les mengin. I si hi ha més garotes hi ha menys algues.

Alerta amb aquesta Godiva

Només han estat dos exemplars però biòlegs de la Fundació Mar han detectat a Sant Feliu de Guíxols una inquietant bavosa de mar invasora de noble nom (Godiva quadricolor) que, degut a la seva voracitat, podria arribar a ser un problema per tota una sèrie d’espècies de la zona. És originària de Sudàfrica, no se n’havia vist mai a Catalunya però se sap que té una colònia més o menys estable a prop de Montpeller. Els científics recomanen seguir la seva evolució amb atenció.

By Matthias Liffers – https://www.flickr.com/photos/mpfl/23285427415/, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=46874964

De moment, s’han trobat només dos exemplars de Godiva quadricolor però a prop de Montpeller n’hi ha una colònia important

És un animal voraç que, si multipliqués la seva població, podria ser una amenaça per altres espècies

El primer dels dos exemplars de Godiva quadricolor (homenatge a Lady Godiva?), un aleví, es va detectar a finals de desembre de 2017 a Sant Feliu de Guíxols i el segon -a principis de 2018 i més o menys a la mateixa zona- ja era un exemplar adult però en als mostrejos d’aquesta primavera no se n’ha vist cap i els biòlegs apunten que la caiguda de temperatures de l’hivern podria haver frenat l’arribada de nous exemplars.

De tota manera, la troballa és molt recent. El biòleg de la Fundació Mar, Xavier Salvador, diu que se n’haurà de fer un seguiment per si torna a aparèixer i, sobretot, “si se n’observa en còpula o posta”, perquè l’augment progressiu de la temperatura del mar afavoreix la seva adaptació i si s’establís una colònia d’aquest opistobranqui aquí podria tenir conseqüències.

El motiu és que es tracta d’un animal “molt poc selectiu” en la seva alimentació i podria generar importants desequilibris de població en espècies com esponges, plomalls o, si convé, “altres opistobranquis”, comenta Salvador.

És la primera vegada que se’n detecta a Catalunya però sí que n’hi ha una colònia important al sud d’Espanya, a Itàlia i a prop de Montpeller, a l’estany de Thau, una zona salobre poc profunda que permet una oscil·lació de temperatura molt alta (4º-28º). A l’estiu se n’hi troben, diu Salvador, però a l’hivern no.

Originària de Sudàfrica, es pensa que s’ha anat escampant gràcies al tràfic marítim i a part de la península ibèrica, també se n’han detectat a Moçambic, Tanzània o Ghana i, fins i tot, a Austràlia.

Nacres

En l’última campanya d’observacions, els biòlegs de la Fundació Mar que integren la xarxa Silmar també han constatat que, finalment, el paràsit que afecta les nacres a bona part de la costa mediterrània (Balears, Llevant) també ha arribat a Catalunya, que se n’havia mantingut força al marge.

Comenta Salvador que mentre l’any passat l’afectació no passava del 30%, aquesta primavera, les poblacions del Baix Empordà inspeccionades han desaparegut gairebé totes.

En opinió d’aquest biòleg, és improbable que un virus acabi amb tota l’espècie perquè sempre hi haurà individus restistents però, per si de cas, ja han salvat alguns exemplars del Cap de Creus com a “reservori per fer repoblació”.

Salvador alerta que, davant d’aquest escenari, s’ha de tenir molta cura de no malmetre els exemplars que sobrevisquin.

L’ou ecològic entra a casa

El 35% de les granges de gallines ponedores que hi ha a les comarques de Girona ja són d’ous ecològics i el percentatge de gallines que ponen ous ecològics respecte de les ‘convencionals’ ja és de una de cada cinc.  En cap altra part de Catalunya la proporció és tan alta. Ja se’n troben a tot arreu però aquí la producció es ven, majoritàriament, en botigues de proximitat.

Imatge: Associació de Productors d’Ous Ecològics de Catalunya (APOEC)

La meitat de les granges d’ou ecològic catalanes es troben a les comarques de Girona

La conversió d’una explotació convencional a una d’ecològica dura més d’un any

La proporció de granges ecològiques respecte a la producció convencional és major que la del nombre de gallines ecològiques perquè mentre que a les granges convencionals es treballa amb volums molt alts per reduir costos, a les ecològiques es limita a 3.000 gallines per explotació i si s’arriba a aquest màxim, la granja ha de tenir com a mínim 12.000 metres quadrats per garantir els 4 m2 d’espai que ha de tenir cada gallina per moure’s lliurement.

La seva alimentació ha de ser completament ecològica -per descomptat- no es poden medicar i això fa que, entre d’altres coses, els costos de reposició siguin alts i, per tant, els de producció. A tot això hi hem d’afegir que perquè un terreny sigui apte perquè a sobre hi campin gallines ecològiques ha de passar un any i perquè els ous d’una gallina d’una granja ecològica puguin ser considerats ecològics es deixa passar un període de quarentena d’unes 16 setmanes perquè el sector encara no produeix prou productores ecològiques i s’han de ‘convertir’ gallines convencionals.

Segons dades facilitades per la Generalitat, ara mateix, a les comarques de Girona hi ha 28 granges registrades que fan ou ecològic i representen el 34’57% del total. Són la meitat de les granges que hi ha a tot Catalunya (57) i també el nombre de gallines que fan ous ecològics (57.580) representen més de la meitat de les que hi ha a tot Catalunya (54%).

Ernest Comas, propietari de l’empresa Rovell d’or (certificada pel CCPAE i funcionant amb un acord de custòdia amb la Fundació Emys) explica que l’ou ecològic porta sempre el certificat del Consell Català de la Producció Ecològica, el CCPAE, i van identificats amb un 0 en la numeració que porten inscrita a la closca.

El preu també és un altre indicador per diferenciar-lo. “Fer una dotzena d’aquests ous costa més de 2 euros” i és un preu que no podrà baixar fins que no hi hagi més cereal ecològic al mercat. És la base de l’alimentació d’aquestes gallines.

Numeració dels ous segons la producció

(0) Ou ecològic. Alimentació eco, llibertat, absència de medicaments

(1) Ou camper. Llibertat però alimentació convenicional i medicació.

(2) En terra. Sota cobert però no engabiat i maneig ‘convencional’.

(3) En gàbia. Sota cobert i engabiat.

Amb tot, Comas reconeix que hi ha grans productors que estan industrialitzant el procés per abastir grans superfícies comercials amb ous que porten el segell ecològic i que costen només entre 30 i 40 cèntims per dotzena més que els ous de gallina campera.

La majoria de l’ou ecològic català, però, prové de petits productors que distribueixen a Catalunya mitjançant botigues de proximitat. Perquè un petit productor es pugui guanyar la vida, es necessiten entre 1.500 i 2000 gallines.

Segons els números oficials, una gallina ecològica produeix aproximadament uns 200 ous al cap de l’any, una de campera arriba als 240 i una de convencional frega els 300.

Urbanisme posa seny a Garriguella

“Volien construir una altra ciutat”. Així ha rematat el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, l’argumentació amb la que ha explicat als periodistes els motius pels quals aturen i descarten la implantació d’un macrocàmping a Garriguella, una operació urbanística fortament combatuda per entitats com del territori com la Iaeden. L’Ajuntament de Garriguella celebra la decisió de la Generalitat i reconeix que “el projecte havia generat massa dubtes entre els veïns” i els municipis de l’entorn.

Un dels actes de protesta contra el càmping. Imatge: IAEDEN

La Generalitat anuncia l’elaboració d’un pla director de càmpings per “endreçar” el sector i una moratòria mentre el fa

Urbanisme ha desestimat un macrocàmping a Garriguella amb una capacitat d’allotjament que era el doble que el nombre d’habitants d’aquesta població

Els criteris de Serra són coincidents amb els d’aquesta entitat ecologista perquè, diu el màxim responsable d’Urbanisme del país que el càmping, tot i no incomplir cap normativa urbanística, era desproporcionat i la ubicació no era idònia. “Ni tan sols reduïnt-lo” cabia en l’espai escollit.

Una decisió que arriba just el mateix dia que el propi Serra ha anunciat que la Generalitat és a punt de dictar una moratòria de càmpings a tot Catalunya per poder elaborar un pla director que “endreci” aquesta branca tan important de l’allotjament turístic del país.

Els arguments que dóna la Generalitat són clars. La normativa per obrir un càmping és “extremadament genèrica” perquè n’hi ha prou amb tenir un sòl no urbanitzable i que el Pla Urbanístic del municipi en qüestió ho prevegi.

Però, és clar, de les estructures gairebé efímeres dels primers càmpings hem passat a complexos molt importants com el que es plantejava, sense anar més lluny, a Garriguella, amb 17.000 metres quadrats ocupats en un espai de 17’5 hectàrees i una capacitat per acollir gairebé 2.000 persones quan el poble no arriba ni a mil.

D’aquest espai, 8.800 metres quadrats eren les construccions que necessita tot càmping avui en dia com una recepció, un restaurant o una piscina i la resta ho ocupaven els 260 bungalows i mobile homes. Tot plegat enfilava el pressupost cap als 10 milions d’euros. El que deia, Serra; desproporcionat.

Moratòria i Pla director

A la Generalitat li consten 357 càmpings a tot Catalunya (una setantena que representen 120.000 lllits corresponen a Girona) i no tots, ha advertit Serra, compleixen al 100% totes les normes sectorials com per exemple les que fan referència a Protecció Civil.

Ha arribat el moment, per tant, de posar-hi ordre i fer un pla director més específic que valgui tant pels que hi ha construïts com pels que vindran, delimitant quines zones són les més idònies i quins criteris s’han de complir.

El procés encara no ha començat i la moratòria encara no és ferma però Serra ha donat a entendre que no hi haurà més remei que plantejar-la per fer el procediment amb la calma que mereix.

Garriguella

L’Ajuntament de Garriguella ha emès un comunicat en el que respecta “profundament” la decisió d’Urbanisme i entèn que és la Generalitat l’administració competenent per prendre aquest tipus de decisions. També consideren “positiva” la decisió de redactar un nou pla director per al sector.

El consistori recorda que va tramitar el projecte tal i com estableix la legislació vigent i reconeix que els últims mesos, s’havien generat “massa dubtes entre els veïns” i els municipis del voltant i consideren que la frenada en sec al projecte ha de permetre tenir temps per “repensar i consensuar conjuntament el futur del poble i del territori”.

Velella Velella tenyeixen de blau platges de la Costa Brava

Algunes de les platges de la Costa Brava han aparegut parcialment cobertes per restes d’una medusa de color blau amb forma de vela. A Port de la Selva, a Llançà, a Cadaqués, a Palamós, a Sant Antoni de Calonge o a Sant Feliu de Guíxols n’han aparegut quantitats mai vistes en aquesta zona. Són meduses? No ho són? Són perilloses? M’assalten un munt de preguntes i recorro a un dels màxim experts en la matèria, l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar, Josep Maria Gili, que ràpidament em treu de dubtes.

Velella Velella a Sant Antoni de Calonge. Imatge de @PatrimoniUdG

Milers i milers de Velella Velella desembarquen en diferents platges de la Costa Brava tenyint-les de blau

Es tracta d’un tipus de medusa poc freqüent a la zona que es desplaça en superfície gràcies a una mena de vela

Em diu que es tracta d’una “colònia de pòlips”que genera un tipus de medusa “molt petita” anomenada Velella Velella quan es reprodueix. “Hi ha una fase en la que és pòlip, floten en superfície i té una mena de vela que fa que el vent l’arrossegui” i “quan arriben a platges protegides com la de Cadaqués forma un embús i queda a dins”.

Si voleu una explicació ben visual, doneu un cop d’ull a aquest video de l’Institut de Recerca de l’Aquari de la Badia de Monterrey.

De fet és a la costa oest dels Estats Units més habitual encara que aquí també es dona, sobretot a les Balears. Sigui com sigui, la quantitat que n’ha aparegut és “extraordinària” i, adverteix Gili, tot i que no és gaire urticant, millor no tocar-la.

I què cal fer? Res, adverteix, desapareixeran en poc temps perquè seran un “festival” per crancs i peixos. Ni l’ACA ni els municipis afectats, de fet, tenen previst fer res. El cicle natural.