Creix la producció de mel

No tot són males notícies pels apicultors de les comarques de Girona. El 2017, la producció de mel va créixer per primer cop des que la vespa asiàtica es va convertir en un problema. No ha pujat gaire però, en tot cas, trenca una tendència a la baixa iniciada el 2014. El president dels apicultors diu que hi ha relleu generacional i més professionals al sector.

La producció de mel va augmentar un 8’3% el 2017

Els apicultors han trobat un mètode per frenar la vespa asiàtica i hi ha més productors “professionals”

Segons la Generalitat, de les 17.459 arnes que hi ha censades a les comarques de Girona, en va sortir 290.470 quilos de mel. És un 8’3% més que el 2016 (+22.000 quilos) però una producció equiparable a la que hi havia el 2005. En tot cas, molt lluny dels 451.533 quilos que es fan fer el 2014, els 398.997 del 2015 o els 415.192 del 2011.

Any	Kgs	Variació
2017	290.470	+8’3%
2016	268.219	-32’8%
2015	398.997	-11’6%
2014	451.533	+15’7%
2013	380.655	=
2012	380.655	-8’3%
2011	415.192
Font: Generalitat de Catalunya

El que no es pot negar és que, després del descens de producció iniciat a partir de la irrupció de la vespa asiàtica, la tendència s’ha trencat i el president dels apicultors de les comarques de Girona, Àngel Noguer, pensa que es pot invertir.

Hi ha dos motius que el porten a l’optimisme. El primer és que, després de molta prova error, sembla que han trobat un mètode per mantenir a ratlla la vespa asiàtica. Amb trampes, aquest any han aconseguit capturar 4.000 vespes reina i això vol dir 4.000 nius i milers i milers de vespes menys en circulació.

I també estan funcionant les pantalles que col·loquen al voltant de les arnes i que electrocuten les vespes que s’hi acosten. Ells n’anomenen ‘arpes’ per la similitud que té amb l’instrument musical.

L’altre motiu és que han aparegut apicultors joves que fan mel de manera professional. Ara mateix hi ha uns 170 productors a dins de l’Associació d’Apicultors i “fins ara la majoria eren gent que ho tenia com una segona activitat o com a hobby”, explica Noguer. Però els últims temps han aparegut una sèrie d’apicultors que “viuen d’això” i que, per tant, “fan el que cal” per portar les abelles allà on les condicions són millors per fer mel.

Perquè us en feu una idea, la producció de les arnes transhumants dobla la de les arnes no transhumants. En l’estadística del 2017 es veu. El 88% de la producció d’aquest any s’ha fet amb arnes transhumants i mentre aquestes arnes han donat una mitjana de 18’65 kgs, les que no es mouen amb prou feines ha estat de 9’15kgs. El 2016, amb una producció mitjana inferior a la d’aquest any, les proporcions eren similars.

Arròs de secà

Els arrossaires de Pals produiran arròs amb rec gota a gota aquesta campanya. Ciència ficció? Tecnologia punta. La de l’empresa israeliana Netafim que, amb la supervisió de la Universitat de Girona, es provarà en poc menys d’una hectàrea del Baix Ter cedida per l’ADV Arròs de Pals. Serà en fase experimental i, abans de començar, els seus responsables ja creuen que costarà trobar-li la rendibilitat perquè la infrastructura i el seu manteniment són cars però sí que pot servir per desenvolupar aquest tipus de conreu en zones no tan propícies com el Delta de l’Ebre o els aiguamolls de Pals.

Conrearan una hectàrea d’arròs estalviant el màxim d’aigua mitjançant un sistema de rec gota a gota

Ja fa anys que l’ADV Arròs de Pals està fent assajos per disminuir el consum d’aigua en el conreu de l’arròs

En un camp de 0’8 hectàrees hi han enterrat gairebé 11 kms de tubs de rec gota a gota a 25 centímetres de profunditat per vèncer el principal obstacle de l’aplicació d’aquest sistema al conreu de l’arròs; que la maquinària que entra al camp faci malbé una infrastructura que, d’altra banda, és cara. També s’aprofitarà per provar-hi una nova varietat d’arròs que és menys demandant d’aigua i que conviurà amb les varietats locals.

Imatge: AGROENG_UdG

L’enginyer agrònom Miquel Duran, del grup d’investigació d’Enginyeria Agrària de la UdG, explica que durant tot el procés s’aniran mesurant diferents paràmetres d’aquest camp i d’un altre de característiques similars que es conrearà mitjançant el sistema tradicional d’anegar el camp i que, al final, compararan. S’han fet proves similars en d’altres països com Itàlia o Alemanya però aquí és el primer cop.

L’objectiu és comprovar si es pot arribar a produir arròs amb la meitat d’aigua i a quin cost. No tant per implantar aquest sistema en zones on ja es produeix arròs, com el Delta de l’Ebre o els arrossars de Pals (difícilment els costos compensarien perquè aquest sistema s’ha de mantenir i necessita una font d’alimentació) però sí per introduir aquest conreu en espais on ni s’ha plantejat, precisament, per l’escassedat d’aigua.

Els tubs -que proporciona una empresa israeliana puntera en l’estalvi d’aigua en l’agricultura- s’acaben d’instal·lar en una parcel·la cedida per un arrossaire de la ADV Arròs de Pals i d’aquí a poc es començarà la sembra.

Ja fa temps que els arrossaires de Pals estan interssats en l’estalvi aigua. Fa un parell d’anys van provar el conreu amb rec intermitent que, a diferència del conreu tradicional, no manté tot el temps la làmina d’aigua característica dels camps d’arròs.

 

 

 

 

L’ou ecològic entra a casa

El 35% de les granges de gallines ponedores que hi ha a les comarques de Girona ja són d’ous ecològics i el percentatge de gallines que ponen ous ecològics respecte de les ‘convencionals’ ja és de una de cada cinc.  En cap altra part de Catalunya la proporció és tan alta. Ja se’n troben a tot arreu però aquí la producció es ven, majoritàriament, en botigues de proximitat.

Imatge: Associació de Productors d’Ous Ecològics de Catalunya (APOEC)

La meitat de les granges d’ou ecològic catalanes es troben a les comarques de Girona

La conversió d’una explotació convencional a una d’ecològica dura més d’un any

La proporció de granges ecològiques respecte a la producció convencional és major que la del nombre de gallines ecològiques perquè mentre que a les granges convencionals es treballa amb volums molt alts per reduir costos, a les ecològiques es limita a 3.000 gallines per explotació i si s’arriba a aquest màxim, la granja ha de tenir com a mínim 12.000 metres quadrats per garantir els 4 m2 d’espai que ha de tenir cada gallina per moure’s lliurement.

La seva alimentació ha de ser completament ecològica -per descomptat- no es poden medicar i això fa que, entre d’altres coses, els costos de reposició siguin alts i, per tant, els de producció. A tot això hi hem d’afegir que perquè un terreny sigui apte perquè a sobre hi campin gallines ecològiques ha de passar un any i perquè els ous d’una gallina d’una granja ecològica puguin ser considerats ecològics es deixa passar un període de quarentena d’unes 16 setmanes perquè el sector encara no produeix prou productores ecològiques i s’han de ‘convertir’ gallines convencionals.

Segons dades facilitades per la Generalitat, ara mateix, a les comarques de Girona hi ha 28 granges registrades que fan ou ecològic i representen el 34’57% del total. Són la meitat de les granges que hi ha a tot Catalunya (57) i també el nombre de gallines que fan ous ecològics (57.580) representen més de la meitat de les que hi ha a tot Catalunya (54%).

Ernest Comas, propietari de l’empresa Rovell d’or (certificada pel CCPAE i funcionant amb un acord de custòdia amb la Fundació Emys) explica que l’ou ecològic porta sempre el certificat del Consell Català de la Producció Ecològica, el CCPAE, i van identificats amb un 0 en la numeració que porten inscrita a la closca.

El preu també és un altre indicador per diferenciar-lo. “Fer una dotzena d’aquests ous costa més de 2 euros” i és un preu que no podrà baixar fins que no hi hagi més cereal ecològic al mercat. És la base de l’alimentació d’aquestes gallines.

Numeració dels ous segons la producció

(0) Ou ecològic. Alimentació eco, llibertat, absència de medicaments

(1) Ou camper. Llibertat però alimentació convenicional i medicació.

(2) En terra. Sota cobert però no engabiat i maneig ‘convencional’.

(3) En gàbia. Sota cobert i engabiat.

Amb tot, Comas reconeix que hi ha grans productors que estan industrialitzant el procés per abastir grans superfícies comercials amb ous que porten el segell ecològic i que costen només entre 30 i 40 cèntims per dotzena més que els ous de gallina campera.

La majoria de l’ou ecològic català, però, prové de petits productors que distribueixen a Catalunya mitjançant botigues de proximitat. Perquè un petit productor es pugui guanyar la vida, es necessiten entre 1.500 i 2000 gallines.

Segons els números oficials, una gallina ecològica produeix aproximadament uns 200 ous al cap de l’any, una de campera arriba als 240 i una de convencional frega els 300.

Més suro i més car

El sector surer confia posar aquest 2018 un 10% més de suro al mercat que els últims anys i a un preu superior degut a l’impàs que viuen Portugal i Extremadura, dos dels grans productors. Això ha de servir, diuen, per seguir recuperant suredes i mercats que s’havien perdut, com el del vi barat. Es calcula que aquest any, el suro català tindrà un impacte econòmic de 5 milions d’euros.

A Catalunya hi ha 85.000 hectàrees de sureda però només 40.000 són productives

El gruix de les suredes es concentra a l’Empordà i la Selva

En la campanya d’aquest any s’espera obtenir unes 4.000 tones, un 10% més que els últims anys. Una part de la producció ja està venuda fins i tot abans del procés de pela, que comença ara i que es pot allargar durant 4 mesos.

I el preu ha pujat, inclòs el del suro de rebuig, que s’utilitza com a aïllant o en decoració i que no baixarà de 70 cèntims per kg quan l’any passat no es van superar els 50 cts/kg.

El procés de pela comença ara i es pot allargar fins a primers de setembre. Imatge: CFC i Quality Suber

El de qualitat pujarà fins als 2’15 €/kg i també es pagarà bé el de qualitat mitjana, que es torna a fer servir per tapar vins de consum habitual que havien optat per la silicona o la rosca.

El president del Consorci Forestal de Catalunya i de Quality Suber (que valoritza i classifica diferents tipus de suro i que agrupa un centenar de productors i unes 250 finques), Rossend Castelló, diu que això passa perquè a Portugal -el principal productor mundial- i a Extremadura el gruix de la pela és petit ara però calculen que aquest augment de demanda a tots nivells farà que, fins i tot quan aquests dos grans productors es recuperin, la oscil·lació de preus a la baixa sigui lenta i que en cap cas es torni a caure als nivells de fa tres o quatre anys.

Castelló, creu que el moment s’ha d’aprofitar per augmentar la superfície de suredes que hi ha a Catalunya i crear ocupació en un sector que necessita molta mà d’obra (unes 800 persones poden estar treballant en la pela durant 4 mesos) i, en alguns casos, molt qualificada perquè –recorda- “fer malament una pela pot desgraciar una sureda durant cent anys”.

La clau és el preu del suro de rebuig perquè si dona benefici, aquest es pot reinvertir per recuperar suredes que ara no estan produint o que es van cremar i arribar fins allà on no arriben les subvencions públiques.

Ara mateix, a Catalunya hi ha unes 85.000 hectàrees de suredes entre les pures i les que comparteixen espais amb roures, alzines o pins i només la meitat (40.000 hectàrees) són productives però el sector calcula que aquesta xifra es podria arribar a triplicar i superar les 120.000.

El gruix principal es concentra a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, encara que també n’hi ha al Maresme i en menor mesura al Vallès.

2017, el millor resultat de la dècada al sector porcí

El sector porcí de les comarques de Girona ha tancat 2017 amb els millors resultats de l’última dècada. El benefici va ser el triple que el de l’any anterior perquè el preu del pinso s’ha mantingut a un nivell baix i les exportacions segueixen creixent. Malgrat tot, el sector diu que encara no s’han recuperat dels mals anys anteriors o la forta inversió que han fet per adaptar-se a les exigències en matèria de benestar animal.

El diferencial entre el cost de produir i el preu de venda va fregar els 20 cèntims per kg de carn en viu però el resultat d’aquest any no eixuga les pèrdues d’anys anteriors

2018 ha començat amb un repunt del preu del pinso que amenaça el balanç final global

Fer un quilo de porc va costar 103 cèntims d’euro per kg de carn i es va vendre per més de 122. Aquest diferencial és el més alt de l’última dècada i suposa triplicar el del 2016, que ja havia estat molt millor que el de 2015, quan es va tancar l’exercici en negatiu.

Produir va costar menys perquè l’estabilitat del preu dels cereals va fer que el del pinso fos el més barat dels últims anys (representa el 68% dels costos de producció) i també influeix que, any rere any, es redueix el pinso que es necessita per produir un quilo de carn. Perquè el pinso és més bo i perquè, genèticament, també milloren els porcs.

I el preu de venda net es va tornar a enfilar després de dos anys perquè s’exporta molt i això fa que no hi hagi l’excedent que hi hauria en condicions normals.

El màxim responsable del sector porcí del sindicat JARC, Jaume Bernis, diu que amb el resultat d’aquest any, les explotacions poden viure i fer les inversions necessàries però la motxilla dels últims anys, marcada per mals exercicis i inversions per adaptar les granges a les noves exigències en matèria de benestar animal que es van haver de fer entre 2014 i 2015. Pels seus càlculs, la inversió per truja va ser d’uns 200 €.

Segons Bernis, 2018 ja ha començat amb un repunt del preu del pinso perquè les matèries primeres s’han encarit entre un 8 i un 10% degut a moviments especulatius que no s’havien produït els últims anys i això, adverteix, sol marcar tendència.

Arpes elèctriques per ‘fregir’ vespes asiàtiques

Quan et semblava que ja ho havies vist tot, van els apicultors i et sorprenen. Els de les comarques de Girona estan intentant guanyar la batalla a la vespa asiàtica -que amenaça les seves abelles- electrocutant-les. Han protegit les caixes amb una pantalla que permet el pas de les abelles però no de les vespes. En podrien haver anomenat pantalla o graella però en diuen ‘arpa elèctrica’ perquè, certament, té una retirada a l’instrument musical.

Els apicultors electrocuten vespes asiàtiques amb un aparell que sembla un arpa

També capturen vespes mare amb trampes de feromones

És una arpa que en comptes de cordes té fils elèctrics separats per 2 centímetres que fregeix les vespes asiàtiques quan intenten passar pel mig per anar a buscar les abelles a les caixes. És a dir, una mena de pastor elèctric per vespes però la descàrrega, en aquest cas, és letal.

Apicultors gallecs inspeccionant una arpa elèctrica feta manualment. Imatge: Associació Galega d’Apicultors (AGA)

La clau és la separació entre cables, que permet que hi passin pel mig les abelles però no aquestes vespes, que són més grosses. El president dels apicultors de les comarques de Girona, Àngel Noguer, diu que en col·loquen entre les caixes d’abelles i al voltant i que les alimenten el dispositiu amb plaques solars.

Segons Noguer, l’invent -que els apicultors gallecs ja fa temps que utilitzen i fins i tot n’han fet un tutorial per construir-se el seu propi- “està funcionant molt bé” i es complementa amb les trampes de feromones, que capturen vespes mare durant els mesos que es formen els nius dels que neixen les fornades de vespes.

Els últims dos mesos n’han capturat unes 2.000. De trampes n’hi ha instal·lades a municipis com Torroella de Montgrí, la Vall d’en Bas, Susqueda, Argelaguer, Bordils o Camallera. Es col·loquen, generalment, en arbres de prop dels rius i en coberts.

 

Som de vedella i ous… ecològics

El nombre d’explotacions de vedella ecològica segueix augmentant a les comarques de Girona. Un 17% el 2017. I també puja el nombre de productors d’ous. Gairebé la meitat dels que hi ha a tot Catalunya són aquí. La vinya ecològica també creix un 36% però continua sent encara una part molt petita de la superfície agrària ecològica. El pes del sector ‘eco’ de la demarcació encara està molt per sota de la mitjana catalana.

Girona segueix ampliant el nombre de granges que fan vedella ecològica i ous ecològics

També augmenta molt el nombre d’hectàrees de vinya ecològica però encara són molt poques en comparació amb altres parts de Catalunya

Segons el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), a les comarques de Girona hi ha registrats 430 operadors, un 11’7% més que ara fa un any però són la meitat dels que hi ha, per exemple, a Lleida i una tercera part dels que hi ha a Barcelona.

La majoria (330) són productors; agricultors o ramaders. Després hi ha elaboradors (148) i, en menor mesura, comercialitzadors i importadors de productes ecològics. Hem de tenir en compte que un mateix actor pot fer més d’un paper a l’auca; el productor pot ser elaborador i comercialitzador, l’importador pot comercialitzar, etc.

Operadors d’agricultura ecològica. Font: CCPAE

En el camp de la ramaderia, el que més hi ha són granges que produeixen vedella ecològica, 149 en total (+18% respecte a 2016) i a molta distància hi ha els productors de xai (37) i cabrit ecològic (20) -que es mantenen- i els de carn de cavall ecològic (35), que segueixen creixent (+9’4%). Girona és la segona demarcació catalana en importància en carn de poltre.

També han augmentat un 12% les granges d’ou ecològic. A Girona n’hi ha 28 ara mateix i són la meitat de totes les que hi ha a Catalunya.

La superfície dedicada a l’agricultura ecològica s’ha multiplicat per dos en quatre anys (ara hi ha 41.393 Ha) i el 83% són prats i pastures.

Però el que ha augmentat més (percentualment) d’un any per l’altre són les hectàrees dedicades a la vinya ecològica. Han crescut un 36% però hem de tenir en compte que només hi ha 330 hectàrees d’aquest tipus de cultiu a tota la demarcació. És la zona de Catalunya on hi ha més camp per córrer.

També puja la superfície d’olivera ecològica (191 Ha i +13%), cereals (1.367 Ha i +4’5%), hortalises i fruiters.

Dues granges menys cada mes

El nombre de granges de vaques actives segueix caient en picat a les comarques de Girona. En 7 mesos n’han plegat 17 i representen el 60% de totes les que ho han deixat a Catalunya. Els motius són els de sempre; la falta de relleu, la caiguda generalitzada del consum i el baix preu del litre de llet però ara ja no tanquen instal·lacions velles difícils de posar al dia. Tanquen, també, les viables.

El preu del litre de llet segueix sota mínims i això fa que tanquin més de dues explotacions cada mes

Tanquen granges però el nombre de vaques no ha disminuït. L’explotació mitjana ha passat de 130 vaques a 136.

Segons l’últim informe de cojuntura elaborat per la Generalitat, el mes de febrer hi havia 212 granges de vaques a les comarques de Girona quan el desembre eren 220 i el juliol n’hi havia 229. 

Pleguen els ramaders però no desapareixen les vaques perquè en aquest mateix període de temps, les explotacions lleteres s’han fet mes grans: han passat d’una mitjana de 130 vaques per granja a 136. Si el juliol hi havia 29.927 vaques lleteres, el febrer eren 29.008. Les vedelles de reposició tampoc han baixat gaire; de 7.127 s’ha passat a 6.828.

Una granja de vaques gentilesa de ‘Creative Commons’

No passa només aquí -perquè pleguen ramaders a totes les demarcacions catalanes- però és aquí on el descens és més acusat i, de fet, el 60% de les granges que han desaparegut a Catalunya eren de les comarques de Girona.

Fa anys que en parlo però la tendència a la baixa no s’atura. El que canvia és el perfil de les granges que tanquen. El coordinador del sector de la llet a les comarques de Girona d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, diu que, a diferència del que passava fa uns anys, no només tanquen els negocis vells i inviables. Tanquen els que estan a la última i que “han fet inversions de millora” no fa tant.

I és que el preu mitjà del litre de llet aquest any no ha arribat a 31 cèntims mentre a França i Alemanya se n’han pagat 33 i, diu Xifra, els productors francesos ja comencen a plantejar que s’ha de pujar a 45 quan aquí es poden trobar brics de llet per sota de 60. I això és especialment dramàtic, recorda, perquè el 85% de la llet que produïm aquí acaba en brics.

A tot això s’hi suma, explica Xifra, que ara que s’estan negociant els preus de recollida del pròxim exercici, “Lactalis ha deixat de fer algunes recollides i això ha portat molts productors a firmar acords a la baixa”.

Si voleu veure l’evolució, llegiu això

• Girona té 60 granges de vaques menys que 5 anys enrera però les que queden són més grans

• Segueixen tancant granges de vaques a les comarques de Girona