Alerta amb aquesta Godiva

Només han estat dos exemplars però biòlegs de la Fundació Mar han detectat a Sant Feliu de Guíxols una inquietant bavosa de mar invasora de noble nom (Godiva quadricolor) que, degut a la seva voracitat, podria arribar a ser un problema per tota una sèrie d’espècies de la zona. És originària de Sudàfrica, no se n’havia vist mai a Catalunya però se sap que té una colònia més o menys estable a prop de Montpeller. Els científics recomanen seguir la seva evolució amb atenció.

By Matthias Liffers – https://www.flickr.com/photos/mpfl/23285427415/, CC BY 2.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=46874964

De moment, s’han trobat només dos exemplars de Godiva quadricolor però a prop de Montpeller n’hi ha una colònia important

És un animal voraç que, si multipliqués la seva població, podria ser una amenaça per altres espècies

El primer dels dos exemplars de Godiva quadricolor (homenatge a Lady Godiva?), un aleví, es va detectar a finals de desembre de 2017 a Sant Feliu de Guíxols i el segon -a principis de 2018 i més o menys a la mateixa zona- ja era un exemplar adult però en als mostrejos d’aquesta primavera no se n’ha vist cap i els biòlegs apunten que la caiguda de temperatures de l’hivern podria haver frenat l’arribada de nous exemplars.

De tota manera, la troballa és molt recent. El biòleg de la Fundació Mar, Xavier Salvador, diu que se n’haurà de fer un seguiment per si torna a aparèixer i, sobretot, “si se n’observa en còpula o posta”, perquè l’augment progressiu de la temperatura del mar afavoreix la seva adaptació i si s’establís una colònia d’aquest opistobranqui aquí podria tenir conseqüències.

El motiu és que es tracta d’un animal “molt poc selectiu” en la seva alimentació i podria generar importants desequilibris de població en espècies com esponges, plomalls o, si convé, “altres opistobranquis”, comenta Salvador.

És la primera vegada que se’n detecta a Catalunya però sí que n’hi ha una colònia important al sud d’Espanya, a Itàlia i a prop de Montpeller, a l’estany de Thau, una zona salobre poc profunda que permet una oscil·lació de temperatura molt alta (4º-28º). A l’estiu se n’hi troben, diu Salvador, però a l’hivern no.

Originària de Sudàfrica, es pensa que s’ha anat escampant gràcies al tràfic marítim i a part de la península ibèrica, també se n’han detectat a Moçambic, Tanzània o Ghana i, fins i tot, a Austràlia.

Nacres

En l’última campanya d’observacions, els biòlegs de la Fundació Mar que integren la xarxa Silmar també han constatat que, finalment, el paràsit que afecta les nacres a bona part de la costa mediterrània (Balears, Llevant) també ha arribat a Catalunya, que se n’havia mantingut força al marge.

Comenta Salvador que mentre l’any passat l’afectació no passava del 30%, aquesta primavera, les poblacions del Baix Empordà inspeccionades han desaparegut gairebé totes.

En opinió d’aquest biòleg, és improbable que un virus acabi amb tota l’espècie perquè sempre hi haurà individus restistents però, per si de cas, ja han salvat alguns exemplars del Cap de Creus com a “reservori per fer repoblació”.

Salvador alerta que, davant d’aquest escenari, s’ha de tenir molta cura de no malmetre els exemplars que sobrevisquin.